Comunicat d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, davant la vaga pel clima del 27 de setembre.
El canvi climàtic és un fet del qual tothom n’és conscient. Per molt que es vulgui negar, els seus efectes s’han tornat evidents i ja no calen estudis científics per constatar-lo.
Fa anys que se saben les terribles conseqüències que aquest canvi climàtic tindrà: canvis en els règims de pluges, que generaran tant inundacions com sequeres; desertització de grans parts del món; augment del nivell del mar; major incidència de fenòmens climàtics (per exemple, huracans…). Tot això portarà l’empobriment de centenars de milions de persones i ens conduirà cap a un augment de la conflictivitat per recursos bàsics que es tornaran escassos, com l’aigua i les terres de cultiu.
Ara bé, el canvi climàtic no ens afectarà a totes les persones per igual. Les poblacions més pobres i vulnerables seran les que s’enduguin la pitjor part. En canvi, les classes altes ja fa temps que s’estan preparant per a aquest escenari; fins i tot hi ha empreses que estan invertint en terres de cultiu i en reserves d’aigua per tal d’especular amb elles i enriquir-se en un futur.
I quina és la causa d’aquest canvi climàtic? El 10% més ric de la població mundial genera el 50% de l’impacte ambiental, mentre que el 50% més pobre de la població tan sols genera el 10% de l’impacte. La injustícia és evident. Però no podem fer-ne únicament una responsabilització «individual». Cal dir-ho clar: qui sustenta aquest ordre social és un sistema civilitzatori de dominació, tant de la societat com de la naturalesa. El Capitalisme i l’Estat asseguren els privilegis d’una minoria, mentre la resta és obligada a patir en silenci. El Capitalisme és un sistema econòmic insostenible, basat en el creixement continu i l’acumulació. L’extracció desmesurada de recursos que provoca està arribant a un límit i les crisis econòmiques seran cada cop més habituals. Les cimeres internacionals com Kyoto o París no han donat respostes necessàries, fet que demostra la manca d’interès de les elits per revertir la situació.
Moltes vegades, des del cinema o els mitjans de comunicació, es parla del col·lapse i s’imaginen escenaris apocalíptics que han arribat de sobte. Està clar que estem en un moment de canvi de sistema, però aquest canvi molt probablement no serà en forma de col·lapse sobtat ni es durà a terme a tot arreu igual i al mateix temps. La caiguda de la civilització tal com l’hem coneguda fins ara serà progressiva, de fet ja s’està produint; i les classes dominants intentaran treure’n tot el benefici possible. De fet, ningú garanteix que el canvi sigui a millor. Nous feixismes i formes autoritàries de govern intentaran imposar-se oferint «seguretat» i grans masses de població seran condemnades a morir. L’alternativa que es presenta actualment està basada a reformar el sistema. Únicament s’introdueixen alguns canvis en el seu funcionament, com el New Green Deal, per tal que el Capitalisme es torni «ecologista». No obstant això, l’única cosa que aconsegueixen és obrir nous nínxols de mercat i noves formes de lucrar-se amb la pobresa del poble.
Per tant, davant la resignació que s’intenta difondre per part de l’elit i les mesures reformistes que no solucionen el problema, sols tenim l’opció de lluitar i anar a l’arrel. Hem de lluitar per assegurar-nos que el canvi de sistema es produeix en favor de les persones i comunitats desafavorides, tant d’aquí com de la resta del món, per acabar d’una vegada per totes amb l’Estat i el Capitalisme. És fonamental pensar i generar nous models de societat en clau socioambiental, basades en l’horitzontalitat i l’escala local, on l’acció humana no sigui antropocèntrica ni on la relació amb el medi ambient es construeixi des de l’extractivisme. Cal canviar totalment el model civilitzatori occidental, aprendre de les societats que encara saben relacionar-se amb l’entorn. Hem de trobar la manera de transitar la producció i distribució cap a un model diferent. Però, per fer-ho, també han de canviar totes les estructures de govern, de principis i de valors.
Així doncs, per aconseguir fer front a aquest context hem d’estar preparades. Hem d’organitzar-nos ja per resistir i per tal d’anar construint la força i les infraestructures que ens permetin fer front al sistema. No podem quedar-nos de braços plegats veient com el sistema cada cop té més força.
Hem d’aconseguir generar l’autogestió suficient per a no necessitar al Capitalisme per satisfer les nostres necessitats.
Hem d’aconseguir teixir xarxes comunitàries i generar un poble fort, que ens permeti organitzar-nos sense dependre de l’Estat.
Sols així podrem ser lliures, sols així podrem viure bé. Que no ens facin escollir entre benestar i llibertat.
