El passat cap de setmana, els dies 17 i 18 de febrer, vam realitzar les Jornades Avui com Ahir (1936-1939) Construïm Poder Popular. Durant els dos dies de les Jornades, l’afluència de gent va fluctuar segons la coincidència amb altres actes a la ciutat, però calculem que entre 100 i 200 persones van passar per les diferents taules, i van poder escoltar i debatre amb les persones que conformaven els 5 espais creats per aquesta ocasió.

La idea principal d’intercanvi de coneixement, posada en comú d’experiències, i reflexió es va realitzar durant totes les Jornades, i a tots els espais: formals i informals. Com, a partir d’aquí, construir un subjecte de contrapoder, o poder popular, es una tasca pendent que hem d’anar creant assentant unes bases comunes que parteixen d’aquest re-coneixement.

El primer dia, 17, va ser un repàs dels processos col·lectivitzadors i empoderadors de les classes populars; i de les dones en particular, durant el temps de la Revolució Social. El següent dia, 18, a les 10:15 de dissabte ja hi havia una cinquantena de persones amb ganes de escoltar i debatre amb les companyes de les diferents taules. Agrair, i destacar el to constructiu i el bon ambient que es va desenvolupar durant totes les Jornades, tant per part de les persones de les taules com de les assistents.

Amb aquestes Jornades volíem conèixer si aquesta necessitat “d’alguna cosa més” era compartida, i així va ser. Ara, tota persona que es senti interpel·lada per aquesta necessitat ha d’assumir aquesta construcció com una tasca pròpia i hem de sumar esforços per fer-la realitat, i calendaritzar-la.

A continuació us presentem un recull d’imatges i resums de les taules. Així mateix, podeu trobar diversos vídeos, que recullen les intervencions dutes a terme a les 5 taules:

 

cartell de les jornades

Cartell de les Jornades

 

Galeria d’imatges:

Taula “La Revolució Social de 1936”

En la mesa sobre la revolució social van intervenir l’historiador Miquel Izard, l’economista Antoni Castells i la historiadora Dolors Marín. Les seves intervencions es van centrar: en la capacitat organitzativa (desenvolupada al llarg de dècades) del proletariat català que va ser capaç alhora d’enfrontar-se i frenar un cop d’estat militar i d’iniciar un procés de construcció revolucionària en tots els àmbits de la vida de les persones; en l’aspecte econòmic subratllant l’obra ingent de la col·lectivització de les indústries (cal observar que Catalunya era un territori amb primacia de la indústria), la seva racionalització  i modernització, alhora que es milloraven les condicions laborals i socials de les treballadores i s’exercien -com en cap altra procés revolucionari conegut-  l’autogestió i la democràcia directa  sobre el conjunt de la producció; també, sobre el paper cabdal de les dones en aquesta etapa revolucionària, d’una banda assumint rols polítics, socials i econòmics fins a aquell moment desconeguts (milicianes, activistes, treballadores industrials…) i d’una altra avançant en el seu propi empoderament i en la construcció d’un feminisme de classe fonamentalment pràctic i efectiu.

Taula “Sindicalisme i precarietat, laboral, social i econòmica”

La taula de lluites laborals va ser la primera de la jornada de dissabte. També va ser la més nombrosa, costant encabir totes les coses que tenien a dir els ponents. Les intervencions relataven quatre casos diferents però molt semblants dels aspectes actuals de com està la situació laboral.

