Preguntes Més Freqüents

Preguntes Més Freqüents (o F.A.Q. en les sigles angleses)

 

– Què NO és el Procés Embat?

No és un col·lectiu ni una organització. Ni tampoc és una barreja ideològica.

– Què és el Procés Embat?

Un procés obert per diversos militants llibertaris sota un anàlisi comú de les mancances i possibles solucions a aquestes. Amb aquest propòsit ens estem posant en contacte militants amb les mateixes sensibilitats: per debatre i ampliar el procés.

– Us creieu que teniu “la solució”?

No, res més lluny d’això. Precisament per això volem obrir aquest procés: per trobar més punts de vista que enriqueixin el procés. Fer-lo més viu, productiu i amb resultats efectius. Sempre partint d’unes línies pragmàtiques comunes.

– Però què voleu realment?

Voldríem que aquest procés finalitzés amb la creació d’una (o vàries) organització(ns) política(ques) de caire socialista(s) llibertaria(s) amb projecció pública.

– Però per què no la creeu ja, i deixeu de fer el ronsa?

Perquè partint d’experiències anteriors considerem que seria fer un pas en fals. Hem entès que la cultura política, les inèrcies i els costums ens podem jugar una mala passada creant una organització(ns) buida i de curt recorregut. Volem evitar caure en això. Volem anar més enllà.

– Per què una nova organització o organitzacions. Que les que hi ha no us serveixen?

Partint dels nostres anàlisis el model organitzatiu hauria de ser diferent. No invalida altres models, no hi ha exclusivitat ni sentit ‘de pàtria organitzativa’ (ni en sentit estratègic ni identitari). Hem pensat que s’ha de enfocar la qüestió organitzativa i social, des de l’anarquisme, d’una altra manera. I volem experimentar-la.

– Per què feu servir el terme “anarquisme”? ¿No esteu sent molt identitaris i això pot tirar enrere a gent, que no se senti còmoda amb aquesta etiqueta?

Volem, primer de tot, ser sincers. No creiem que siguem identitaris per dir-nos anarquistes.

Entenem perfectament les reticències que genera aquesta etiqueta. Nosaltres mateixes podem compartir aquestes reticències, però això no pot portar-nos a esborrar de cop, tota una línia de pensament vàlida, pels nostres prejudicis.

Creiem que l’anarquisme s’ha de posar al dia, s’ha d’actualitzar o re-inventar a sí mateix. I arribem tard a aquesta tasca, però tampoc podem fer com si res hi hagués passat. Creiem que seria igual de contraproduent caure en la mitificació de “passats heroics” con inventar-ho tot “de nou” per acabar fent el mateix, pensant que per ser “nou” ja és bo. Seria entrar en lògiques de consum capitalista (no facis servir això, que és vell, compra això que és nou).

– Poseu de referents a autors i organitzacions que…no ho veig clar. Voleu reproduir el mateix aquí, a Catalunya?

Fer servir referents, és complicat. A alguna gent li resulta més senzill pensar que aquest referents són catecismes que hem de seguir. Això és una forma d’entendre la política que és molt “digital” (on tot és o un 1 o un 0), i que nosaltres creiem que hem de superar.

Nosaltres pretenem aprendre de totes les experiències, també les que no han sortit bé. I assenyalar referents no és tenir-los com texts sagrats i canonitzats. Són eines que fem servir per replantejar-nos les nostres posicions.

Pensem que seria igual de ridícul intentar caure en mimetismes històrics com en mimetismes entre països, regions… on les realitats són ben diferents. Però això no treu que puguem aprendre de les experiències d’altres.

– No acabo d’entendre això de com es relacionen organització política i organitzacions socials/populars… Això a mi em sona a trotskisme!

Bé, primer de tot, aquesta forma d’entendre la política sí que la veiem identitària. És a dir, tot el que no soni a la nostra idea preconcebuda és entès com a “desviament”. Creiem que es una barrera a superar, i molt simptomàtica de la nostra cultura política. I que ningú n’està exempt: qui més, qui menys, a vegades, caiem en aquestes reduccions.

Però responent, nosaltres entenem la construcció d’un programa polític i una organització política de baix a dalt. Llavors són les experiències en els moviments socials i populars les que alimenten al programa (visió de conjunt) de l’organització política, i no al revés. En tot cas, seria bi-direccional, ja que seria una ingenuïtat total negar que una persona en dues entitats diferents no porti permeabilitat i influències entre elles.

– Quina relació tindreu amb altres projectes tipus Cooperatives Integrals, ecoxarxes, sindicats, col·lectius…?

Primer de tot volem aclarir i reiterar que no volem una organització en contra d’altres. No naixem per oposar-nos a altres sensibilitats i realitats de confrontació. Entenem l’organització como pota política i totalment complementària de tot un seguit de projectes socials en els quals, o bé ja participem com a militants, socis… o els sentim propers perquè ens els trobem en les diverses lluites socials.

Dit això, si l’organització te nuclis locals, han de ser aquests nuclis que estableixin en el seu programa local les seves relacions més properes (aliances estratègiques, aliances tàctiques…). Tot partint de la base que han de servir per la consecució d’un millor escenari per la nostra classe i/o la consecució del programa. I no han de anar contra altres experiències i diversitats tàctiques.

– Trobo que la vostra estètica és confusa podria ser de qualsevol cosa. Per què no feu servir una “A” normal?

Molta gent té prejudicis a l’anarquisme perquè li recorda a certes imatge/estètica…al cap i a la fi som animals molt visuals, i al sentir parlar d’anarquisme pot pensar o bé en contracultura-punk, o en nostàlgics del anys 20-30 del segle passat.

Doncs bé, tenim clar que una part de la construcció d’un discurs actualitzat també passa per una estètica diferent. Intentem cuidar una mica l’estètica, a pesar de que ara per ara no tenim a cap professional del sector gràfic. Intentem que sigui més neta, i més “actual”.

En el cas concret de la “A”, hem creat aquest identificatiu perquè creim que una “A” que s’aixeca trontollant d’un cercle tancat i amb una petita ona que l’impulsa al seu cor, podria ser força simbòlic del que volem que sigui aquest procés que obrim.

– Per què el nom d’Embat i no un altre més representatiu de la història de l’anarquisme?

Precisament, l’hem posat a consciència per fugir una mica d’alguns clixés, i perquè ens van agradar molt els seus significants: “Cop que dóna l’onada a la riba, a la nau; impuls del vent. De forma figurativa es pot referir a envestida, avanç, impuls”

– Parleu molt de programa…a mi això em sona a partit polític. Què voleu dir quan feu servir el terme “programa”?

Per nosaltres un programa es com una recepta de cuina que ens serveix per combinar ingredients/elements. “Oju!”, no és una recepta màgica que serveixi per tot… Si has cuinat alguna vegada, pot ser t’ha passat que, de cop i volta, t’adones que no tens ceba i la reemplaces per porro, o has intentat fer la recepta sense, etc. T’has adaptat als canvis tàctics del moment, però no has deixat d’intentar implementar la teva recepta.

Diguem que per nosaltres un programa és una referència del que volem fer, i es basa en els elements dels que disposem (anàlisi de conjuntura) i a on volem arribar (objectius: a curt, mitjà i llarg termini).

Així de senzill, i així de complicat.

-Val, molt bé. M’interessa la proposta. Com hi participo?

Molt bé, el primer pas és posar-te en contacte amb nosaltres i veurem com ho podem fer 🙂

El següent potser, si hi ha més gent que participi al mateix sector o front social que tu, t’has de integrar al seu grup.

O bé, integrar-te al nucli d’Embat més proper.