Des de fa 6 anys, el Departament d’Ensenyament realitza les anomenades “proves diagnòstiques” a tots els centres educatius de Catalunya a 4t d’ESO. Aquestes proves segueixen una filosofia semblant a les famoses proves PISA a nivell europeu i més recentment, a les proves de revàlida imposades per la LOMCE des del govern estatal.
Les proves diagnòstiques de 4t les elabora el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu amb l’objectiu, segons el Govern, de millorar el sistema educatiu català. Des d’Embat Educació ens posicionem fermament en contra d’aquestes i altres proves externes per varis motius.
En primer lloc, ens hem de preguntar si es pot millorar el sistema educatiu imposant ràtios insostenibles, explotant el professorat amb l’augment d’hores lectives, eliminant els recursos per atendre a la diversitat, endarrerint les substitucions dels docents, tancant línies i ofegant el professorat amb tasques burocràtiques. Ens sembla un acte d’hipocresia sublim que a demés serveix per posar en entredit l’eficàcia de l’educació pública ja que òbviament els resultats de l’escola privada/concertada solen ser millors. Però es clar, els resultats no tenen en compte la classe social i la situació de precarietat de moltes famílies que opten per la pública -és fàcil d’entendre que un alumne a qui han desnonat no tingui gaires bons resultats a les proves.
A més a més, aquestes proves suposen un menyspreu a la feina del professorat, que és qui coneix realment a l’alumnat, i qui ja realitza cada curs avaluacions inicials, contínues, autoavaluacions, avaluacions finals, juntes d’avaluació, etc.
Per altra banda, des d’un punt de vista pedagògic, les proves externes redueixen els processos d’aprenentatge a la simple memorització de dades i a mètodes mecànics, amb l’objectiu d’obtenir els resultats estàndards esperats i deixant pel fulletó publicitari la retòrica d’ensenyar a pensar, del esperit crític i l’aprendre a aprendre. Es busca així un alumnat i un professorat submís i obedient, que respongui només a premis i càstigs. S’elimina l’oportunitat de potenciar el desenvolupament personal de l’alumnat, a nivell humà i creatiu, l’autonomia, el pensament crític i la participació democràtica, cosa que irònicament contradiu el suposat esperit de la pròpia llei.
Però allò més greu és la finalitat última d’aquestes proves: potenciar la competitivitat entre alumnes, docents i centres educatius i classificar-los elaborant un rànquing. Així el Departament d’Ensenyament pot seleccionar, etiquetar i classificar l’alumnat, exercint el control social. Les proves i la conseqüent classificació acaba sent el motiu de la creació de guetos, de la depauperació de l’escola pública i del farciment d’arguments per a potenciar l’escola privada concertada.
En resum, hauríem de preguntar-nos si una única prova diagnòstica pot mesurar la maduresa intel·lectual, social i emocional d’una persona. O, és que hi ha un gran negoci darrere? A qui li interessa aplicar els dictats de l’OCDE?
Des d’Embat considerem que el que pretenen els Governs és, en primer lloc, unificar determinats tipus de competències en la majoria d’alumnes dels estats de l’OCDE per garantir una mà d’obra flexible, obedient i acrítica amb el sistema capitalista. I en segon lloc, caminar cap a l’americanització de l’ensenyament assentant les bases argumentals per a la privatització de l’educació i l’abandó de l’educació pública universal.
