Objectius i Metodologia

Embat té com a objectiu final arribar a una societat organitzada segons el Comunisme Llibertari. Per arribar-hi és necessari un procés de revolució social. Entenem que aquest procés revolucionari es construeix a llarg termini i consisteix en diverses etapes.

Aquestes fases són:

  • Fase 0: Acumulació de forces. Les forces revolucionàries estudien el seu entorn, busquen aliats i obtenen petites victòries, el moviment creix. L’etapa d’acumulació de forces pot ser molt llarga, pot durar dècades. Al mateix temps que la societat, Embat ha d’anar consolidant la seva implantació al territori, les seves pràctiques i anar aconseguint els objectius parcials.
  • Fase 1: Expansió del moviment revolucionari i crisi d’estat. Les estructures de poder són qüestionades per una gran part de la societat i se’n busquen de noves. El moviment revolucionari pot substituir aquestes estructures. Sent l’estat l’estructura de poder per excel·lència, quan aquest es troba en crisi, és quan hi ha més possibilitats d’efectuar una revolució. Aquesta situació pot evolucionar a diferents opcions:
    • Fase 1.1: Empat. Les diferents forces polítiques es polaritzen i es crea un xoc entre dues posicions irreconciliables (revolucionàries contra reaccionàries).
    • Fase 1.2: Batalla de classes. Un cop s’ensenyen totes les cartes i la relació de poders simbòlics ha saltat pels aires, no hi ha altra resolució que la que és mitjançant la força. A partir d’aquí, s’enceta una batalla que culmina amb una part de la societat guanyadora i l’altra vençuda.
      Si la societat està en aquest punt, Embat hauria d’estar empenyent fort per a assolir els objectius generals. En aquest estira i arronsa per aconseguir-los i perdre’ls i tornar-los a aconseguir s’emmarquen les fases 1.1 i 1.2.
  • Fase 2: Tensions creatives i contrarevolució. Quan el bloc revolucionari guanya, no significa que s’hagi fet efectiva la revolució. Hi ha matisos i contradiccions dins del mateix bloc i reclamen una solució. També hi haurà forces internes i externes que procuraran fer fracassar el procés revolucionari. Aquesta fase pot derivar en altres dues:
    • Fase 2.1: Derrota i replegament. Les forces revolucionàries són derrotades i la repressió més cruel cau sobre el bloc revolucionari. En aquests moments, hi ha poc més a fer que salvar el que es pot i, per tant, no es pot confondre amb una fase d’acumulació de forces.
    • Fase 2.2: Consolidació de la revolució. Les forces revolucionàries i la majoria del poble (poble fort) mitjançant les tàctiques i estratègies del poder popular aconsegueixen consolidar el procés revolucionari donant pas al comunisme llibertari.
  • En la fase 2 s’ha aconseguit una societat revolucionària, però això no vol dir que Embat hagi assolit el seu objectiu final. Ha d’acabar d’assolir tots els objectius generals. En cas d’arribar al Comunisme Llibertari, Embat hauria arribat a la seva fita final i hauria de desaparèixer perquè ja no serviria com a eina política.

Embat assumeix que es troba en la fase 0 o d’acumulació de forces. Per tal d’avançar en la següent fase, Embat utilitza l’estratègia del poder popular. Això significa, la creació d’un programa unitari que es porti a terme per una organització popular de masses.

El diagrama de flux de les etapes és el que segueix:

Què volem dir amb Comunisme Llibertari?

És un sistema amb economia col·lectiva: l’economia i la propietat estan socialitzades. Els membres de la societat organitzen la vida en els aspectes productius i reproductius. L’economia està en equilibri i respecte amb el medi ambient. La propietat privada està abolida. Les necessitats estan satisfetes. S’aporta i es rep en funció de les capacitats i de les necessitats.

És un sistema amb una societat horitzontal: alliberada de qualsevol opressió de gènere, sexual, raça o capacitat.

És un sistema amb una política (con)federal, a través de la lliure associació segons interessos individuals i col·lectius. La presa de decisions es fa des de les bases cap als espais federats.

Sabent que un procés revolucionari no pot durar sols en una zona concreta del planeta, s’ha d’implementar un sistema extensiu, amb intenció d’estendre’s arreu del món.

Definicions:

Objectiu final: fita última de l’organització. Si aquest es compleix, l’organització deixa de tenir sentit i es dissol.

Objectius generals: són els objectius que permeten accedir a l’objectiu final si es compleixen tots a la vegada i se sostenen en el temps.

Objectius parcials: pengen de cada objectiu general i permeten, una vegada complerts tots a la vegada i de manera sostinguda en el temps, assolir el seu respectiu objectiu general.

Objectius específics: són objectius que pengen dels parcials i que són molt concrets però que encara no arriben a ser tàctiques.

Tàctiques: manera de procedir molt específica on es detalla el qui i el com es realitzarà una pràctica concreta. La tàctica dona una pauta d’acció per tal que l’organització aconsegueixi l’objectiu parcial (o específic, si n’hi ha). Les tàctiques han de ser realitzables a curt termini.

[Veure versió anterior]

<< Introducció << | >> Elements que componen l’estratègia >>