L’Organització Revolucionària i el Treball de Masses

L’organització revolucionària busca contribuir al desenvolupament teòric i pràctic de la lluita revolucionària. L’organització revolucionària n’és part, pretén ampliar i generalitzar el potencial revolucionari de la classe treballadora. S’esforça per conservar la memòria històrica de les seves experiències d’èxit i fracàs amb la finalitat d’enfortir els moviments de masses pel seu alliberament. Els seus militants participen en moviments de masses com a iguals en la lluita. L’organització revolucionària ha de ser una eina per la part més activa i combativa de la classe treballadora. Mai busca dominar, imposar-s’hi, manipular, manar o controlar els moviments de masses, reconeix la necessitat del pluralisme revolucionari i el fet que aquests moviments, i no l’organització revolucionària mateixa, són els subjectes revolucionaris d’una transformació social.

L’organització revolucionària treballa dins dels moviments de masses amb la finalitat de contribuir al seu poder, sempre obrant per al desenvolupament d’una consciència, una capacitat i una solidaritat de classe autònomes. En participar en les lluites de masses construeix la capacitat de l’organització revolucionària i la dels moviments de masses per a dur a terme una acció directa i canviar les relacions de poder. Li permet a tots dos experimentar el poder col·lectiu mitjançant la lluita. L’organització revolucionària proposa solucions col·lectives per als problemes quotidians, confrontant directament els nostres opressors o construint institucions alternatives contra el Capitalisme i l’Estat.

L’organització revolucionària fa això amb la finalitat de construir la base social d’una visió de transformació social amb perspectiva antiautoritària, una base social que estigui arrelada a les lluites de la classe treballadora i els pobles oprimits. L’organització revolucionària opera dins de les lluites de masses per a combatre l’aïllament, compartir recursos, estendre les xarxes de suport mutu i vincular les diferents lluites. Opera dins de moviments de base i organitzacions de masses. S’esforça per contrarestar les tendències autoritàries, burocràtiques i reformistes en promoure formes d’organització horitzontals, directament democràtiques i revolucionàries dins dels moviments de masses.

L’organització revolucionària, amb la seva activitat als moviments, crea relacions positives amb altres activistes i organitzacions afins. Evita la condemna pública dels grups afins que usen tàctiques diferents de les seves. D’aquesta manera pot desenvolupar una perifèria activa de simpatitzants i aliats que estan d’acord amb aspectes del seu treball i de les seves idees.

L’Organització Revolucionària i l’Activitat Política

Desenvolupament Intern i Educació

L’organització revolucionària desenvolupa la seva militància mitjançant l’educació i la formació teòrica així com en habilitats organitzatives. S’esforça per empoderar la seva militància perquè creïn i enforteixin moviments. L’organització revolucionària és una escola per a aprendre i ensenyar les eines de canvi social de la forma més àmplia possible.

L’organització revolucionària crea un espai per a cultivar i desenvolupar nous revolucionaris i revolucionàries conscients. És un espai per al diàleg i la discussió per a construir contínuament una anàlisi compartida i el desenvolupament dels seus militants, simpatitzants i companyes en les lluites. La militància hi pot aprendre les unes d’altres amb diferents experiències.

L’organització revolucionària duu a terme aquesta activitat amb la finalitat de construir la confiança en si mateixa, el coneixement, les habilitats i les oportunitats que permetin posar en pràctica aquests mètodes en els moviments socials. Per a l’organització revolucionària, la construcció d’habilitats és un objectiu permanent. L’organització revolucionària és una organització d’iguals, no un grup amb líders i seguidors, per la qual cosa està sempre esforçant-se per desenvolupar les capacitats de la seva militància per a la lluita.

Educació Popular i Propaganda

L’organització revolucionària produeix propaganda educativa i antiautoritària. Ho fa a través de la creació de mitjans que comuniquen les visions i perspectives polítiques de l’organització. Promou les seves visions per imprès així com en mitjans digitals, mitjançant esdeveniments i accions públiques. L’organització revolucionària procura construir una presència visible per a les seves idees, mètodes i tàctiques amb la finalitat de difondre una cultura revolucionària.

