Sabuda és la forma tràgica com va acabar un dels principals processos d’organització política popular a Xile, en el que es va conèixer com la Via Xilena al Socialisme: una cruenta i extensa dictadura cívic-militar, que formà part de l’onada contrarevolucionària a Llatinoamèrica en la segona meitat del segle XX. Des de llavors es va implementar al nostre país una política de xoc social i econòmic, mitjançant els quals es va instal·lar un neoliberalisme modèlic, que ha servit d’avançada i exemple per al desarmament dels estats de benestar/socials, mercantilitzant els drets socials i lliurant les institucions de la democràcia representativa als interessos dels grans grups econòmics.
Les esquerres tradicionals, d’encuny marxista, van ser derrotades, i en la primera dècada posterior al règim dictatorial (90s) van ser els col·lectius anarquistes i llibertaris els qui van començar a dinamitzar espais socials en poblacions, mitjançant diverses iniciatives d’educació popular i autogestió, que no van ser capaces de transcendir els límits de l’estrictament temàtic i cultural. En paral·lel, en absència d’un projecte propi, de militància política i de força social organitzada per part dels sectors populars, les forces polítiques dictatorials i les populars del període anterior van pactar el manteniment del model imposat per Pinochet i l’imperialisme nord-americà, adaptant les seves bases a un règim “democràtic”, que només permet la seva reproducció.
Després dels confusos i desarmats 90s, el moviment llibertari, de composició exclusivament juvenil, començà a articular-se a nivell nacional, intentant conformar una organització anarco-comunista que fos capaç d’aportar a la reconstrucció del teixit social del poble, integrant les experiències de lluitadores i lluitadors socials de Xile i Llatinoamèrica, rellevant les especificitats de la regió. D’aquest procés, que porta ja més de 15 anys, es desprèn una aposta per la presència en els sectors socials més dinàmics i amb potencial dinamitzador en l’escena polític-social nacional: sectors estudiantil, de treballador@s i de poblador@s.
Després d’aquests més de 15 anys de presència en les lluites socials, promovent la construcció d’organitzacions socials representatives i mobilitzadores d’amplis grups sectorials, la seva politització a partir de la confrontació directa amb les bases del model econòmic i polític neoliberal, i la conformació d’un moviment polític i social contrahegemònic capaç de construir una alternativa política des dels i per als pobles en Xile, el balanç és positiu: Hem contribuït, al costat de molts altres, a un canvi en el cicle polític, que obre possibilitats de transformació de les bases estructurals del model vigent.
Com ha estat aquest procés? Quins són els elements clau que han permès la construcció política d’una Esquerra Llibertària que aporti a les lluites del poble xilè? Quins són els desafiaments fonamentals afrontats, i de quina manera s’han resolt? Quins desafiaments s’obren en el nou cicle i què implica definir-se com llibertàries a l’hora d’enfrontar-los?
Aquestes són algunes de les qüestions a compartir en la presentació, sobre les quals esperem dialogar amb activistes i militants, des del compromís amb els nostres pobles, que implica el reconeixement de les seves identitats i les particularitats de les seves condicions estructurals, i la construcció de poder popular com a únic camí per a la dignitat, el socialisme i la llibertat.
Camila Torres
“Izquierda Libertaria i el laboratori neoliberal xilè. Balanç i perspectives”
Ponent: Camila Torres
Data i hora: 28 de gener de 2016 a les 19 hores.
Lloc: La Base, Ateneu Cooperatiu del Poble Sec (Carrer les Hortes, 10, Poble Sec, Barcelona)
Localització: https://goo.gl/maps/UHE88AFMrmF2
