11s

Arriba un altre 11 de setembre amb la sensació de pèrdua de protagonisme de la gent davant d’un escenari del qual semblava protagonista. Hem passat per 1 any i mig d’electoralisme i debats d’investidura que centren el focus de la política en els pactes dels diferents partits i en els personalismes dels seus líders que es postulen com a garants de millora de la situació econòmica i social. Després d’uns anys d’efervescència i crispació on els moviments socials havien ocupat un lloc les portades, sembla ser que els polítics professionals han tornat a les primeres planes de la premsa.

La naturalització de la diada de Catalunya com un acte festiu i reivindicatiu sembla no ser suficient davant les expectatives que desperta per la gent que decideix sortir a manifestar-se. Si de veritat es vol culminar un procés on s’aconsegueixi la màxima participació ciutadana possible, és imprescindible tenir la possibilitat de ser partícips dels debats i les decisions que incumbeixen en la creació d’una nova república. Per això és imprescindible la voluntat de tots aquells que fins ara han estat els principals protagonistes de traslladar aquest suposat esperit transformador a qui té la veritable força de canvi per la conquesta del futur que volem. Queda clar que amb un dia no hi ha prou.

Hem de ser conscients que dins de l’Estat espanyol no existeix cap mena de sobirania política, ni en la seva gent ni en els seus representants, el capital és qui decideix el full de ruta de les vides de les persones. I sembla ser que l’anhel de llibertat que desperta el divorci d’Espanya no ve acompanyat d’un horitzó on la plena sobirania resideixi en els i les catalanes. La plena sobirania d’un poble s’aconseguirà amb la consecució del poder real per part del poble qui tindrà el control del seu territori. Volem començar a parlar de sobirania més enllà de dret a l’autodeterminació , sobirania implica també la capacitat de produir els nostres propis bens de consum, i la nostra energia sense necessitat d’importar-la.

La nostra aposta no s’atura ni s’oposa amb la demanda del dret a l’autodeterminació dels pobles, però anem més enllà. Volem la plena sobirania per tal de construir un projecte polític des de baix, amb la capacitat de fer front al neoliberalisme. Un projecte basat en una economia socialista per assegurar el repartiment de la riquesa i de la força de treball; en l’internacionalisme i la solidaritat entre pobles; i en el feminisme com a motor de lluita contra el patriarcat capitalista per tal d’aconseguir la igualtat real on les diferències no impliquin jerarquia.

La sobirania és indeslligable al Poder Popular.

Embat – Organització Llibertària de Catalunya
11 de Setembre de 2016

equipembatComunicats i textosDebat sobre la sobiraniaanarquisme,autogestió,catalunya,estratègia,feminisme,institucional,lluita,organització,parlament,poder popular,ruptura,sobirania
Arriba un altre 11 de setembre amb la sensació de pèrdua de protagonisme de la gent davant d’un escenari del qual semblava protagonista. Hem passat per 1 any i mig d’electoralisme i debats d’investidura que centren el focus de la política en els pactes dels diferents partits i en...