La superació del capitalisme només vindrà a través d’una àmplia participació de la societat. És a dir, que necessàriament s’haurà d’articular una forma d’unitat popular. Sense aquesta unitat no hi ha victòria possible davant aquest capitalisme del segle XXI. Per això han d’unir-se tots els sectors que estan en lluita, i el moviment llibertari ha de ser una part important d’aquesta unitat, servint de connexió entre els diferents sectors.

3.1- Objectius

Defensem la democràcia econòmica com a alternativa al sistema capitalista; un model de producció socialitzat, uns serveis públics en règim de cogestió entre treballadores i usuàries i un model econòmic que parteixi sempre d’una òpitca col·lectiva, cooperativa, ecològica i feminista. 

Defensem la superació del sistema estatal per implantar una nova forma de democràcia política i social basada en l’articulació confederal, en els processos de decissió participatius i comunals. 

Som una organització internacionalista i ens solidaritzem amb tots els pobles del món que pateixen l’opresió, l’imperialisme i el colonialisme. En solidaritzem especialment amb els pobles del sud d’Europa que pateixen l’expoli a través del mecanisme del deute i de les polítiques de la troika. Defensem la fraternitat entre pobles i el seus drets inalienables a la autodeterminació en llibertat i justicia social.

3.2- Poder popular

Si busquem altres experiències històriques, com la de les lluites socials d’Amèrica Llatina dels anys 60 i 70, veurem que la idea del poder popular és molt potent. És gràfica i fàcil de comprendre i gairebé s’explica per si mateixa.  Interpretem el concepte de Poder Popular des d’una perspectiva llibertària i ho entenem com una estratègia política que és prefigurativa del socialisme. És una articulació sociopolítica que emana del protagonisme directe de les classes populars, i que aconsegueix, a través dels seus diversos repertoris d’acció col·lectiva, canviar o abolir en alguns casos les relacions de poder que existeixen en el nostre ordenament econòmic, polític o cultual. Aconseguir que els moviments populars i socials es constitueixin com a subjectes polítics plenament autònoms és el primer pas en aquesta estratègia. El desenvolupament del poder popular com a eix constructor d’una societat més justa i igualitària a partir de l’autoorganització social i no a través de la representació parlamentaria, forma part de la necessària acumulació de forces que requereix el moviment popular en un moment com l’actual, on la balança es decanta clarament en la nostra contra. Es tracta d’un poder contraposat al de l’estat i el de la burgesia, que creix al caliu de les lluites socials.

El seu origen marxista no ha d’ocultar que poder popular era un reajustament dels anys 60 al lema de Lenin “tot el poder per als soviets”, que venia a ser la reivindicació dels anarquistes russos de l’època, de la qual Lenin es va fer ressò. Tot el poder per als soviets o tot el poder per al poble (mitjançant les seves pròpies organitzacions) és una aspiració del moviment socialista des de sempre. Comunes, consells, soviets, sindicats, cooperatives, són construccions històriques del camp popular en les que van tenir molta influència les idees llibertàries. Les estructures revolucionàries del futur estan encara per determinar, però si per alguna cosa hem d’apostar és per tenir una influència determinant en com es construeixen aquestes.

L’estratègia política principal en tot moviment revolucionari és l’acumulació de forces, i per nosaltres l’agent que ha d’aplicar aquesta força és el poble fort a partir del poder popular. L’administració estatal és una estructura feta per sostenir les relacions pròpies del capitalisme. Conseqüentment, si els moviments populars adopten un caràcter revolucionari, la seva lluita passa inevitablement per combatre aquestes estructures, ja que no deixen de representar el poder contra el que lluiten. Així doncs, cal dir què el nostre projecte de poder popular, no pretén crear organitzacions civils que serveixin com a bases de suport al govern, si no l’organització directa del poble que li serveix per a socialitzar aquest poder, i que el capacita per construir les eines fonamentals que esdevinguin la bastida d’una nova societat.

Així doncs, poder popular és l’Obra Social de la PAH, amb els seus edificis ocupats, els seus bancs expropiats. Poder popular és la marea verda de Balears, organització de masses assembleària. Poder popular és el comitè de vaga de Panrico, el comitè de descansos de TMB, l’assemblea del barri de Sants, l’assemblea UB Raval, les coordinadores de moviments socials … Construeixen poder popular els qui paralitzen desnonaments, els piquets de les vagues , les okupacions, la marea groga, els iaioflautes … Tots creen una sensació d’un poble en moviment. Són un impuls creatiu des de baix, d’un poble que en les seves lluites construeix les seves pròpies estructures que són l’embrió d’una nova societat. Això és poder popular.

3.3- Subjecte revolucionari

De tot el que hem anat dient, es desprèn que creiem que el moviment social ha de ser autònom. Però ha de tenir també una visió de si mateix com a subjecte polític, és a dir, com una entitat independent (de partits, de religions, i d’altres entitats, i de nosaltres mateixes) que té uns objectius propis i que es fa conscient que aquests objectius estan prefigurant una societat diferent. Com hem dit, no pensem que sigui prioritari crear un moviment llibertari molt gran, massiu, sinó crear poder popular, un poble fort, unit, organitzat i amb objectius clars, capaç de derrotar el capitalisme i de crear una nova societat.