Nosaltres, de les organitzacions reunides en els dies 2 i 3 de març del 2019 en la XIII Trobada Llatinoamericana d’Organitzacions Populars Autònomes (ELAOPA per les seves sigles en portuguès i castellà), reafirmem el nostre compromís amb les lluites de les i els de baix, amb independència i solidaritat de classe, democràcia de base i acció directa popular. Front una realitat cada vegada més dura per als i les oprimides, de saqueig de drets, precarietat de la nostra vida, avanç conservador, criminalització i extermini dels pobres, dels negres i indígenes, del feminicídio i de la lgbtttfòbia, ens toca l’ENFRONTAMENT i la RESISTÈNCIA.

La precarització és una realitat que afecta no només el món del treball, sinó les condicions per a una vida digna, els nostres barris i territoris, les nostres escoles públiques i universitats, també la salut de la nostra gent. Per això, és important enfortir el treball de base a les escoles, llocs de treball i comunitats, amb focus en la cultura, educació i economia populars amb iniciatives que trenquin el corporativisme i construeixin comunitat organitzada. Amb tants desafiaments plantejats, busquem l’intercanvi d’experiències i debats sobre temes que creuen la realitat de lluita i organització de la diversitat que són les classes oprimides de la nostra Amèrica Llatina.

Reafirmem que el sistema opressor és patriarcal, colonialista, racista i capitalista. Fa 500 anys va tenir lloc la invasió europea i el procés de diàspora africana. En els dies actuals són els estats i empreses extractivistes les que amenacen la nostra gent i el nostre planeta. Els pobles negres i indígenes, pobles tradicionals, sofreixen enormes violències institucionalitzades i naturalitzades.

Aquest sistema opressor és re-configurat i legitimat en la figura de l’Estat a través del feminicidi de dones negres i indígenes, extermini de pobles tradicionals, empresonament massiu del poble negre, indústria de la presó, la intensificació de l’agro-negoci, empreses mineres, monocultura i tota forma depredadora de la naturalesa que empobreix els nostres territoris i obliga la migració de les nostres comunitats.

Les nostres tasques són enfortir i organitzar les nostres comunitats, enfortir les lluites ètnic-racials, recuperar la cultura, espiritualitat i valors de solidaritat, unitat, respecte amb els nostres ancestrals i la naturalesa, proposar espais de trobada i formació política constant, trencant amb el pensament colonial/eurocentrista, crear xarxes de protecció de defensa dels drets humans, denunciar la violència policial i de la criminalització de la pobresa. Reconeixem el dret dels nostres pobles a l’autodeterminació, terra i a la via lliure per a desenvolupar el bon viure. La lluita per l’emancipació humana és una lluita antiracista.

L’avanç del neo-liberalisme i del conservadorisme enforteix la heteronorma i els rols de gènere tradicionals i incita la realitat de la violència del capitalisme, principalment contra el poble oprimit, LGBTTTQI+, negre i perifèric. Aquesta violència pren formes diferents conforme les diferents identitats de gènere i orientacions sexuals dissidents. Aquestes persones també són sistemàticament perjudicades en l’accés al món del treball, habitatge i altres drets. Enfront d’això, molts dels moviments que organitzen els grups dissidents de gènere i sexualitat van ser cooptats o van buscant drets individuals. La perspectiva individualista aliena la lluita d’altres identitats en un punt de vista interseccional. Un altre assumpte és el desmantellament i la persecució del debat de gènere i sexualitat a les escoles. Així es posa la necessitat d’organitzar la lluita sobre una perspectiva de classe i que prengui en compte l’especificitat de les opressions sofertes.

Per les dones hem pres els carrers, les bases comunitàries, els llocs de treball, les escoles com a espais de resistència. Els temes de dret als cossos i en contra les violències romanen. No obstant això, hem d’evidenciar la presència massiva de dones en lluites en contra de la reforma de la sanitat i altres lluites que toquen a tots i totes les de baix. Metodologies feministes i d’educació popular, tal com la garantia d’espais segurs, la cura col·lectiva de la canalla, la superació de pràctiques masclistes en les organitzacions, educació sexual integral, cooperatives de treball i lluita per l’habitatge són exemples del que es pot fer i reivindicar entre organitzacions autònomes.

La burocratització dels moviments socials és un dels grans problemes en la construcció d’un moviment participatiu des de la base. Això ha generat una cultura no activa i participativa en els sindicats, associacions i gremis estudiantils, a part de crear un professionalisme militant, persones pagues per a actuar com lideris de categoria i/o desitgen aconseguir càrrecs polítics dins de l’Estat. Entenem que per a construir un moviment realment combatiu i participatiu des de la base cal superar a la burocràcia, buscant ampliar el camp d’actuació dels moviments socials, de manera que puguin tenir lluites conjuntes i significatives per als seus llocs d’actuació. És necessari també incentivar constantment la participació i la formació militant per a inserir els principis de democràcia directa, acció directa, autogestió i federalisme.

Vivim temps en què les relacions humanes – també la confrontació política – són mobilitzades per afectes. Però els sentiments que mobilitzen són cada vegada més pautats per l’ètica neo-liberal i el capitalisme, i en aquest sentit veiem guanyar força una forta ofensiva conservadora que pren governs i penetra la societat de manera general. La crisi del 2008 va tenir un rol important en aquest procés d’ascensió de l’extrema dreta. Impulsar aquests sentiments de xenofòbia, sexisme, racisme, homofòbia, criminalització de la pobresa, etc contribueix a emmascarar l’enorme crim financer que va beneficiar als bancs en detriment de gegantescos sacrificis socials i econòmics.

Enfront d’aquestes amenaces, el conjunt de lluitadores i lluitadors de les organitzacions que construeixen el ELAOPA, que mai vam tenir il·lusions amb governs i amb sortides conciliadores dins del sistema assassí, tenim davant nosaltres el desafiament d’endurir les nostres lluites, intensificant el combat al conservadorisme, organitzant-nos en defensa dels lluitadors i les lluitadores socials i dels drets humans.

Tenim el desafiament de construir una ètica per a temps millors, construir antídots per a les indiferències, reforçar els llaços de solidaritat més enllà de les fronteres, des de baix crear repertoris per a una lluita social combativa amb autonomia i independència.

Per a nosaltres, els i les de baix, aquest escenari d’ofensiva dels de dalt no és novetat. Així com no és nova la nostra resistència. Tot el que tenim va ser arrencat amb molta lluita, sang i suor. No ens enganyem i no conciliem amb governs, abans bé, organitzem la nostra resistència o la nostra rebel·lia, construint un Poble Fort que no s’atemoreix i no s’acovardeix. A lluitar i crear Poder Popular!

NO A LA INTERVENCIÓ IANQUI A LLATINOAMÈRICA!
FORA ELS EUA DE VENEÇUELA!

PER L’AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE VENEÇOLÀ!
ES SENT, S’ESCOLTA, AMUNT LES I ELS QUE LLUITEN!

https://embat.info/wp-content/uploads/2019/04/XIIIelaopa.jpghttps://embat.info/wp-content/uploads/2019/04/XIIIelaopa-300x300.jpgequipembatComunicats i textosInternacionalAmèrica Llatina,Brasil,ELAOPA
Nosaltres, de les organitzacions reunides en els dies 2 i 3 de març del 2019 en la XIII Trobada Llatinoamericana d'Organitzacions Populars Autònomes (ELAOPA per les seves sigles en portuguès i castellà), reafirmem el nostre compromís amb les lluites de les i els de baix, amb independència i solidaritat...