Comunicat d’Embat per la Diada de l’11 de Setembre
Aquesta Diada ve precedida d’un seguit de fets que colpegen fortament la consciència de la societat i la fan triar bàndol. Per un cantó, Ceuta; per l’altre, Manresa. El tractament mediàtic i polític dels dos fets ha estat aprofitat per les extremes dretes, catalana i espanyola, per arribar a la població en general. No entrarem en aquests fets, que ja tothom coneix. El que ens ha de preocupar és la capacitat —i la facilitat— que està demostrant la ultradreta per fer que el seu discurs esdevingui mainstream, ocupi les agendes polítiques de tota la societat i sigui motiu de debat públic d’una manera cada dia més habitual.
No pensem que aquesta situació es doni de manera natural, però. El biaix cap a la ultradreta o la ‘dreta dura’ no és gens innocent. Com ens demostra la captura de Fernando Cerimedo a Bolívia i el tancament de les seves granges de ‘bots’, l’auge del discurs de l’extrema dreta obeeix a decisions polítiques dels qui tenen el poder polític i tecnològic. En la seva supèrbia, es veuen capaces —i sovint ho són— de manipular a voluntat les opinions de centenars de milions de persones, a base de fake news, de bulos, de bots, d’informació manipulada i de cambres d’eco. Tothom es pensa lliure i ben informada, i resulta que està repetint el que li marquen els ‘bilionaris’. La batalla cultural del segle XXI es lliura a les xarxes socials i determina la manera de pensar de la gent.
I la gent comuna, la classe treballadora, pateix una llarga crisi material i existencial. Si, d’una banda, el Govern espanyol presumeix de la creixent importància de l’Estat espanyol al món i del seu PIB, de l’altra, el poble no pot arribar a final de mes. Ja sigui per l’habitatge impagable —gràcies al fet que han deixat fer la seva als fons voltor—, sigui per l’encariment de la benzina, de les matèries primeres i dels aliments —gràcies a les guerres imperialistes—, qualsevol persona veu dificultada la seva subsistència, sigui pel turisme sense aturador.
Aquestes qüestions materials, atiades per altres de polítiques, fan que cali un discurs excloent, d’odi, envers la gent amb més dificultats, sovint nouvinguda o estrangera. Els de baix ens barallem entre nosaltres, mentre els de dalt s’ho miren tranquil·lament. La qüestió social queda endormiscada i superada per la qüestió ètnica o identitària nacional.
Nosaltres veiem clara una connotació geopolítica en l’auge reaccionari. S’utilitza la por a la immigració descontrolada i desarrelada per disciplinar la societat, per crear barreres i marcar límits entre barris, per trencar comunitats i atomitzar qualsevol resposta unitària de classe. Això té lloc ara mateix a tot Occident, i Catalunya no n’és pas cap excepció.
No obstant això, en aquesta situació no és moment de quedar-se en xoc. No ens hem d’aturar. Ans al contrari, ens hem de mobilitzar. Mobilitzar-nos contra el feixisme covard i criminal, contra el capitalisme depredador, contra el sionisme genocida, contra la devastació del planeta i contra l’explotació laboral i les lleis antiobreres que ja veiem aplicades en altres estats europeus. Els reptes són enormes. Enorme ha de ser la mobilització.
La mobilització trenca la por, crea nous espais de debat, dibuixa noves regles, fa circular altres relats i crea noves complicitats i aliances. És indispensable, ara per ara, sortir del marasme mediàtic de cada estiu, que impulsa el racisme encara més lluny, amb lluita i determinació.
Canviem el tauler.
Construïm poder popular
Setembre de 2026
Embat, Organització Llibertària de Catalunya
