- Arribem a la tercera jornada de manifestacions, accions i concentracions solidàries amb el Banc Expropiat de Gràcia, desallotjat el passat dilluns.
- De les dues primeres jornades de protesta queden dos intents de reokupació i duríssimes càrregues policials que han provocat disturbis i unes 40 persones ferides. Entre elles un company de la nostra organització i moltes persones amigues i companyes.
- La premsa i la classe política ha fet pinya amb la versió dels Mossos d’Esquadra i ha criminalitzat força la decisió de resistir i reokupar. Qui resisteix els mossos es presentada com una criminal.
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, expresem la nostra solidaritat amb el Banc Expropiat, espai i centre social de la Vila de Gràcia que ha servit als moviments socials i populars de la Vila i de tota Barcelona des del 2011. Són innumerables les reunions, assemblees, jornades i activitats realitzades per nombrosos col·lectius a l’espai. També la nostra organització n’ha fet ús actiu.
En aquests moments es compleix un any de l’arribada al govern municipal de la candidatura “alternativa”, que s’havia generat a partir del moviment del 15M, nodrint-se d’algunes militants provinents dels moviments socials de la Ciutat. En un sols any han rebaixat tant les expectatives amb les quals hi van arribar que dóna la impressió que estiguéssim davant d’una nova edició dels governs del Tripartit. La ‘real-politik’ ha arribat a Plaça Sant Jaume després de conflictes laborals (TMB, socorristes) o desallotjaments (com ara Transformadors) que posen en qüestió allò que eren els principis fonamentals de la candidatura d’En Comú com ara la justícia social i laboral, l’ús públic de l’espai buit, la lluita contra l’especulació i la pressió urbanística, el turisme massiu, la gentrificació dels barris, la crítica a la “Marca Barcelona”… Tot queda com una mala broma després de l’entrada al govern municipal del PSC, partit responsable de bona part de les polítiques liberals que patim des de fa dècades.
La Gràcia popular i combativa ha plantat cara a l’arrogància de la força policial enviada al cor del barri. Les lleis, tal i com estan concebudes, apareixen i sovint són vistes com un atac contra les llibertats i els drets de les persones. Per tant, no pot sorprendre a ningú que davant d’una injustícia (que el local de Banc Expropiat va ser comprat per un especulador d’aquests que provoca la fugida de veïnes i veins del barri per no poder pagar-se el lloguer de casa seva) la gent respongui amb enuig. Ja no s’accepten els regals enverinats de les institucions, que com moltes vegades hem vist no serveixen més que per apagar el conflicte i amagar-lo sota la catifa. I per contra, es realitza una lluita digna que teixirà aliances i fomentarà un clima d’empoderament col·lectiu que és bàsic per crear una nova societat més justa i més lliure.
La Gràcia popular i combativa s’està enfrontant a un sistema judicial que fa complir lleis injustes, a la policia que les executa a cops de porra, als mitjans que emparen la seva actuació i que criminalitzen les resistències siguin les que siguin, a un ajuntament que mira cap a un altre costat dient que el problema és entre bàndols privats, a una oposició que acosa a l’ajuntament bramant que no volen un altre Can Vies i que volen més fermesa de l’ajuntament, a un Trias que s’apunta medalles per haver evitat el conflicte a costa de pagar grans quantitats de diners públic (que no era seu sinó dels nostres impostos) a l’especulador… Les pressions del bàndol de la llei i l’ordre fan que ara l’Ajuntament declari que els “aldarulls de Gràcia no s’han de permetre”.
Nosaltres estem amb la Gràcia combativa. Estem pel poder popular i la resistència.
Animem a tota la gent a sumar-se a les convocatòries que surtin del Banc Expropiat així com la dels col·lectius i organitzacions que ara estan convocant actes solidaris per tot arreu. També volem fer menció de la importància dels mitjans d’informació alternatius o de barri com ara la Directa, L’Independent de Gràcia o Gràcia Viva a l’hora de relatar els fets a peu de carrer i minut a minut. La força de Gràcia està en la extensió del conflicte a altres barris i pobles.
