Comunicats i textosComunitari

Posicionament públic de Ca L’Enkant.

https://www.facebook.com/enkantgranollers/videos/268398590287115

Ca l’Enkant va ser presentat públicament com a espai alliberat el dia 18 de febrer. La cercavila iniciava el seu recorregut a la plaça de l’Església i acabava al nou Centre Social. Durant els 25 dies següents a la seva presentació pública, Ca l’Enkant s’ha construït com el nou Centre Social Okupat a Granollers. El col·lectiu s’ha conformat en base a: l’autogestió, la construcció d’organitzacions alternatives i la creació d’unitat popular. És a dir, hem creat un espai fet des de i per a les classes populars granollerines. Aquest plantejament suposa un gran repte pel poble: alliberar i crear espais alternatius al sistema hegemònic patriarcal i capitalista instaurat. Però Ca l’Enkant ha nascut amb força i conscienciat d’aquest repte, amb l’objectiu de col•laborar en la construcció d’una ciutat lliure, participativa, solidària i alternativa.

Al mateix temps que s’iniciava aquest projecte col·lectiu, carregat d’il·lusions, la justícia actuava. Des del primer moment, l’administració ha engegat un procediment judicial ple d’irregularitats. Volem denunciar públicament que s’han vulnerat diversos dels nostres drets. Tant bàsics com el dret de tota persona a ser informada i a ser escoltada. El dia 2 de Març les forces policials es van presentar davant de Ca l’Enkant. A més, l’autoritat policial s’ha dirigit a nosaltres sempre amb un to desafiant, des d’una postura paternalista, intentant coaccionar-nos. En aquella visita se’ns van informar del procés judicial que s’havia iniciat en contra de Ca l’Enkant, contra la persona que, inicialment, havia identificat l’espai com el seu habitatge.

Durant la segona setmana de l’inici públic del projecte, s’havia iniciat un procés de desallotjament cautelar, del que no vam tenir cap mena de coneixement. Acordant-se el desallotjament de l’espai inaudita parte, per part del Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers, és a dir, sense haver-nos informat de la mesura, ni sense haver escoltat el que volguéssim al·legar. Aquesta mesura cautelar precipitada, de la que no vam tenir coneixement fins que vam demanar accedir a l’expedient judicial, a més de no ser ajustada a dret, incompleix l’obligació legal que tenen d’informar i escoltar a les dues parts i les dues versions abans d’iniciar qualsevol procés de legal, en canvi, en el nostre cas l’administració ha obviat una de les dues parts, la del poble. L’ordre de desallotjament la vam haver d’anar a demanar als jutjats a títol individual, però en cap moment les autoritats van complir amb la seva feina d’informar-nos.

Parada informativa, el matí de dijous 6/04/2017, a la Plaça de la Corona per donar a conèixer el  cas.

Paral·lelament, el CSO s’anava construint amb la dificultat que suposa resistir davant la possible amenaça de desallotjament. Fins que va arribar el dia. La matinada del 15 de març, a les 6:30 de la matinada es presentaven un total de 9 furgons de l’àrea de brigada mòbil i 2 furgons de l’àrea regional de recursos operatius, sota la presència d’Enric Garcia Doñate, cap policial de Granollers i responsable policial del Cas Benítez. També, a més de la presència dels Mossos d’Esquadra, hi havia la policia local de Granollers i una ambulància. Aquella matinada, dins de Ca l’Enkant érem un total d’onze companyes dormint. El desallotjament va produir-se sense incidents ni actituds agressives per part nostre, la sortida va ser pacífica. El desallotjament, es va produir fent ús de la força, rebentant l’entrada i els vidres. Després, quan se’ns va fer entrega de l’ordre, vam poder observar que hi quedava escrit que una hora abans d’entrar se’ns havia de notificar del desallotjament, per si volíem sortir per la nostra voluntat. Entenem que entrar a cops amb un ariet, sense avisar ni notificar-nos, no respon aquest dret. Durant el desallotjament, un agent de la brigada mòbil, ens va informar que l’Ajuntament de Granollers ens oferia un camió per recollir els nostres objectes, el mateix que en cap moment ha mostrat cap gest ni intenció de mediar, ni dialogar amb nosaltres per entendre o comprendre per què un col·lectiu de persones veuen la necessitat d’un canvi social a la nostra cuitat. Aquest comportament qüestionable i aquesta “ajuda” arribaven molt tard. No volem caritat d’aquests immobilistes que s’oposen a transformar la ciutat . No volem un espai per fer festes, el que volem les granollerines és un espai transformador i alternatiu. Volem un espai com no hi ha cap altre a Granollers.

