“La invenció del ‘terrorisme anarquista’ respon a la intenció de criminalitzar certs sectors dels moviments populars”

En Joaquim té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una residència de salut mental. Milita a l’organització llibertària Procés Embat i és un activista social i polític molt implicat al barri de Gràcia

MARC RUDE 17/11/2015 | Estirant del Fil – Directa

Fa tres setmanes, els Mossos d’Esquadra van esbotzar la porta de casa seva de matinada, van escorcollar l’habitatge i es van endur objectes personals de totes les que hi viuen. A ell, se’l van endur detingut i el van traslladar a l’Audiència Nacional espanyola sota l’acusació de “pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes”. En Joaquim ha decidit fer públic el cas i denunciar els seus primers responsables, la Generalitat de Catalunya i el cos dels Mossos d’Esquadra. Relata a la Directa el seu periple policial i judicial i la interpretació política que en fa. Des del primer moment, però, deixa clar que només parla per ell i no per tot el col·lectiu d’encausades, algunes de les quals no estan d’acord a concedir entrevistes als mitjans.

/ GORKA LEIZA – DIRECTA

Com et vas llevar el dimecres 28 d’octubre?

Estava dormint. De sobte, a quarts de sis del matí, un grup d’antidisturbis va rebentar la porta, va entrar i ens va retenir, a mi, la meva companya i els meus companys de pis. Tot seguit, van arribar la brigada d’informació i el secretari judicial. Durant cinc o sis hores, es van dedicar a escorcollar tota la casa, a emportar-se ordinadors, mòbils, càmeres… no solament les meves, sinó també les de la resta de persones que viuen allà. Sobretot, buscaven textos manuscrits, anotacions d’assemblees… Van remenar per tot arreu i ho van deixar tot fora de lloc. No va ser fins al migdia que em van fer saber que estava acusat de “pertànyer a una organització terrorista” i em van comunicar la meva detenció. Tot seguit, em van emmanillar i se’m van endur en un cotxe dels Mossos d’Esquadra. D’allà, em van portar a Rubí, on vaig passar moltes hores. L’endemà al migdia, després de passar per la casa caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, se’m van endur cap a Madrid.

Què et passa pel cap durant l’espera entre reixes?

Sentiments molt contradictoris entre ells: ràbia, impotència, por. Penso en la gent que és a fora i em neguiteja el que passarà. M’assetja el pensament de la presó. Vistes les operacions anteriors, és una possibilitat que començo a intentar assimilar: pot ser que acabi empresonat.

“Tot el procediment és estrany perquè en tot moment es fa patent que el jutge no sap gaire de què va el tema. No s’ha llegit els expedients”

Què us pregunta el jutge?

Es limita a preguntar-me si vull declarar i li responc que no. Hi ha secret de sumari i ni tan sols el meu advocat té coneixement de les causes, fet que fa impossible qualsevol tipus de defensa. Tot el procediment és estrany perquè en tot moment es fa patent que el jutge no sap gaire de què va el tema. No s’ha llegit els expedients. L’única actuació és la de la fiscal, que bàsicament transmet el que diu la informació que ha rebut dels Mossos d’Esquadra. Intenta convèncer el jutge de la meva perillositat pel fet de ser terrorista i demana el meu ingrés a presó, eludible amb el pagament de 10.000 euros de fiança. L’advocat sol·licita que no entri a la presó adduint els meus compromisos acadèmics i laborals i comunica que les meves condicions econòmiques no em permeten pagar una fiança tan alta. El jutge la rebaixa a 5.000 euros. Després de passar a declarar, ens tornen a les cel·les. Allà, ens assabentem a crits que tots podrem sortir en llibertat si paguem una fiança menys el company de la CNT i Acció Llibertària de Sants, que serà empresonat. A les sis de la tarda, ens deixen en llibertat. És una llibertat amarga, ja que un de nosaltres resta a dins. A fora, ens esperen més de 200 persones. Divendres a la nit, arribem a Barcelona. El primer que faig és reconstruir tot el que ha passat. Aquest procés m’ocupa uns quants dies perquè vull llegir el que ha dit la premsa, saber les mobilitzacions que hi ha hagut…

“L’única actuació és la de la fiscal, que bàsicament transmet la informació dels Mossos d’Esquadra. Intenta convèncer el jutge de la meva perillositat i demana el meu ingrés a presó”

Quina interpretació política fas de l’operació Pandora?

