Embat davant la Diada de 2018
Amb motiu d’aquest 11 de setembre de 2018 des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, volem transmetre el nostre compromís amb l’autodeterminació del nostre poble. Malgrat això, la classe política independentista no n’ha aplicat el resultat de l’1 d’octubre en cap moment per por, tant a la resposta repressiva de l’Estat Espanyol com a un desbordament popular, arran dels fets viscuts a l’octubre al nostre territori.
Com a organització llibertària el nostre compromís està amb les llibertats, com no podria ser de cap altra manera. Per tant, fem arribar la nostra solidaritat als companys i companyes represaliades en desenes de casos per tot el territori en altres causes, que l’independentisme majoritari no ha volgut defensar. De la mateixa manera ens solidaritzem amb els presos i preses polítiques i persones que han hagut d’exiliar-se per no ser empresonades fruit d’aquest procés. Els moviments socials en general, i el moviment llibertari en particular, hem patit molts cops repressius en els últims anys – alguns d’ells amb la Generalitat com a part acusadora – i sabem què significa estar en el punt de mira. També volem expressar el nostre màxim rebuig a la normalització d’un proto-feixisme de carrer, que ja ha perpetrat diverses agressions i que en qualsevol moment pot ser enfortit, entrenat i armat per iniciar i escalar un conflicte social als nostres pobles i barris.
Pel que fa a política institucional, constatem que s’ha arribat a un sostre de vidre que impossibilita qualsevol avenç i posa en evidència les seves limitacions inherents. Com que no s’avança, tot són retrocessos. No hi ha cap procés constituent formal i el que existeix és el que estan portant a terme els CDRs als pobles i barris o la Carta de Drets Socials, que òbviament no depenen de les consignes del Govern. No hi ha cap mesura per implementar polítiques socials i avenços a nivell d’educació, sanitat o habitatge, ni molt menys cap mesura per exercir un mínim control territorial. Les institucions catalanes segueixen sotmeses a un 155 psicològic, tal com amenaça la Moncloa. Fins i tot, i malgrat omplir-se la boca contínuament amb la República, els partits independentistes no fan cap moviment vers ella, sinó que molt al contrari, es mouen en l’autonomisme rebaixat. Denunciem que vulguin fer caure el poble en el derrotisme. Per tant, el poble hauria d’exigir la seva dimissió i que deixin tenir veu a altres persones sense por d’assumir les conseqüències de la seva pròpia acció política. Com a societat, ens cal gent valenta disposada a desobeir.
L’Estat Espanyol segueix amenaçant amb la intervenció i amb una imminent escalada d’agressions, amb la qual ens intenta responsabilitzar. Hem viscut un any de catalanofòbia mediàtica fins al punt que, als ulls de part de la població de l’Estat, les catalanes som un nou enemic a qui odiar. S’està creant el relat de la ruptura social de la població de Catalunya entre «catalans» i «espanyols» i creiem que les conseqüències en poden ser extremadament greus. Mentrestant no pensem que s’hagi ampliat gens la base social independentista i sobiranista per incloure a qui no va participar l’1 d’octubre.
Som conscients que les bases de l’independentisme i del sobiranisme estan emprenyades amb la situació. Així i tot no veiem que l’independentisme i sobiranisme popular hagin assolit tenir veu pròpia en tot el que està passant al país. Anem bastant per darrere de les entitats que ja convocaven multituds abans d’octubre. Recolzem plenament les convocatòries de l’independentisme i el sobiranisme de base i popular en clau de desobediència i ruptura amb l’Estat Espanyol, però creiem que cal anar un pas més enllà. Per això animem a aquest independentisme i sobiranisme popular a crear noves plataformes i entitats i a enfortir les que ja estan donant veu al rupturisme per construir una societat més justa i igualitària. Qui ha de parlar és el poble i ningú més ha de parlar en el seu nom.
Aquesta Diada el missatge ha de ser clar: Cal reprendre la unilateralitat. Cal superar la paràlisi provocada pels partits autoanomenats independentistes. Calen forces rupturistes que ajudin a encetar vies de contrapoder reals, de control territorial, que obliguin als ajuntaments i a la Generalitat a aplicar el resultat de l’1 d’Octubre, a alliberar tots els presos i totes preses polítiques segrestades a presons catalanes, que faci fora les forces d’ocupació… i si les institucions actuals no volen o no poden portar-ho a terme, ho hauran de fer les institucions del contrapoder popular edificant una nova societat més justa.
Aquest és el poder del poble. La independència és només un pas cap a la sobirania real. Sense sobiranies efectives no podem construir el socialisme. Tornem a repetir el que dèiem l’any passat: la ruptura i la creació d’una nova societat és vital per tenir una vida millor.
Visca la llibertat!
Construïm el poder popular!
