Comunicat d’Embat sobre la guerra al Pròxim Orient
La guerra a l’Àsia occidental i el Nord d’Àfrica dura dècades. És una guerra d’interessos econòmics entrecreuats. És una guerra de cultures i religions, de visions sobre el món. És una guerra geopolítica a gran escala. Ho té tot. Cada pocs anys el conflicte esclata en un o en un altre país: Palestina, Líban, Síria, Iraq, Líbia, Sudan, Iemen, Kurdistan… o l’Iran. D’alguna manera el conflicte actual era un esdeveniment esperat, el que ens sorprèn és la virulència de tot plegat.
Al voltant d’aquest odi atàvic entre els diferents estats i pobles, destaca el rol de l’estat sionista d’Israel, que s’ha convertit en la punta de llança de l’imperialisme. En el context actual, el projecte imperialista atlantista ha perdut tota mena de vernís humanista i democratitzador, i empra la força bruta i la violència verbal amb tota la cruesa possible. Fins i tot parlen de guerra santa, exactament igual que fa l’altre bàndol iranià. Els estats europeus, de nou, fan costat als Estats Units i a l’Israel en la seva nova aventura bel·licista, arrossegant-nos a una guerra global sense precedents actuals. La situació escala per moments, davant la incredulitat dels pobles occidentals, testimonis llunyans dels seus líders encegats per la dinàmica imperial.
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, rebutgem aquesta nova intervenció militar imperialista i sionista que només portarà dolor i destrucció als pobles de la zona. Això no vol dir que estiguem de part del règim dels aiatol·làs de l’Iran. Aquest règim repressiu va assassinar acarnissadament a desenes de milers de persones que van sortir a protestar farà cosa de dos mesos. Agents de l’imperialisme, persones que volen democràcia o gent que està farta de tot? Hi havia de tot. No caurem en l’error de prendre la part pel tot, ni el tot per la part. Reconeixem l’agressió imperialista i la condemnem, igual que condemnem el règim assassí.
En la mateixa mesura, donem suport als pobles de tota la zona, que lluiten per la seva supervivència, esclafats per règims autoritaris com els estats d’Israel, Turquia, Síria, Aràbia Saudí, Egipte EAU, Qatar, Bahrain, Oman o Iran. Simpatitzem amb els pobles que lluiten de forma genuïna per la seva llibertat, com ara els kurds, armenis, assiris, balutxis, amazics, palestins i d’altres que lluiten per la seva existència. De la mateixa manera volem donar suport a les incipients expressions revolucionàries que es puguin donar en aquelles terres, com ara els consells obrers o els comitès de vaga. No són eines de l’imperialisme ianqui, sinó el bressol d’un nou món.
En aquest sentit, la nostra tasca com a militants revolucionàries internacionalistes és indubtablement la d’asfixiar la maquinària de guerra industrial i treballar per a fer impossible l’agressió imperialista. En el nostre territori tenim empreses armamentístiques internacionals, vivim en un estat imperialista que forma part de l’OTAN i hi tenim bases de l’exèrcit americà, i per molt “no a la guerra” que es vulgui apropiar la socialdemocràcia, sabem que la pau és la proposta revolucionària històrica. Ens cal hegemonitzar el discurs, el rebuig antiautoritari a la dominació dels pobles i treballar activament amb la resta d’agents revolucionaris per a impossibilitar l’expansió bel·licista que proposen els centres imperials. El signe del nostre temps és la descomposició de l’ordre imperial i la crisi capitalista i la devastació climàtica. Avui més que mai els nostres cors i pensaments estan amb les qui s’enfronten a la cara més crua d’aquests temps. Per una pau vertadera, l’única proposta vàlida passa per desballestar la seva maquinària de guerra global, un alliberament real que passa per l’acció revolucionaria per la que treballem les militants d’Embat.
L’hora més fosca és signe que la llarga nit s’està acabant
Llarga vida als pobles germans del Pròxim Orient
OTAN No, Bases Fora!
Ara més que mai,
Socialisme o Barbàrie!
