Els dies 16 i 17 de febrer, l’alumnat de 4t d’ESO realitzarà les proves diagnòstiques. Les elabora el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu amb l’objectiu de millorar el sistema educatiu català (?).
Es pot millorar el sistema educatiu imposant ràtios insostenibles? Explotant el professorat? Eliminant els recursos per atendre a la diversitat? Sense tenir en compte la precarietat econòmica de moltes famílies? Endarrerint les substitucions dels docents? Tancant línies? Ofegant el professorat amb tasques burocràtiques?
Aquestes proves suposen un menyspreu a la feina del professorat, que és qui coneix realment a l’alumnat, i qui ja realitza cada curs avaluacions inicials, contínues, autoavaluacions, finals, juntes d’avaluació, etc.
Des d’un punt de vista pedagògic, les proves externes redueixen els processos d’aprenentatge a la simple memorització de dades i a mètodes mecànics, amb l’objectiu d’obtenir els resultats estàndards esperats. Així el Departament d’Ensenyament pot seleccionar, etiquetar i classificar l’alumnat, exercint un control social.
Les proves potencien la competitivitat entre alumnes, entre docents, i serveixen per elaborar rànquings de centres, amb dades fàcilment manipulables. Es busca així un alumnat i un professorat submís i obedient, que respongui només a premis i càstigs
S’elimina l’oportunitat de potenciar el desenvolupament personal de l’alumnat, a nivell humà i creatiu, l’autonomia, el pensament crític i la participació democràtica.
En resum hauríem de preguntar-nos si una única prova diagnòstica pot mesurar la maduresa intel·lectual, social i emocional d’una persona? O, és que hi ha un gran negoci darrere? A qui li interessa aplicar els dictats de l’OCDE?
Des d’Embat considerem que del que es tracta és d’unificar determinats tipus de competències en la majoria d’alumnes dels estats de l’OCDE per garantir una mà d’obra flexible, obedient i acrítica amb el sistema capitalista.
Embat, Organització Llibertària de Catalunya
