D’assalts al poder i salts al poder
Disssabte 27 de juny de 2015, a les 18:30h | Plaça d’Ángel Pestaña
Taula rodona amb la participació dels projectes Equilibrismos (Madrid), Procés Embat i Una posició.
Equilibrismos: Pensar en el alambre es a lo que creemos dedicarnos un grupo de libertarios madrileños. Desde esta posición queremos aportar nuestra visión crítica y constructiva al proceso político que estamos viviendo en estos días. Conscientes de la precariedad del momento, esperamos ayudar con los materiales que presentamos a un proceso de reflexión y debate que entendemos absolutamente necesario. Nos encontramos lejos de la postura defendida por quienes entienden que “el asalto a las instituciones” es un paso inevitable hacia el cambio social y la organización popular, de manera que hemos confluido en un espacio donde buscamos plantear alternativas realistas e intercambiar ideas desde el respeto por aquellas personas con las que compartimos o hemos compartido proyectos y anhelos. Nuestra apuesta pasa por no perder de vista nunca una consigna tan vieja como contundente: queremos ser los únicos dueños de nuestras propias vidas.
Què és Embat i què cerca: El Procés Embat és una xarxa de militants socials de tradició llibertària que volen l’articulació d’una tendència organitzada capaç d’aportar des del llibertari al moviment social i popular en què desenvolupem la nostra activitat. La intenció és que aquest moviment social aconsegueixi els seus objectius i que pugui fer-ho gràcies a les nostres aportacions.
Volem la superació del capitalisme i la seva substitució per la propietat col·lectiva gestionada per la classe treballadora; volem la substitució de l’estat per estructures populars d’arrel assembleari i participatiu. Però veiem necessari que qui dugui a terme aquesta tasca sigui el poble organitzat mitjançant les seves pròpies organitzacions populars que progressivament vagin acumulant força, experiència i recursos en base a un programa i a les tàctiques necessàries per portar-lo a terme, exercint des de ja un poder popular que deslegitimi a les classes del poder, i dignifiqui a les classes populars.
Una Posició: Què és el comú? Algú es pot apropiar del comú? Pot existir una ciutat en comú sense una vida comuna? Aquí totes volem guanyar, però… guanyar com? Es pot perdre guanyant? Guanyar quan? Però, i sobretot…, guanyar el què?
Per nosaltres la victòria és, sobretot, cada matí. Sí. Ho és quan ens aixequem resistint-nos a acceptar aquesta vida com la nostra vida. Ho és quan sortim de bon matí al carrer i mirem el capitalisme als ulls. A uns ulls cansats d’explotació i alhora plens d’un vell-nou món als seus-nostres cors. Victòria és la ràbia que ens produeix la mercaderia marcant els minuts, les hores i els dies… com també ho és l’alegria quan sabem predir els segons en què el segurata mirarà cap a una altra banda. Victòria és, sobretot, la mirada còmplice que es transforma en pas lent i permet passar, ombra amb ombra, clandestines i anònimes vides, juntes a l’altra banda dels torns.
Sí que es pot, però… podrem? Qui pot a qui? Es pot saber? Ens podrà el poder?
I és que n’hi ha moltes de batalles, però la guerra la tenim a dins. Íntimament plegada, absent-present, capitalisme a flor de pell, marcat a ferro roent, lo mío pa’ mi saco. Sí, éste es el trato. Són els meus diners. Però, ai!, la vida passa i allò que no siguem capaces de fer ara no ho farem pas un pas més enllà. Una vida comuna, que valgui la pena ser viscuda i que ens donem a contrapeu, aixecant-nos juntes de l’enèsima caiguda. Una vida comuna que teixim a cada assemblea, a cada plaça i a cada barri. Dia a dia. A cada somni col·lectiu fet paper. I dit. I fet. Cada cop som més i ho sabem. Ens falta, però, saber-nos. El Poder per poder poder-ho tot? NO!
Tot i això, som conscients que ens trobem en un moment en què és imprescindible fer un pas més enllà. Aquesta publicació sorgeix d’una necessitat compartida: alçar la veu i dibuixar una escletxa més en el quasi hegemònic discurs que ens apel·la, novament, a prendre el Poder i rehabilitar la democràcia i les institucions de l’Estat. No ens hi trobaran.
Aquesta publicació no neix sola. Els textos han estat escrits per integrants de diversos projectes d’autoorganització de Sants, la Barceloneta, Vallcarca, Poble Sec i el Raval. I és un pas més que es suma als d’altres companyes —saludem des d’aquí a la FAC (Federació Anarquista de Catalunya), al Procés Embat, i a altres sensibilitats afins—. Esperem que això es converteixi en llarg camí.
Creiem que és important alçar la veu, però sobretot trobar el temps per escoltar-nos, desafiar la confusió i la desconfiança, acceptar les nostres contradiccions, reconèixer les complicitats escampades arreu i construir juntes UNA POSICIÓ.
11ª Mostra del Llibre Anarquista
de Barcelona. La Prospe, Nou barris. 25-28 de juny, 2015
Salut a tothom! La Mostra del Llibre Anarquista torna un any més als carrers de Barcelona i ja en són onze, qui ho haguès dit quan vam iniciar el camí al nostre estimat Besòs? Doncs continuem aquest peculiar periple per la ciutat, redescobrint-ne cada racó carregat de passions, històries i lluites. Enguany arribem a la Prosperitat, Nou Barris, i com altres vegades trobem companyes i aliades, lluitadores i ressistents, que fan aquestes jornades de debat, crítica i reflexió possibles. Seran quatre dies per alimentar el nostre cervell, establir llaços, discutir idees i fer un pas endavant cap a la llibertat. Aquest mon que portem a dins vibra per sortir i conquerir cada espai de la nostra existència. Anarquia!
Estem omplint la web de contingut i aportant informació i bibliografia sobre els temes que es tractaran aquest any a la Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona: de la gestió de la salut a la manipulació de la nostra pròpia història, el control social mitjançant el disseny de la ciutat, les diferents visions sobre la pedagogia i la recuperació de les nostres lluites, els conflictes distants geograficament però propers en sentiments i desitjos, l’alliberament animal, la institucionalització i alguna sorpresa més… Estigues alerta!
Els actes es celebraran a la llibreria En Su Tinta [Carrer de Badosa,17], l’Espai Dinamo DIY [Carrer Molí 1, Local 3] i la Plaça Ángel Pestaña, a Nou Barris.
El recent 25 de maig va morir el nostre company Jesús Lizano, el Lizanote de la Acracia, poeta anarquista que ens feia vibrar amb la seva paraula punyent, satírica, lliure i humana, en el millor sentit que això pugui tenir: la seva pàtria era el món; la seva família, la humanitat. La seva veu profunda i divertida ressona entre nosaltres i volem dedicar aquesta edició de la Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona a la seva memòria. ➽ las personas curvas | ➽ lizania | ➽ entrevista