La cultura revolucionària que l’organització s’esforça per promoure és una de combativitat, creativitat, solidaritat, suport mutu, antiracisme, internacionalisme, antipatriarcat, anticapitalisme i antiestatisme, tot sota un prisma popular. Fa això mitjançant el desenvolupament de materials d’agitació i educació que comuniquen aquestes idees. Aquests materials han de ser creats de tal forma que siguin de l’interès de diverses seccions de la població amb diferents habilitats i capacitats. Els materials haurien de comunicar idees complexes de formes que siguin clares i presentades amb claredat, amb un èmfasi en pamflets, vídeos, art, grafiti, xerrades, totes elles vinculades amb documents, publicacions i llibres més extensos. L’organització revolucionària també duu a terme aquesta activitat educativa organitzant activitats socials i culturals que reflecteixen àmpliament els conceptes i la pràctica de l’organització revolucionària i els seus militants.

Principis Organitzatius de l’Organització Revolucionària

Coherència Estratègica i Teòrica

L’organització revolucionària es basa en la coherència estratègica i teòrica, en una perspectiva i orientació política compartida i clarament definida. Té una visió comuna per a guiar l’activitat conjunta i la cooperació entre els seus militants. Sempre busca aclarir el nostre rol. Procura oferir un fòrum i promoure una cultura de debat i anàlisi amb la finalitat de teoritzar i sintetitzar idees sobre com enfrontar el Capitalisme, l’Estat i totes les altres opressions.

L’organització revolucionària observa el moment històric actual per a desenvolupar el seu pensament, duent a terme una reflexió sobre la seva participació en les lluites socials actuals. D’aquesta manera, la teoria i l’estratègia estan imbuïdes directament de la pràctica en les lluites. L’organització desenvolupa objectius comuns i coordina els esforços dels militants per a aconseguir-los. Desenvolupa enfocaments tàctics per a aconseguir fites estratègiques, mantenint al mateix temps la flexibilitat tàctica que faciliti l’adaptació d’aquests fins a les seves circumstàncies locals i regionals. L’organització revolucionària revisa col·lectivament els seus èxits i fracassos i intenta aprendre d’ells. El més important és que tenir cura de les necessitats i tasques organitzatives reals del dia a dia. L’estratègia i la teoria revolucionàries són obtingudes de l’experiència de treball directe en els moviments de masses.

Una Cultura Organitzacional de Responsabilitat i Democràcia Directa

Els principis organitzacionals de l’organització revolucionària serveixen per a enfortir la seva eficiència i la seva efectivitat en el desenvolupament de les nostres idees i estratègies dins dels moviments de masses. L’organització revolucionària és una eina de la nostra militància i persones simpatitzants dins dels moviments de masses. Per a aconseguir-lo, l’organització revolucionària ha de tenir una cultura de responsabilitat i democràcia directa. Internament, l’organització ho aconsegueix emprant un sistema de democràcia directa. En comptes d’utilitzar la representació, l’organització funciona mitjançant la delegació. Les delegades i encarregades tenen un mandat i immediatament són revocables per la militància.

L’organització revolucionària és també una llar política per a les i els revolucionaris. Un lloc perquè la militància se senti segura i sostinguda. L’organització revolucionària s’esforça per aconseguir una cultura organitzacional interna basada en el respecte, la conducta amb principis i la responsabilitat mútua per a combatre totes les formes d’opressió i dominació. L’organització ho fa mitjançant un actiu qüestionament de totes les formes d’opressió en nosaltres mateixes, en les nostres relacions i en les nostres organitzacions. El deure de mantenir una cultura organitzacional de responsabilitat és de totes i tots els militants. La militància en el seu conjunt n’és responsable, i ha de respondre davant les accions de tots els i les militants. Per a aconseguir-lo, la militància defineix pautes clares per a resoldre pro-activament els problemes abans que hi sorgeixin.