Articles pel debatFeminismes

Violències. La lluita de les dones contra el patriarcat, el capital i l’estat.

La violéncia és la partera de la historia (Marx).
La propietat privada, la familia i l´estat són els poders inventats contra la meitat de la població, les dones (Engels).
Cap proçes de ruptura, cap sobirania ens serveix sense la defensa de les dones. La vida de les dones ha de ser una prioritat absoluta de qualsevol projecte emancipador (Maria Colera Intxausti).

feminismeDefinim explotació com la violència exercida pel sistema econòmic i social dominant (feudal, capitalista o potscapitalista) contra la classe treballadora, pel fet de vendre la seva força del treball. Les dones de la classe treballadora, ocupen el rol de subclasse dins la classe i pateixen major explotació laboral i explotació familiar a la llar (treball no remunerat) pel fet de ser dones. Definim opressió com la violència física o simbòlica exercida contra els grups socials considerats subalterns (dones, infants, gent gran, nacionalitat, ètnia, classe).  L´opressió contra les dones pel fet de ser-ho, ho denominem patriarcat. Encara que el patriarcat, i per tant l´opressió de les dones, és anterior al sistema capitalista, aquest es beneficia de la doble jornada de treball. Patriarcat i capitalisme és el doble sistema a destruir. Però cal no oblidar la responsabilitat de l´estat que, en la seva negació a aplicar polítiques destinades a atacar la desigualtat estructural de les dones de classe treballadora, és converteix en còmplice del sistema dominant. Les dones de la nostra classe hem de lluitar doncs, contra un triple enemic: patriarcat, capital i estat.

Definim violències totes aquelles formes d’opressió i explotació basades en relacions de poder i exercides contra les dones. Aquestes violències poden ser econòmiques, físiques, psicològiques o sexuals.

  • Violències econòmiques. Exercides contra les dones en forma de sobreexplotació laboral i desigualtat salarial, reduccions de jornada per cura dels infants amb reducció de salari, contractes i condicions laborals precàries, no reconeixement del dret a la maternitat. Les conseqüències son la dependència econòmica de les dones, la alienació, la doble jornada de treball i el sotmetiment al mascle o a l’entorn familiar.
  • Violències físiques. Les dones quedem indefenses en l´àmbit més perillós que es la llar. La desigualtat salarial i la dependència econòmica en una societat basada en el valor del diner, dóna poder al mascle per exercir poder contra les dones. Les conseqüències son la por al dolor i a la tortura física i psicològica.
  • Violències psicològiques. Aquesta violència està basada en relacions de poder de classe, jeràrquiques, de sexe i s´exerceix contra les dones vulnerables al poder de l´imatge, invisibles en una societat regulada per valors de poder, sotmetiment, força, intel·ligència. Les conseqüències son la alienació, pèrdua d’autoestima, intencions suïcides.
  • Violències sexuals. La violència sexual a la feina és un arma del capital freqüent en sistemes molt jerarquitzats. Aquesta violència s’exerceix per sotmetre les persones, i específicament les dones amb el xantatge de rescissió del contracte laboral, la millora de condicions a la feina. L’assetjament sexual a la feina és cada cop més intens, si s’aguditza en situació de crisi del capitalisme. Les conseqüències son devastadores per la salut física i emocional de la persona assetjada i produeix cosificació del cos de les dones al mercat laboral.

Ens toca a nosaltres, dones i homes llibertàries, comunistes antiautoritaris, socialistes, construir el subjecte revolucionari capaç de confrontar el triple sistema patriarcal, capitalista i d’estat i construir una societat feminista lliure d’explotació i opressió, comunalista i autogestionària, de gestió directa i des de la base. La tasca es immensa, en una lluita que no vol supeditar els moviments socials a la lluita institucional, que intenta crear moviment popular i que pretén aprendre dels errors anteriors per tal de construir una societat de dones i homes lliures.

Isa Garnika Aizkorbe