Entrevista de La Directa a Mònica Ferrer, militant d’Embat, sobre la Diada d’enguany, el dret a decidir, el “procés” i les seves possibles derivades.
GEMMA GARCIA – ÀLEX ROMAGUERA – LA DIRECTA 09/09/2016
https://directa.cat/monica-ferrer-proces-constituent-hauria-de-servir- …………..
Mònica Ferrer forma part del Procés Embat, una xarxa de militants socials de tradició llibertària, que sorgeix el 2014, amb l’objectiu d’articular una nova organització política a Catalunya.
Enguany, l’11de setembre arriba amb la proposta de RUI (Referèndum Unilateral d’Independència) sobre la taula. Creus que hi ha alguna possibilitat d’exercir el dret a decidir que no passi per la unilateralitat?
En aquests moments no creiem que hi hagi altres possibilitats més enllà de la unilateralitat ja que, per una banda, el context polític de l’Estat espanyol no ho permet d’altra manera i, per altra banda, l’autodeterminació dels pobles és un acte de llibertat que neix de la necessitat d’aquest i no pot estar supeditat a les exigències d’altres, ni ara ni mai. En el cas del poble de Catalunya pot ser un acte preciós de desobediència i construcció conjunta sempre i quan no depengui exclusivament de l’antiga CDC o inclús d’ERC.
De quina manera es podria sumar més gent en la defensa del dret a decidir lliurement?
Tenim un problema d’arrel que rau en l’hegemonia cultural dels partits del 78 que encara perviu, aquestes coses no canvien d’una dècada per l’altra, tot i que sembla que a Catalunya hi ha hagut cert trencament i la població ha optat per dues vies, si atenem a les últimes eleccions: una en clau independentista i l’altra apostant per aprofundir en el canvi social. Aquestes dues vies semblen no conciliar-se. Creiem que una bona part de les classes populars catalanes no es senten interpel·lades pel procés independentista. Cal una redefinició dels conceptes independència, sobirania o llibertat. Fins que no es deslliguin de la posada en escena “processista” i de la simbologia nacional clàssica, i esdevinguin sinònim de participació popular, democràcia econòmica i gestió política de base, és difícil creure en una base social més àmplia en la defensa del dret a decidir.
Aprovat al Parlament de Catalunya, ha de començar un Procés Constituent. Com s’hauria d’articular i per a què hauria de servir?
“Creiem que una bona part de les classes populars catalanes no es senten interpel·lades pel procés independentista”
Tant de bo pogués ser un procés constituent popular, crític i veritablement transformador. Nosaltres partim de la premissa que reproduir un nou estat-nació a l’estil de les “democràcies” europees seria perdre una oportunitat. Si volem la independència no hauria de ser tan sols per redactar una constitució catalana, si no perquè aquest nou marc trenqui amb els pilars polítics i econòmics que permeten el saqueig habitual que patim les classes populars. Si bé una veritable democràcia del poble hauria de sostenir-se sobre institucions populars confederades i una propietat col·lectiva dels mitjans per a la vida, hem de saber reconèixer que el poble de Catalunya no està articulat encara per poder exercir el poder popular tal i com el creiem desitjable. Tot i així, el procés hauria de servir per posar en qüestió el model econòmic, polític i cultural hegemònics i obrir escletxes ideològiques cap a altres formes de gestió col·lectiva. El notable pes de “les esquerres” en el procés i la intervenció dels moviments populars hauria de servir per fer fora la dreta i per elaborar com a mínim una base constitucional el mes anticapitalista possible.
Quin paper han de jugar els moviments socials en el procés de ruptura i la configuració de les bases constituents?
L’oportunitat que se’ns obriria davant una declaració unilateral d’independència és una esquerda que hem de poder aprofitar per empènyer cap el camí de les millores socials en clau anticapitalista, tant en el procés de trencament com dins d’una hipotètica República Catalana. Els moviments socials hem de pressionar proposant eines i infraestructures perquè puguem construir una alternativa real, que fa anys que assagem en els nostres barris i projectes. Però a més, hem de ser un dels principals actors d’organització integrant alhora que les classes populars que encara no participen dels moviments socials. El que més por ens fa és no estar preparades quan això passi, però tenim el potencial per fer-ho.
Quins creus que són els temes principals que s’haurien d’incorporar al debat sobre una possible República Catalana?
“Una declaració unilateral d’independència és una esquerda que hem de poder aprofitar per empènyer cap el camí de les millores socials en clau anticapitalista”
Un debat que hem d’aspirar a tenir les llibertàries és la legitimitat d’exigir la possibilitat de practicar altres formes d’economia i política que no formin part de l’estructura estatal, del mercat capitalista o dels grans consorcis público-privats. La nova legislació ha de permetre noves formes de gestió pública no burocràtica i de cogestió entre treballadores i usuàries, dels serveis públics, per exemple. No es pot permetre que es segueixi gestionant la propietat col·lectiva a través de consorcis amb participació d’empreses privades o públiques tan fora de control del propi públic com podria ser TMB. A més, haurem de disputar una batalla cultural important donat que les aspiracions que tenim l’esquerra revolucionària impliquen canvis profunds i certa pèrdua de privilegis, i és probable que la població prefereixi preservar el necessari pel manteniment del model polític i econòmic vigent, però amb un caire progressista. Creiem que serà difícil que la República Catalana s’articuli en un marc de caràcter socialista. Hem de parlar de tot això i de quins objectius realment ens empenyen a la reivindicació sobiranista.