  • La Míriam i la Isabel ens explicaren quina mena de feina fan les cambreres de pis que endrecen i netegen els hotels. I ens feren caure en la gran contradicció que suposa que justament a la ciutat del turisme massiu es donin uns nivells espectaculars d’explotació laboral en el sector. Els guanys milionaris sempre es recolzen sobre les esquenes de la classe treballadora, com ben van deixar palés. L’associació els ha donat molta autoconfiança. Les Kellys ens vam convidar a la protesta davant del Hilton Diagonal el dia 27. No hi falteu!
  • L’Oriol ens va parlar sobre el conflicte de la residència de la Casa de les Monges de Cervelló. Aquesta residència portava fent tota mena d’incompliments amb les seves treballadores i treballadors. Fruit d’això, es van organitzar amb CNT i amb el conflicte sindical que van iniciar amb l’empresa, la secció va esdevenir majoritària, guanyant totes les reivindicacions i sent la veu de la plantilla.
  • El Lamine del Sindicat de Manters ens va explicar la terrible situació dels migrants en estat irregular. No només es juguen la vida per arribar a Europa, sinó que per causa de la llei d’estrangeria no poden trobar feina d’una manera “normalitzada”: han de recórrer a l’economia informal, a vendre productes al carrer. Lamine ens va recordar que la venda ambulant no és la professió amb la que somien (molts d’ells tenen estudis) sinó l’única que poden desenvolupar. Malgrat això, viuen sotmessos a una pressió constant que només han aconseguit reduir una mica a partir de la seva autoorganització en el Sindicat. Com a mínim han aconseguit respecte.
  • L’Ermengol venia substituint a la Marta Padró, de CGT. Ella no va poder venir a les jornades precisament perque li va sortir feina, fenia precària de la que no pots rebutjar. Ermen també vé de feines precàries a la Universitat. La lluita li ha comportat que li demanen a 11 anys de presó pel cas “27 i més”.

En el debat, fructífer, es va aprofondir en la funció dels sindicats i en la separació que hi ha entre les estructures sindicals i els barris, la classe treballadora. La clau (hi havia un consens en les intervencions) és la socialització del conflicte i la seva extensió cap a tots els àmbits possibles de la societat.

Taula “Economia social i Cooperativa”

L’economia social es defineix principalment per la primacia de les persones i la finalitat social per sobre de la del capital. A partir d’aquí es promou la solidaritat tant interna com externa, és a dir, entre les persones que formen part dels projectes, com amb la societat.

La taula d’economia social buscava contribuir a l’enriquiment d’un debat entorn l’economia entesa com quelcom més ampli i imbricat del que avui es té concebut de forma majoritària com economia.

D’aquesta manera, es partia d’una concepció de l’economia com la redistribució de productes i recursos amb l’objectiu de cobrir les necessitats des de les persones que componen una societat, a partir dels principis d’equitat i justícia social. Es volien donar elements per recuperar l’economia com quelcom vinculat a les persones, i d’aquesta manera allunyar-la de la seva versió majoritària a dia d’avui, que és marginalista, crematística i per tant molt constrenyida, cenyida i reduïda de valors i espectres a una dimensió purament numèrica i quantitativa d’entrades i sortides.

Aquest fet es tradueix en gran diversitat de formes que no sempre tenen a veure amb les esferes del mercat i que amplien de forma significativa el sentit d’allò econòmic, i per tant, de formes, principis i actors que hi intervenen o haurien d’intervenir. Des d’aquesta perspectiva, l’economia, com tantes altres coses, forma part de la vida i per tant, des de la noció de poder popular, entès com l’impuls de transformació posat en pràctica des de les esferes de la vida quotidiana, els vincles entre economia i societat s’amplien.

Per tal de mostrar la diversitat que inclou aquest apropament a l’economia, la taula va comptar amb la presència de projectes de diferent naturalesa i diferents àmbits d’actuació. Vam poder comptar amb les aportacions de Lluís Rodríguez, economista i membre de l’ICEA que ens va mostrar elements interessants que des del sindicalisme estaven enriquint formes d’organització més cooperativa i autogestionària, a partir d’experiències que s’estan donant a Bilbao. Jep Ramoneda, de la plataforma Municipalitzem, ens va mostrar la importància que té la defensa dels llocs de treball a l’administració pública com una via per democratitzar i recuperar el control sobre espais que haurien de ser de les persones i fora de qualsevol lògica de mercat, com ho és la mateixa administració pública. Explicava que una de les maneres és la qualitat dels llocs de treball però també la importància d’aprofitar per anar més enllà i buscar maneres de convertir les estructures institucionals a dinàmiques més transversals i horitzontals. Finalment, vam poder comptar amb la XES que va explicar la trajectòria i el tarannà de l’economia cooperativa. Si bé havia de ser el contrapunt, amb aportacions d’economia feminista de mans de Solange Hilbert, finalment, vam comptar amb la presència de Xavier Palos, un dels socis fundadors de la XES.

