Aquest article és la primera opinió que destil·lem diferents militants d’Embat ficades en diversos col·lectius de l’àmbit de l’habitatge.

Aquests divendres 12 de maig de 2017 es farà una presentació pública del Sindicat de Llogaters de Barcelona. Es tracta d’un projecte impulsat des de l’Observatori DESC junt amb moltes altres entitats com la Federació d’Associacions de Veïns/es de Barcelona (FAVB), Fem Sant Antoni, 500×20, etc. És pràcticament el primer intent a tot Catalunya de crear un front contra l’increment dels preus del lloguer amb una perspectiva a llarg termini, una estructura sòlida i un funcionament horitzontal. Per aquesta raó, el saludem i ens alegrem de la seva creació.

Ara bé, no es tracta d’una idea aïllada, des de fa uns mesos ja funciona un d’aquests sindicats a Gran Canària i ara també es presenta el de Madrid.

Perquè la lluita pels lloguers és ara rellevant?

Feia temps que les veïnes de Barcelona, com a altres ciutats, viles i pobles de Catalunya, requeríem d’una eina d’autodefensa popular davant els abusos del sector immobiliari que ens permetés posar remei a la manca total de drets que patim les llogateres.
Un sector important de la nostra gent pateix un drenatge constant (i cada cop més pronunciat) dels seus salaris per poder accedir a un habitatge. Davant la manca de lloguer públic o habitatge cooperatiu assequible ens veiem obligades a haver de jugar al mercat privat per poder accedir a un habitatge.

Existeixen molts moviments en defensa del dret a l’habitatge (PAH, grups d’habitatge diversos, sindicats de barri…) que practiquen un sindicalisme social dirigit, aproximadament, al 20% de la societat més afectada per la crisi i les darreres retallades. Les persones amb una emergència més candent – desnonament, viure al carrer, impagament de lloguer o hipoteca- han fet d’aquesta forma d’autoorganització popular la seva eina de lluita. El Sindicat de Llogaters ha de ser una eina més per incorporar a la lluita pel dret a l’habitatge a aquell sector de les classes populars que potser no està en una situació límit però que fa molts esforços per poder seguir pagant el lloguer.

A la ciutat de Barcelona, i a altres localitats de la costa catalana, el turisme massiu ha permès a inversors i immobiliàries apujar dràsticament el preu del metre quadrat. Ja hem pogut veure els efectes d’aquest procés de gentrificació que ha expulsat a milers de veïnes dels barris més cèntrics (Ciutat Vella, Raval, Gràcia) i de forma més recent Sant Antoni. Ara bé, aquest procés s’ha donat fa relativament poc i no serà fins que s’acabin els contractes de lloguer ara vigents quan comencem a patir una nova allau de desnonaments per impagament, mòbing, talls de subministraments, etc.

A més a més, tot fa preveure que el mateix farà que les veïnes dels barris més afectats emigrin cap a barris propers on els preus de lloguer no són tant excessius. Igual que amb el turisme, els barris col·lindants (Eixample, Clot, Gràcia, Sants) rebran l’ona expansiva de la pujada de preus, fent que, en uns anys, el procés afecti altres punts on abans això no passava.

Una visió estratègica i un front comú

Els diferents col·lectius que treballen l’accés a l’habitatge ja han tractat multitud de casos relacionats amb l’abús dels preus de lloguer i les condicions de precarietat habitacional, però creiem que cal una visió comuna sobre com influir més enllà del necessari treball de formigueta.

Creiem que si no volem restar eternament en la defensa cas per cas, a més de l’autodefensa quotidiana als barris, ens cal reivindicar i aconseguir reformes legislatives (a manera de conquestes parcials), a través de la mobilització popular, que ens duguin a un marc més favorable per a la nostra gent. Bé podrien ser aquestes conquestes, la derogació-modificació de l’actual Llei d’Arranjaments Urbans (LAU), l’establiment de topalls als lloguers o l’ampliació del parc de lloguer públic.

Veiem necessari que tots aquells esforços centrats en la lluita contra els abusos de lloguer vagin de la mà, concretament creiem que fa falta una estructura unitària per poder dur això a terme.

Aclarint-ho encara més: pensem que hem de participar activament en el desenvolupament del Sindicat de Llogateres perquè esdevingui una estructura popular, democràticament diversa i combativa encara en formació.

Tenim l’oportunitat d’influir en el marc legal a través de la mobilització al carrer en un important tema que afecta una gran part de la població. És per això que per fer efectiu el que diem, esbossem algunes característiques que creiem hauria de mantenir el sindicat o que hauríem de vetllar perquè aixi siguin:

Combinació de funcionament local amb funcionament estructural: Busquem un sindicat que permeti diferents formes organitzatives. Primer, és imprescindible una extensió territorial amb nuclis locals que mantinguin la seva autonomia i al mateix temps apropin la xarxa del Sindicat al territori de forma descentralitzada. Seria interessant el treball conjunt, en aquest sentit, amb alguns grups de barri que ja existeixen. Que existeixi un espai de trobada de barri és important per mantenir el seu caràcter democràtic i de base. Un sistema d’afiliació a l’estil d’un sindicat clàssic amb espais d’assessoria jurídica també són una forma organitzativa vàlida i necessària que complementi a l’estructura assembleària de base.

Autonomia i diversitat democràtica. Creiem que la lluita per l’habitatge digne supera la situació política actual i que un canvi de marc legal és una carrera de fons. Per tant, no podem deixar que quedi supeditada als interessos de partits, als ritmes parlamentaris o als resultats d’unes eleccions, així com tampoc hi hauria d’haver cabuda per a qui especula amb els preus de lloguer. Per això, visionem un sindicat fruit de la voluntat directa dels seus membres. No s’haurien de repetir els errors del sindicalisme que neix del règim del 78, amb la normalització de tenir molts alliberats, “professionalitzat”, o amb una estructura completament centralista – que de forma inevitable resta al marge i distant de les realitats veïnals pròpies de cada barri-, o una estructura més assistencialista cap a afiliats.Per això creim en la importància d’un model estructurat i fort però que parteixi de l’autoorganització.

De totes maneres, desconeixem encara alguns dels aspectes de com serà aquest projecte i de com s’ha desenvolupat fins ara o quines reflexions han fet les seves impulsores. Per aquesta raó, animem a totes les persones interessades en aquesta proposta a assistir a la presentació del Sindicat de Llogaters i a participar en el projecte per poder caminar cap a l’enfortiment dels moviments socials i a la creació del poder popular.

equipembatArticles pel debatautogestió,barris,Comunitari,lluita,municipalisme,poder popular
Aquest article és la primera opinió que destil·lem diferents militants d'Embat ficades en diversos col·lectius de l'àmbit de l'habitatge. Aquests divendres 12 de maig de 2017 es farà una presentació pública del Sindicat de Llogaters de Barcelona. Es tracta d'un projecte impulsat des de l'Observatori DESC junt amb moltes altres...