Comunicats i textosDebat sobre la sobirania

A 4 dies de l’1-O, lluitant ho podrem tot.

Des de fa ara més d’una setmana vivim una situació excepcional al nostre país. L’Estat, tal com es podia esperar, està desplegant tot el seu arsenal, jurídic, mediàtic i militar per tal d’aturar el Referèndum convocat per al dia 1 d’Octubre (1-O) a Catalunya. Els nivells de repressió i la utilització política dels poders de l’Estat per a aturar-lo clamen al cel. Un cop passats els moments d’excepció que vivim, haurem d’obligar a passar comptes per tantes i tantes agressions ordenades i executades, mitjançant procediments que fan saltar pels aires les pròpies lleis democràtiques amb les que s’omplen la boca.

Davant la confirmació que el Govern Espanyol està disposat a tot per tal d’aturar el referèndum, partits, entitats, sindicats i altres col·lectius s’han posat mans a l’obra per contrarestar les accions de l’Estat i defensar la votació. Al mateix temps a molts barris i pobles s’han constituït els autoproclamats Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), grups de diversos barris i pobles amb una clara intenció de mobilitzar-se abans i durant l’1-O per tal que les votacions puguin fer-se efectives i poder evitar que es tanquin col·legis electorals o es requisin urnes. A més, en molts d’aquests comitès es pretén donar resposta a diverses qüestions que hi ha al voltant del proper diumenge, com els possibles atacs de l’extrema dreta o la incapacitat de les persones migrants de poder votar.

Des d’Embat, organització llibertària de Catalunya, fem una crida a sumar-se als Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), o a organitzar-ne allà on no existeixin, i a sortir a lluitar al carrer de forma pacífica però amb determinació, per tal que es pugui dur a terme la votació.

Deixant de banda els mil i un escenaris amb els que ens podem trobar durant la jornada de diumenge, és probable que a principis de la setmana que ve ens trobem en algun dels escenaris següents:

a) Que s’anuncii que la votació, tot i els previsibles inconvenients, té validesa i és vinculant.

b) Que es reconegui que, tot i l’esforç, el Referèndum no s’ha pogut celebrar degut a la intervenció estatal.

En qualsevol dels casos cridem a mantenir i continuar enfortint els Comitès de Defensa més enllà del dia 1. Al nostre entendre, l’existència d’aquests comitès obre les portes a la possibilitat de construir espais d’organització populars de referencialitat als barris, i d’aquesta manera, de mica en mica, podem bastir les bases que permetin la posada en pràctica del poder popular en les diferents fases d’aquesta lluita, la qual de ben segur que serà llarga i dura. Per aquest motiu, ja que tant en el primer com el segon escenari, ens caldrà mantenir l’organització, la mobilització i la desobediència, la perpetuïtat dels comités pot esdevenir un factor clau.

Si es dóna una situació semblant al primer escenari (a) necessitarem defensar amb la mobilització i l’organització popular el resultat del Referèndum i el procés de transició a la República. A més, de donar-se aquest escenari, el poble necessitarà d’espais propis des dels quals lluitar per un procés constituent el més favorable possible als interessos de la majoria social.

Si es dóna una situació semblant a l’escenari segon (b), és a dir, una situació on l’Estat ha boicotejat i aturat de facto el Referèndum, cridem a organitzar-nos per aturar el país el dia 3-O. Una Aturada General que exigeixi la fi de l’estat d’excepció, la retirada dels cossos repressius dels pobles i ciutats de Catalunya i la convocatòria d’un nou referèndum, aquest cop sense la intervenció policial de l’Estat Espanyol. En aquest escenari els CDR serviran per organitzar l’Aturada General des dels barris, pobles i ciutats.

També és important prendre consciència que per dur a terme aquesta finalitat no serà suficient amb concentrar-nos milions de persones pels carrers del centre durant el 3 d’Octubre. Molt possiblement, si volem que sigui una jornada que ens permeti guanyar, caldrà paralitzar el país. Això pot suposar, ocupacions d’edificis de les institucions vinculades a l’Estat (i per què no, d’Ajuntaments), talls de les principals vies de circulació, paralització del flux de mercaderies etc..

Les possibilitats objectives les tenim a sobre de la taula, ara hem d’estar a l’alçada per tal d’aprofitar-les i construïr les subjectives, perquè que sigui possible depèn de totes.

Amb la força d’un poble fort i organitzat podrem arribar lluny.

Perquè l’1 d’octubre no és més que el començament, decidim-ho tot!

Comments (1)

  1. […] Embat […]

Comments are closed.