Les conclusions, després d’un intens debat, van ser principalment, adonar-nos de la importància de l’economia en diferents esferes de la societat, i per tant, de la necessitat d’emplaçar-nos a treballar en aquesta línia. Una altra de les conclusions va ser, la necessitat de promoure un canvi sistèmic, que implica (re)pensar tota una nova estructura complexa que parteixi de noves fórmules que actualment no tenen una viabilitat senzilla, ni pel coneixement empíric i la praxis, ni per les opcions d’un marc legal que dificulta i limita les possibilitats i els nivells d’autonomia institucional. Per tot això va aflorar la necessitat d’asseure’s a elaborar propostes concretes i complexes que afavoreixen un front comú basat en una nova arquitectura econòmica i política, per tant, social.


Taula “Feminisme i Lluita”

Aquesta taula va girar al voltant, sobre tot, dels feminismes als moviments socials, la construcció d’un feminisme de classe, i la lluita de les dones per tenir espais segur, de confiança, on desenvolupar-se de forma plena dins d’aquest moviments.

Es va fer un repàs als processos en casos d’agressions, les dinàmiques internes als moviments, etc Amb l’afegit de tenir com referencia, però sense caure en mimetismes (ni d’un costat ni de l’altre) dels exemples de construcció dels seus espais i relacions dins del moviment kurd.

Al llarg de les exposicions es va a tornar a parlar, comparant, d’exemples previs, i durant, a la Revolució Social. Per entendre i adonar-nos que en molts casos encara estem per recuperar molta feina que s’havia fet en aquells temps. I al igual que aleshores aquesta construcció, aquí i ara, conte amb resistències i “comoditats” per part del patriarcat que tothom portem a dins, i que hem de saber trencar, igual que estan fent les dones kurdes dins dels seus moviments.

La conclusió que podem treure es que, la construcció d’un feminisme útil per les dones treballadores ha de passar per unes xarxes de suport mutu que encara estan per construir, i que han d’anar més enllà dels moviments polititzats per esdevenir un poder popular real que a la par que es construeix, desmunta les relacions patriarcals.


Taula “Organització als barris i municipis”

Des de la darrera taula es va fer un repàs a les diferents experiències que allà es trobaven representades. Començant pel barri de La Bordeta-Sants, i concretament el procés de Can Batlló; continuant amb les companyes de Manresa; i passant per l’Assemblea de Vallcarca. En totes elles s’emfatitzava els processos com part de la construcció d’aquest apoderament del que s’ha parlat al llarg de totes les Jornades, de la dificultat dels ritmes institucionals, que moltes vegades torpedegen aquests processos, o si més no els dificulta de forma sistemàtica.

Es bo recuperar unes paraules que senyalaven les companyes de Manresa, de la PAHC, i es que encara que sembla a vegades que estàs fent poqueta cosa, potser estàs obrint moltes portes. Des de la seva experiència personal havien començat a participar i implicar-se per necessitat, i això les havia portat a implicar-se molt més en altres àmbits al seus barris.

No desdenyem la “feina de formigueta”. Aquesta reflexió es va sumar al treball amb diversitat de persones que moltes vegades es veuen en processos participatius com els engegats a Vallcarca o a Can Batlló, però s’ha de saber, deien, encara que no sigui fàcil, convertir aquesta dificultat de ritmes i procedències diverses en una riquesa múltiple.

La conclusió que podem treure d’aquesta taula final es la construcció d’aliances entre barris, associacions de veïnes, experiències, etc. I no només a Barcelona, si no com senyalava algú dels assistents, a tota la metròpoli, i a tot el territori.

https://i0.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2017/02/IMG-20170218-WA00022.jpg?fit=1024%2C576https://i0.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2017/02/IMG-20170218-WA00022.jpg?resize=150%2C150Embat3Comunicats i textosacció sindical,anarquisme,autogestió,barris,crònica,Educació,estratègia,feminisme,I Jornades Obertes d'Embat,imatges,institucional,jornades,lluita,poder popular,Sants,vídeos
El passat cap de setmana, els dies 17 i 18 de febrer, vam realitzar les Jornades Avui com Ahir (1936-1939) Construïm Poder Popular. Durant els dos dies de les Jornades, l'afluència de gent va fluctuar segons la coincidència amb altres actes a la ciutat, però calculem que entre 100...