El proper 21 de desembre hi ha convocada una jornada de lluita a tot Catalunya amb el motiu de la reunió del Consell de Ministres del govern espanyol que tindrà lloc a Barcelona.
El moviment popular independentista ha convocat una jornada de lluita amb les que són les seves armes principals en aquesta època: talls i bloquejos. La interrupció del circuit de mercaderies esdevé una peça fonamental de la lluita col·lectiva, com vam aprendre amb les lluites “piqueteres” de l’Argentina o com veiem aquests dies amb les Armilles Grogues franceses.
Hi ha una gran sensació de cabreig vers l’anomenat “govern efectiu” per no aplicar la decisió popular d’establir una República i no plantar cara a l’estat espanyol. A la vegada, hi ha un profund malestar amb els Mossos d’Esquadra, cos repressiu que ataca rutinàriament les mobilitzacions per la independència mai estalviant-se agressions i detencions. També hi ha un sentiment de desesperació davant la manca de resultats de les gestions del “govern de l’exili” o de les relacions internacionals. Tot això, culmina amb la frustració de veure el fangal del front judicial que arrossega causes durant mesos i mesos i que manté a la presó unes persones en qualitat d’hostatges (ara en vaga de fam).
Per una altra banda veiem un estat espanyol on la “qüestió catalana” serveix per desviar els debats, mentre que l’únic consens al que arriben dretes i esquerres és que cal lligar en curt Catalunya. Hem pogut veure que atacar Catalunya dóna vots. El feixisme marca l’agenda espanyola. Ha calat el discurs catalanòfob en una part de la societat espanyola i ja no preveiem que s’abandoni. El discurs de la força, el del 155, el de la repressió es retroalimenta amb l’actuació impune de grupuscles feixistes als nostres barris i pobles. Amb el pas de l’exèrcit amb blindats. Amb l’amenaça del retorn de les forces d’ocupació de l’estat. Amb l’amenaça de la intervenció dels mossos… en definitiva, amb la implantació d’una dictadura sota el parany de “governar per tots i totes les catalanes”. L’autoritarisme sembla la sortida per la crisi política que hi ha instal·lada a l’estat espanyol des de fa anys.
Aquesta barreja de sentiments (por, ràbia, impotència, desafecció, esperança…) ha de canalitzar-se a travès de les mobilitzacions lliures, valentes i combatives com les que tindran lloc el dia 21 de desembre. Però hi han altres causes per moure’s. L’austeritat i la precarització de les nostres vides són constants com ara:
- La xacra del masclisme continua vigent, sense esborrar-se per manca de voluntat política i recursos. A Catalunya el 2017 va haver 757 agressions sexuals i dues violacions cada dia. Un 15% de les dones amb feina remunerada va patir algun tipus de discriminació a la feina, on el 70% de les agressions sexuals als llocs de treball són exercides pels superiors jeràrquics i la resta pels companys de treball. L’assetjament sexual, els abusos i les agressions sexuals són formes d’aquesta violència masclista, que té com a característica principal que utilitza el sexe com a forma de control i dominació de la societat patriarcal contra les dones. La pitjor cara d’aquesta forma de poder, és el feminicidi, amb 132 dones assassinades a Catalunya els últims 5 anys, estant també a la davantera de l’Estat Espanyol, representant un 19,38% del total.
- Els continus atacs al sector de l’educació pública, en el qual només entre els anys 2004 al 2014 les famílies van veure augmentades les seves despeses educacionals en un 56%. La Generalitat segueix sense dedicar el 6% del PIB que marca la Llei d’Educació de Catalunya, dedicant aquest anys passat 2017 tan sols un 2’04% mantenint el seu deteriorament. Els efectes del Pla Bolonya que han representat un augment de les taxes universitàries d’un 60%, sent les classes populars catalanes les més perjudicades de tot l’Estat, i seguint-se sense aplicar l’acord del Parlament de fa ja més de tres anys, de baixar-les en un 30%.
- El continu deteriorament en la sanitat pública, on tan sols des de l’any 2012 ja s’han perdut més de 10.000 llocs de treball, mentre les llistes d’espera augmenten, i sempre en benefici de la sanitat privada concertada, com passa a l’Ensenyament.
- L’especulació de l’habitatge i la precarietat habitacional, per la qual Catalunya ha sofert només en aquest últim trimestre de l’any más de 2.500 desnonaments (dels quals el 64% ha estat per la impossibilitat de poder pagar el lloguer) en constant augment (aquest any un 6% més respecte a l’anterior), i sent Catalunya la comunitat de l’Estat Espanyol amb més desnonaments, representant el 22% del total.
- I podríem seguir amb les contínues privatitzacions en serveis públics, manca d’inversió en infraestructures… i continus atacs a treballadores i usuàries, que estan donant lloc a nombroses mobilitzacions i vagues de les treballadores i treballadors de la sanitat, l’ensenyament, estudiants, i tot un ampli ventall d’empleats públics (com la vaga convocada aquest mateix dia 21 de desembre a Renfe i Adif).
Tot aquest sentiment de rebuig a les polítiques criminals exercides tant pel govern central com pel “govern efectiu”, han de quedar patents sortint aquest dia 21D a manifestar-nos davant l’oportunitat que ens dóna la presència del Consell de Ministres a Barcelona així com la reunió dels presidents dels governs espanyol i català.
La conclusió és senzilla: cap govern ofereix solucions que beneficiin realment a les classes populars. Hem de ser nosaltres qui agafem les regnes de les nostres vides i construim un futur millor. Només la lluita àmplia i multitudinària dóna fruits. El moviment popular independentista ha de buscar activament la confluència amb les lluites socials i, sobretot, no ha de caure en l’immobilisme que li vol imposar el govern de Torra.
Fem una crida a fer del #21D una jornada memorable.
Visca la Catalunya ingovernable! Visca la Catalunya rebel i popular!
#TombemElRègim Bloquegem el capital
