80 anys de ka revolucióAvui es compleix el 80 aniversari de la insurrecció obrera i popular que a Barcelona i a Madrid va derrotar el cop militar feixista

Des de la nostra organització volem commemorar aquest dia de juliol recordant la gesta heroica que va realitzar tot un poble, el nostre, fa 80 anys. Volem remarcar que si aquella resistència armada va poder tenir lloc es va deure al fet que hi havia un poble fort, una societat empoderada que comptava amb organitzacions revolucionàries que s’estaven preparant per a la revolució social i que estaven formant als seus afiliats amb aquest fi, com es va poder veure en l’economia, l’ensenyament o les milícies durant la guerra civil.

La central sindical CNT, nascuda en 1910, va ser construïda després d’un llarg procés d’unitat sindical, iniciat per les societats de resistència catalanes adscrites a Solidaritat Obrera, i responent a la crida desenes de societats obreres de la resta de l’Estat Español. Va néixer una organització sindicalista revolucionària de la mà de 139 societats obreres (78 d’elles catalanes) que la consideraven com una peça clau en la unitat obrera. De fet un dels seus projectes era poder confluir en el futur amb la UGT socialista. El paper de la militància llibertària en el si de la CNT va ser clau per orientar aquesta central cap a les idees del sindicalisme revolucionari. Aquestes idees i la seva aplicació pràctica demostrarien ser essencials en el període de 1918-1920 quan la lluita de classes va pujar de nivell i tot el país va viure moments convulsos. El sindicalisme es va guanyar el seu lloc en la societat i es va convertir en les aspiracions de igualtat social i llibertats que anhelaven les capes de població més desfavorides. La dictadura de Primo de Rivera va suposar un alt en el camí. Encara així en 1931 els sindicats van tornar a omplir-se i van iniciar un cicle de lluites socials durant tot el període republicà que acabaria desembocant en el cop militar.

Tots els relats parlen que durant la República la societat es va polititzar tremendament. Els sindicats van conformar grans xarxes d’organitzacions afins (ateneus, grups excursionistes, escoles racionalistes, biblioteques, grups de dones, grups juvenils, sindicats de barri, comitès de defensa, etc.) que es van comportar com una societat paral·lela que podia controlar el territori. Els nombrosos xocs amb les forces de l’ordre i les insurreccions van ser una constant durant aquells anys instituint-se algunes vegades com a un autèntic contrapoder.

Des de la nostra perspectiva s’estava aplicant la tàctica del poder popular. El moviment popular, en aquest cas el moviment obrer i sindical, va aconseguir empoderar a la societat a través tant de la lluita social com a través de la creació d’una consciència contrahegemómica entre la població obrera basada en la pròpia lluita i en l’organització dels treballadors, però també en la cultura alliberadora. En no pocs pobles el primer contacte amb les idees de la Il·lustració es va deure a la presència i acció cultural del moviment obrer.

La nostra responsabilitat com a organització d’intenció revolucionària ha de ser aprendre la manera en la qual podem repetir aquell període d’apoderament col·lectiu intentant no tornar a cometre els errors en els quals van incórrer aquelles organitzacions.

Visca el 19 de Juliol!

Visca la Revolució!

https://i1.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2016/07/19j-.jpg?fit=696%2C1024https://i1.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2016/07/19j-.jpg?resize=150%2C150equipembatComunicats i textos19 de juliol,anarquisme,autogestió,catalunya,CNT,Educació,organització,poder popular,revolució
Avui es compleix el 80 aniversari de la insurrecció obrera i popular que a Barcelona i a Madrid va derrotar el cop militar feixista Des de la nostra organització volem commemorar aquest dia de juliol recordant la gesta heroica que va realitzar tot un poble, el nostre, fa 80 anys....