Preguntes Més Freqüents (o F.A.Q. en les sigles angleses)
– Què NO és Embat?
No és un col·lectiu , ni una federació de grups, etc. Tampoc es un grup activista, les seves activitats no venen marcades, com organització, per ritmes activistes; tot i que les persones militants si que ho siguin. I definitivament no és un partit que aspiri a presentar-se a les eleccions, ni a entrar en les institucions. No pretén ser avantguarda de cap moviment, si no particip i motor de una cultura política de transformacions socials, que ha de dur a terme el poble fort i organitzat.
– Què és Embat?
Es un projecte organitzatiu que es va obrir fa uns anys per tal d’establir una organització política a Catalunya, de caire llibertari. Es va crear, o millor dit, ens estem construint a partir d’un procés obert per diversos militants llibertaris sota un anàlisi comú de les mancances i possibles solucions a aquestes.
Vol que la cultura política que projecta Embat, i per tant les persones que participen de l’organització o son afins a ella, allà on s’involucrin, sigui:
- respecte per la diversitat dins dels moviments, els seus ritmes i els seus objectius parcials.
- autonomia del moviments vers a agendes partidàries o de qualsevol organització política.
- ser factor principal de treball unitari al voltant d’un programa/objectius compartits.
- treballar per la unitat tàctica i estratègic que vagi encaminada a crear aquest poble fort que es constitueixi en poder popular.
En definitiva treballar pel bé comú amb una perspectiva de classe i integral, que no es quedi en la mirada posada en una única lluita, o moviment concret. Que, amb respecte per tots els moviments populars en la seva diversitat, participen en ells, o no, sigui aquest, el respecte i l’aprenentatge en la diversitat, una senya d’identitat de la organització política i del les persones que el composen.
– Us creieu que teniu “la solució”?
No, res més lluny d’això. Precisament basem el nostre actuar i les nostres reflexions en la interacció amb altres actors del camp social, perquè volem enriquir-nos de les experiències de totes. I perquè entenem que les transformacions socials no venen de la mà de grups específics si no del poble organitzat, amb tota la seva diversitat, però partint d’unes línies programàtiques comunes.
– Què voleu?
Voldríem que aquesta organització que s’esta forjant tingui unes línies programàtiques, estratègiques i tàctiques comunes, compartides i assumides per tothom qui formi part. Que tothom sapigui, tant a la interna, com a la gent que ens va coneixent tingui clar què defensem. Volem que aquesta organització sigui una eina, i un motor, per les persones qui formen part i pels espais socials allà on ens trobem.
– I ho esteu aconseguint? Què heu fet fins ara?
Estem treballant, i s’ha de reconèixer que no es fàcil. Les inèrcies i costums costen de superar, encara que objectivament pensis que no vols repetir alguna cosa, per hàbits pots acabar fent-ho. S’ha d’anar molt en compte. Estem parlant de canviar hàbits i tradicions polítiques recents, no ho farem en un parell de mesos…
Per altra banda, no tenim, com organització, actualment res semblant a una visibilització como poden tenir un col·lectiu o un moviment activista. La nostre tasca actual es consolidar unes bases internes que connectin amb les persones que participem i treballar per cohesionar-nos en torn a un programa, una unitat estratègica i tàctica. Això pot fer que sembla que ‘no fem res’, perquè no tenen visibilitat aquestes tasques internes.
Com militants participem activament en diferents iniciatives col·lectives, sindicals, barrials, etc és aquest el pes real i la projecció real de la organització al connectar a tota la gent de la organització entorn a una cultura política nova, unes maneres d’entendre i incidir en la realitat que vagin més enllà de la lluita parcial i ens proporcioni una visió de conjunt.
Actualment intentem consolidar aquestes tasques, mitjançant formacions internes, creació de nuclis, àmbits de treball, etc.
A més, sempre donem èmfasi en que el protagonisme l’han de tenir les organitzacions socials i els moviments, es a dir, el poble organitzat; no pas una organització especifica com pot ser la nostra.
– Per què una nova ‘Organització Política’?
Partint dels nostres anàlisis el model organitzatiu hauria de ser diferent. No invalida altres models, no hi ha exclusivitat ni sentit ‘de pàtria organitzativa’ (ni en sentit estratègic ni identitari). Hem pensat que s’ha de enfocar la qüestió organitzativa i social, des de l’anarquisme, d’aquesta altra manera que parlàvem abans: coherència programàtica, unitat estratègica i tàctica. No tenim totes les respostes però és experimentant i errant que aprenem.
– Per què feu servir el terme “anarquisme”? ¿No esteu sent molt identitaris i això pot tirar enrere a gent, que no se senti còmoda amb aquesta etiqueta?
Volem, primer de tot, ser sincers. No creiem que siguem identitaris per dir-nos anarquistes.
Entenem perfectament les reticències que genera aquesta etiqueta. Nosaltres mateixes podem compartir aquestes reticències, però això no pot portar-nos a esborrar de cop, tota una línia de pensament vàlida, pels nostres prejudicis.
Creiem que l’anarquisme s’ha de posar al dia, s’ha d’actualitzar o re-inventar a sí mateix. I arribem tard a aquesta tasca, però tampoc podem fer com si res hi hagués passat. Creiem que seria igual de contraproduent caure en la mitificació de “passats heroics” con inventar-ho tot “de nou” per acabar fent el mateix, pensant que per ser “nou” ja és bo. Seria entrar en lògiques de consum capitalista (no facis servir això, que és vell, compra això que és nou).
– Poseu de referents a autors i organitzacions que…no ho veig clar. Voleu reproduir el mateix aquí, a Catalunya?
Fer servir referents, és complicat. A alguna gent li resulta més senzill pensar que aquest referents són catecismes que hem de seguir. Això és una forma d’entendre la política que és molt “digital” (on tot és o un 1 o un 0), i que nosaltres creiem que hem de superar.
Nosaltres pretenem aprendre de totes les experiències, també les que no han sortit bé. I assenyalar referents no és tenir-los com texts sagrats i canonitzats. Són eines que fem servir per replantejar-nos les nostres posicions.
Pensem que seria igual de ridícul intentar caure en mimetismes històrics com en mimetismes entre països, regions… on les realitats són ben diferents. Però això no treu que puguem aprendre de les experiències d’altres.
– No acabo d’entendre això de com es relacionen organització política i organitzacions socials/populars… Això a mi em sona a trotskisme!
Bé, primer de tot, aquesta forma d’entendre la política sí que la veiem identitària. És a dir, tot el que no soni a la nostra idea preconcebuda és entès com a “desviament”. Creiem que es una barrera a superar, i molt simptomàtica de la nostra cultura política. I que ningú n’està exempt: qui més, qui menys, a vegades, caiem en aquestes reduccions.
Però responent, nosaltres entenem la construcció d’un programa polític i una organització política de baix a dalt. Llavors són les experiències en els moviments socials i populars les que alimenten al programa (visió de conjunt) de l’organització política, i no al revés. En tot cas, seria bi-direccional, ja que seria una ingenuïtat total negar que una persona en dues entitats diferents no porti permeabilitat i influències entre elles.
– Quina relació tindreu amb altres projectes tipus Cooperatives Integrals, ecoxarxes, sindicats, col·lectius…?
Primer de tot volem aclarir i reiterar que no volem una organització en contra d’altres. No naixem per oposar-nos a altres sensibilitats i espais organitzatius. Entenem l’organització como pota política i totalment complementària de tot un seguit de projectes socials en els quals, o bé ja participem com a militants, socis… o els sentim propers perquè ens els trobem en les diverses lluites socials.
Dit això, si l’organització te nuclis locals, han de ser aquests nuclis que estableixin en el seu programa local les seves relacions més properes (aliances estratègiques, aliances tàctiques…). Tot partint de la base que han de servir per la consecució d’un millor escenari per la nostra classe i/o la consecució del programa. I no han de anar contra altres experiències i diversitats tàctiques.
– Trobo que la vostra estètica és confusa podria ser de qualsevol cosa. Per què no feu servir una “A” normal?
Molta gent té prejudicis a l’anarquisme perquè li recorda a certes imatge/estètica…al cap i a la fi som animals molt visuals, i al sentir parlar d’anarquisme pot pensar o bé en contracultura-punk, o en nostàlgics del anys 20-30 del segle passat.
Doncs bé, tenim clar que una part de la construcció d’un discurs actualitzat també passa per una estètica diferent. Intentem cuidar una mica l’estètica, a pesar de que ara per ara no tenim a cap professional del sector gràfic. Intentem que sigui més neta, i més “actual”.
En el cas concret de la “A”, hem creat aquest identificatiu perquè creim que una “A” que s’aixeca trontollant d’un cercle tancat i amb una petita ona que l’impulsa al seu cor, podria ser força simbòlic del que volem que sigui aquest procés que obrim.
– Per què el nom d’Embat i no un altre més representatiu de la història de l’anarquisme?
Precisament, l’hem posat a consciència per fugir una mica d’alguns clixés, i perquè ens van agradar molt els seus significants: “Cop que dóna l’onada a la riba, a la nau; impuls del vent. De forma figurativa es pot referir a envestida, avanç, impuls”
– Parleu molt de programa…a mi això em sona a partit polític. Què voleu dir quan feu servir el terme “programa”?
Per nosaltres un programa es com una recepta de cuina que ens serveix per combinar ingredients/elements. “Oju!”, no és una recepta màgica que serveixi per tot… Si has cuinat alguna vegada, pot ser t’ha passat que, de cop i volta, t’adones que no tens ceba i la reemplaces per porro, o has intentat fer la recepta sense, etc. T’has adaptat als canvis tàctics del moment, però no has deixat d’intentar implementar la teva recepta.
Diguem que per nosaltres un programa és una referència del que volem fer, i es basa en els elements dels que disposem (anàlisi de conjuntura) i a on volem arribar (objectius: a curt, mitjà i llarg termini).
Així de senzill, i així de complicat.
-Val, molt bé. M’interessa la proposta. Com hi participo?
Molt bé, el primer pas és posar-te en contacte amb nosaltres i a ambdues parts veurem si estem en sintonia i si podem sumar esforços de forma conjunta.
No tothom esta en sintonia, no passa res. Els ritmes, tant personals com organitzatius son molt diversos.
A vegades indiquem a la gent que ens mantinguem en contacte sense participar internament a la organització, perquè pensem que ha de mantenir el seu espai social, ja sigui perquè es un persona ‘principal’ d’aquell espai, ja sigui perquè no pot seguir el ritme amb totes els seus compromisos, etc. Hi ha gent que no es veu a si mateixa dins d’una organització, pel motiu que sigui, però dona el seu suport col·laborant de forma puntual en aquelles tasques que per professió, o per espai d’inserció coneix millor. Totes les forces, repartides, distribuïdes sense pensar-se unes per sobre de les altres és el que enriqueix una organització de transformació social com pretenem que sigui aquesta.
Seguim!
Aquesta es la versió 2.0 de les “Preguntes Més Freqüents” . Per a llegir la primera versió feu clic aquí