Arran de la crisi financera, aquests darrers anys, comença un cicle de mobilitzacions sense precedents. Diversos moviments comencen a desbordar els límits del que el poder és capaç d’acceptar. El règim es veu qüestionat per molts motius i des de moltes bandes. A partir d’aquí, es posa en marxa el sistema repressiu, que afecta tant els anarquistes empresonats com les encausades per la protesta davant el Parlament o per les vagues generals… A mi mateix, també em demanen cinc anys de presó per una acusació de fer resistència passiva contra el desnonament d’una família al Clot. La llei mordassa és tota una declaració d’intencions: no pensen permetre que es qüestioni el poder, vingui d’on vingui la protesta. L’operació Pandora és una altra etapa d’aquest cicle que pretén traslladar el discurs i les acusacions de terrorisme a les lluites socials.

El terme terrorisme anarquista sembla cosa del segle XIX…

Per a molta gent, és obvi que això no existeix. Només és real en l’àmbit judicial i mediàtic. Aquesta invenció respon a una necessitat de criminalitzar determinats sectors dels moviments populars amb la intenció de fer por a la resta. Els poderosos pretenen rentar-se la cara i posar-se la careta de víctimes, quan s’han dedicat a pegar-nos a les manifestacions, a retallar drets socials, a ficar la mà a la caixa… A l’Estat espanyol, s’ha fet política amb el terrorisme des de sempre. Ara, com que no hi ha cap organització armada, tots els discursos i l’aparell que s’havien destinat a la creació d’un enemic intern s’han quedat sense raó de ser. Per tant, necessiten crear enemics nous i els han anat a buscar als moviments socials, tant al llibertari com a l’antifeixista, l’obrer o el moviment del 15-M.

La retòrica antiterrorista es pot transformar en terrorisme d’Estat?

A parer meu, el terrorista és qui ens condemna a la misèria. Els terroristes són els que no paren de decidir sobre la meva vida i m’incriminen quan prenc consciència de la situació i assenyalo les seves responsabilitats. I els primers responsables d’aquest operatiu són la Generalitat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra. Sí: és sota les ordres del govern del president Mas que els Mossos han demanat l’autorització a un tribunal d’excepció com l’Audiència Nacional per dur a terme la investigació des de bon començament, no a l’inrevés.

“Quan parlem del Procés, hem de saber quin tipus de gent tenim al davant. Des de l’època de Felip Puig a Interior, es veu un canvi substancial en l’actuació repressiva de la Generalitat”

Aquestes tàctiques de la Generalitat contrasten amb la imatge d’un Artur Mas perseguit per la injustícia dels tribunals espanyols…

Això ens ha de fer veure quina és la veritable cara de CDC, que ens vol fer entendre que l’enemic del poble català resideix a Madrid. En realitat, l’enemic dels drets polítics i socials és tant aquí com allà. Quan parlem del procés, hem de saber quin tipus de gent tenim al davant. Des de l’època de Felip Puig a Interior, es veu un canvi substancial en l’actuació repressiva de la Generalitat. Els Mossos estan descontrolats? En part sí i en part no, perquè segueixen ordres polítiques nascudes d’una estratègia contra els moviments socials. Això va començar fa uns anys i encara ho estem patint.

Quin ha de ser el paper de la societat davant aquests casos?

Veure el rebuig social que han generat tant el cop repressiu que he patit com els que s’han emprès contra vaguistes o manifestants d’Aturem el Parlament em fa pensar que un gruix important de la població pren consciència del problema. Sobretot, vull donar les gràcies per totes les mostres de suport que he rebut de múltiples esferes. Quan t’enfrontes a una acusació així, ajuda molt veure i sentir aquesta mobilització, aquesta resposta solidària. Et dóna forces per seguir endavant a l’hora de denunciar l’arrel política de tot plegat.

 

equipembatGeneralanarquisme,barris,catalunya,Gràcia,Pandora,repressió
“La invenció del ‘terrorisme anarquista’ respon a la intenció de criminalitzar certs sectors dels moviments populars” En Joaquim té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una residència de salut mental. Milita a l’organització llibertària Procés Embat i és un activista social i polític molt implicat al barri de...