Cal remarcar que aquell espai es trobava abandonat, que no s’estaven fent reformes, no hi havia un contracte signat, tant sols una llicència d’obres solicitada a l’Ajuntament, que no estava ni senyalitzada ni començada. L’Ajuntament ha estat còmplice d’aquesta mentida. Entenem per tant, que ha decidit posicionar-se al bàndol de l’especulació. Mayoral, on estàs?

Les companyes que érem dins del CSO aquella nit, estàvem allà per recolzar el nostre projecte: Ca l’Enkant, perquè creiem en la causa. Ens defensem i no ens rendim, motiu totalment legítim i legal. Aquella matinada totes nosaltres vàrem ser identificades, un procediment teòricament rutinari. Aquell mateix dia es va convocar una manifestació pacífica amb una petita cercavila que va comptar amb un número de gent inèdit en els últims anys a Granollers.

A dia d’avui, l’assemblea de Ca l’Enkant es segueix reunint, no ens dobleguem davant aquesta situació, l’espai no era la fi, sinó el mitjà.

Però, el dilluns dia 20 de març, se’ns notifica que el jutjat ha decidit que no hi havia prou amb una imputada, ni amb fer-nos fora abans del judici. Aquest, ha interposat una denúncia contra totes aquelles companyes que érem dins aquella nit. És a dir, actualment som un total de 12 persones imputades, citades totes el dia 10 d’abril. Això vol dir que davant la possibilitat que no s’arxivi el cas, s’acabin condemnant a les 12 encausades, comportant així una elevada multa per cadascuna, sumat a mesos d’antecedents. Aquesta novetat administrativa és una postura desmesurada i amb una intencionalitat política. Volem recordar la nostra situació: l’okupació l’ha fet el poble, en un espai buit i abandonat durant 9 anys, on no hi ha hagut incidents i estem fora abans del judici.

“Potser”, el problema real de la justícia i l’administració pública no és tant l’okupació en si. La duresa, les forces, l’energia i la rapidesa que han invertit en el nostre cas ens porta a concloure que focalitzen la problemàtica en la nostra línia de treball, en el nostre projecte. Cal tenir en compte que en els jutjats la rapidesa amb la que es resolen els casos va associada a la importància dels fets, per això ens qüestionem quines són les prioritats del poder judicial a Granollers, en la què s’ha posat per davant de tot una okupació d’aquestes característiques; És més important protegir els béns privats d’un especulador? El naixement de Ca l’Enkant és totalment polític, el projecte és fruit de diverses persones plurals que es qüestionen l’ordre i el sistema establert. L’alliberació d’aquest espai és la voluntat de voler passar a la praxi, la voluntat de fer política social, de fer política pel poble i no per les elits, alhora que clarament posa en qüestió la propietat privada. “Potser” el seu problema rau en el fet que la nostra voluntat no funciona acord amb el seu funcionament hegemònic. Trobem la necessitat de treballar per a construir apoderament popular que permeti assolir els interessos de totes, per generar alternatives polítiques i socials. Entenem que aquests projectes qüestionen completament el seu sistema, el seu funcionament és antagònic al nostre i sabem que no els interessa l’aparició d’aquests espais.

No som un bolet esporàdic, som la resistència i les ganes de construir a llarg termini. Som plenament conscients de l’envergadura i les dificultats del nostre camí, però la deconstrucció i construcció serà un procés progressiu i col•lectiu, serà de totes nosaltres, sovint feixuc i no sempre fàcil, però és el camí. Cal seguir treballant, el resultat significaria la nostra victòria i la seva derrota.

Sols el poble salva el poble, l’opressor mai alliberarà a l’oprimit doncs això suposaria la fi dels seus privilegis i del sistema que tant li interessa perpetuar. La realitat actual que tenim, és la d’un funcionament on tant sols es dona resposta als interessos de la classe dominant, aquest funcionament té un preu, mantenir aquesta situació requereix oprimir i explotar les nostres, el poble. Les vivències de Ca l’Enkant en aquest últim mes, ens demostren exactament això; estem sotmeses a tot un aparell administratiu que es còmplice del joc especulatiu i criminal. Aquest, permet que espais abandonats i en desús estiguin al servei de les famílies riques de la nostre ciutat per a què es segueixin enriquint.

Per tant: Seguirem construint alternatives, alliberant espais i treballant juntes!


Més informació: