El 19 de juliol de fa 81 anys l’exèrcit sortí als carrer de Barcelona. Imaginaven una victòria fàcil i ràpida, pràcticament una desfilada militar. En canvi el poble estava ben preparat. La conspiració militar era coneguda per les organitzacions obreres i d’esquerres i només el govern republicà negava la seva existència i mirava cap un altre cantó. Però el poble de Barcelona va aconseguir derrotar l’aixecament militar gràcies a una gran insurrecció de multituds.
Si parlem de “guerra civil” i no de “cop d’estat” es degut només a la resistència popular en les ciutats espanyoles animades per la gran victòria de Barcelona. Van ser les organitzacions obreres les que aturaren el cop feixista, i van ser les organitzacions obreres les primeres que enviarien milícies organitzades a prendre els territoris que havien quedat sota el domini rebel. Als pocs dies la classe obrera era conscient que el país havia de seguir funcionant i poc a poc aniria prenent el control de les empreses, socialitzant els mitjans de producció, i iniciant el procés revolucionari de 1936.
Cal esmentar de la mateixa manera, una altra data simbòlica, el 6 d’Octubre de 1934. El president de la Generalitat Lluís Companys, proclama l’Estat Català. La seva base social està preparada. A més hi ha l’Aliança Obrera, composta per sindicats i partits d’esquerres, que convoca la vaga general revolucionària per l’ocasió. Pensaven, amb bon seny, que qualsevol proclamació queda buida sense una base disposada a prendre mesures de força. A més, pensaven aprofitar el moment per que aquella República fos de caire socialista, o com a mínim, més beneficiosa per la classe treballadora que la República espanyola de 1931. Però Companys no va voler armar els obrers, ni molt menys demanar ajuda al moviment llibertari, resultant en una derrota patètica que comportaria molta repressió.
Parlant de 1931, una altra data significativa: el 14 d’abril. Se celebren unes eleccions municipals. Els republicans guanyen a les ciutats i en general en totes les àrees amb predomini obrer. Tot i així, els monàrquics havien guanyat les eleccions gràcies al factor rural i al tradicional caciquisme imperant en el camp. Doncs, les multituds proclamarien espontàniament la República. En tenien la força i la raó, i n’era prou. Mai hauria arribat la República seguint els cursos legals establerts.
Podem concloure, com diu el títol, que només el poble és capaç de salvar el poble. Ningú més ho farà per nosaltres. El període republicà de 1931-1939 ens ensenya que només el poble va derrocar la monarquia, que només el poble va aturar els militars aixecats contra ella, i que desprès de veure’s lliure de cadenes, el poble per sí mateix va prendre el control de tot el país guanyant la seva llibertat. És més, ens ensenya que sense el poble mobilitzat i organitzat no hi ha res a fer.
Embat, 19 de juliol de 2017
