Text llegit a l’okupació de pça. Catalunya, nit del 2 octubre de 2014
El motí ha fracassat. Les marineres que abraçaven l’esperança de llançar els oficials per la borda i posar un altre rumb a la brúixola ara viuen encadenades a les bodegues de la nau del Capità Mas. Aviat seran festí per als taurons. Aferrades al tauló del suplici, a l’horitzó divisen una bandera negra. Potser avui no hauran d’acomiadar-se. Ara és l’hora de l’abordatge. Ara és l’hora pirata.
Entre el rebombori dels trabucs i el dringar dels florets trenquem juntes les cadenes que ens ofeguen. El capità, el contramestre i tots els seus sequaços remen mar endins en una barqueta. Els Audis i BMW embussen l’AP7 camí de la Jonquera. El destí ja no està traçat al mapa. Ara el decidim entre totes.
En una hora fosca en què les elits forànies o nostrades només aspiren a enfrontar poble contra poble, i pensen així que oblidarem els seus crims; una hora en què es revelen, tanmateix, els oportunistes, i els qui volen elevar el seu càrrec de conseller a la categoria de ministre, i els qui pretenen apaivagar el descontent amb els cants de sirena i les mentides d’una nova “transició”.
Fermes contra les trepitjades de bóta i els tocs de xiulet, algunes parlen de municipalisme, altres de comunisme llibertari. És exactament el mateix. Complementem els matisos. És més el que ens uneix que el què ens separa. Arriba l’oportunitat de crear una alternativa real, popular i assembleària, de base, al marge del capital i els seus titelles.
En una nova jornada històrica, les pubilles i els hereus dels miquelets, les milicianes i els maquis tornen a sortir el carrer per fer front comú davant l’enemic de fora, i evidenciar alhora la passivitat de l’enemic de dins. No cregueu en falsos profetes. Si ve la Guàrdia Civil, ja podreu comptar amb els dits del colze els burgesos que us trobareu a les barricades. Tan bon punt els militars entrin per la Diagonal, a les torres de la Caixa els serviran cafè i els faran descompte al Corte Inglés.
Quan des de l’esquerra independentista somieu, com nosaltres, amb la llibertat, i us disposeu, com nosaltres, a defensar la terra; volem recordar-vos qui ha estat, amb vosaltres, a les barricades barcelonines la resta de cops que els espanyols han intentat fer callar Catalunya durant el darrer segle. La Lliga Regionalista? Convergència i Unió?
Com va dir Salvador Seguí a l’ateneu de la CNT de Madrid: “puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista [CiU], perquè a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”. Aquesta cita és del 1910.
L’única via per acabar amb les estructures medievals, la cleptocràcia capitalista i l’opressió del pensament únic es presenta davant nostre. Les anarquistes no som gaire amigues d’eleccions, però encara ho som menys de l’autoritat, i si la gent vol votar, i vol, nosaltres estarem al seu costat. L’estratègia de “primer independència i després ja veurem què fem amb la dreta” és un cul de sac. Perquè no matem dos pardals d’un tret? Però, per un dia, no passa res. Si guanya el sí, totes davant els ajuntaments i la seu dels districtes a exigir la declaració unilateral des dels municipis. Si no deixen votar, el mateix. 9N Consulta, 10N Rebel·lió
Marc Rude | Autor del Black Blog
