Articles pel debat

10 anys de 15M. Una lectura política per avui i el futur próxim.

Acampada Plaça Catalunya 15M. Font: La Directa –  ROBERT BONET
Article d'opinió del nostre company Lusbert.

Tal dia com avui al 2011, una gentada prenia les places de moltes ciutats de l’Estat espanyol sota lemes com “Democracia real ya”, “No nos representan”, “Toma la plaza”… A les places la gent acampava durant setmanes i es donaran assemblees obertes i debats on participaria molta gent. Per moltes persones que es van apropar a les mobilitzacions, va ser la primera vegada que entrava en contacte amb la política a peu de carrer, anant un pas més enllà de la participació política passiva de votar a les eleccions.

El 15M va suposar un punt d’inflexió en la conjuntura política d’Espanya, ja que des de les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq al 2003 i el atemptat del 11M no es van produir protestes massives. Aquestes protestes espontànies organitzades a través de xarxes socials, han suposat una sacsejada a tota la política del país, tant pels partits polítics com per les suposades esquerres revolucionàries.

La irrupció del 15M ha sigut un alè d’aire fresc a la passivitat i la desmobilització generalitzada en Espanya, a 3 anys d’esclatar la bombolla immobiliària i el començament de la crisis capitalista global. Des de 2003 fins a aquest 15 de maig del 2011 no hi ha hagut mobilitzacions massives i un qüestionament del Règim del ‘78: des dels principals partits polítics, passant per la monarquia, els cossos de seguretat, les retallades, fins a la pèrdua de drets socials en general. Cap moviment revolucionari en aquell moment va a poder agitar tant els carrers com aquest moviment ciutadà, ni cap organització revolucionària va capitalitzar aquestes protestes. Al contrari, ens van agafar dins de xiringuitos estètics i d’autoconsum marginals fent proselitisme dient que és un moviment purament reformista.

El paper de l’anarquisme en aquest moment era traduir les demandes del 15M en un programa per agitar i radicalitzar les lluites, portant-ho a crear estructures populars de contrapoder que anessin cap a un projecte polític socialista llibertari. Encara que hi han hagut anarquistes que han participat a les assemblees del 15M, no érem una força política amb capacitat per tirar endavant això, i vam abandonar el moviment deixant via lliure a que el discurs pro-institucional guanyés terreny i acabi desactivant els carrers cridant a votar a les candidatures municipalistes, que fins avui hem vist que ha acabat en fracàs al no haver-hi un contrapoder als carrers.

Malgrat tot, el 15M ha inspirat canvis de perspectives de una part del món llibertari i ha obert debats clau que evidenciaven la necessitat de superar l’autoconsum, l’estètica i les dinàmiques informals, endogàmiques i vivencials, donant el salt cap a un anarquisme polític capaç d’influir als esdeveniments de la societat sent un actor polític. No es pot entendre l’anarquisme social sense la influència del 15M, ja que tant les tendències més ortodoxes i desactualitzades (basat en els mites del ‘36 i la CNT del exili) com l’insurreccionalisme dels ‘90-’00 han fracassat, i part d’aquesta militància i individualitats han passat a una línia més d’intervenció social i pro-organització a nivell polític. Avui dia, el llegat del 15M ha sigut l’impuls del moviment per l’habitatge principalment, moltes experiències de lluita de les persones que han ocupat les places i aquesta apertura de cosmovisions que ha permès interpretar l’anarquisme com a opció política capaç de produir canvis reals a la societat.

Reivindicar aquesta memòria com un esdeveniment popular de la història contemporània és clau per poder transmetre les experiències, coneixements i aprenentatges d’aquesta etapa, defensant la seva autonomia com a moviment de masses que, encara que sigui imperfecte, ha sigut determinant per el desenvolupament dels moviments socials en l’actualitat. Ara ens veiem davant de nous cicles polítics amb escenaris complicats i una conflictivitat social creixent a escala mundial, sota l’amenaça del canvi climàtic. Per aixó es moment de preparar-nos. Perquè no ens agafin desorganitzats i puguem ser capaços de catalitzar les lluites socials cap a un projecte polític revolucionari en clau socialista llibertari.