Ens trobem i ràpid ens vam reconèixer. En la nostra mirada tristesa i frustració pels pals de cec que es mesclava amb una esperança irreductible. Ens trobem, després de glorioses derrotes i alguna tenebrosa victòria, i ràpid ens vam reconèixer. Arribem orfes i desarmats, enfangats en una espessa nostàlgia. El mal sabor de boca compartit ens va unir fins a convertir-se en un lema: «Contra la derrota. Contra tot derrotisme». Però això no era suficient.
Combatre la derrota va començar per unir-nos. Amb les butxaques plenes de pedres, gloriosos fracassos i alguna terrible victòria, que no podien continuar sent llast sinó projectils, han de ser la munició dels nostres següents combats contra l’ordre establit, contra la derrota. Busquem reconèixer-nos plenament, acompanyats de les nostres pors comunes, i en la complicitat de l’acció i de les idees. Unir-nos va ser el primer pas, després es va tractar de construir entorn de l’experiència de les lluites passades.
Unir-nos per a combatre la disgregació i el desarmament d’una classe treballadora més nombrosa, precaritzada, diversa i feminitzada que en cap altre període de la història. Unir-nos per a unir al que volen separat. Unides sense negar les diferències, sense pretendre la uniformitat. Detectant els privilegis, tota forma de domini, per a combatre l’explotació.
Unides i organitzades. Rearmades contra desviaments i eixides falses. Fent nostra la responsabilitat de vèncer les indiferències amb solidaritat, suport mutu, consciència i acció directa.
Auto-organitzades per a prendre la regna de les nostres vides i el nostre futur abans que s’arruïne sota els interessos d’uns quants i molts còmplices. Aquest sistema criminal no es pot reformar, només cal destruir-lo. Qui diga el contrari s’equivoca i ens aboca a la derrota i el col·lapse com a mode de vida.
Organitzades per a no engolir mentides que ens animen a lluitar entre nosaltres. La nostra classe traspassa les seues fronteres. La guerra sempre ha de ser contra els de dalt i mai entre nosaltres. Alertades de que pretenen que assumim els seus interessos com a propis, com a nostres, quan els seus interessos mai seran els nostres. Lluitar entre nosaltres és una derrota. Fer la guerra a les seues guerres és el començament per a aconseguir la victòria.
La seua cobdícia és infinita, voraç, és insostenible. Els nostres cossos, el nostre món, les nostres ments, no poden sostindre’l sense fer-se fallida. Unides i organitzades, armades d’experiència i enfocades a la superació de la seua avarícia. Sense permetre que estenguen les seues arpes sobre altres pobles, en altres latituds. Amb solidaritat internacionalista i de classe. Contra tota campanya imperialista que vol callar-nos i apaivagar-nos dessagnant més enllà dels nostres murs.
Murs alçats per a intentar frenar la desesperació que ells mateix generen. Murs amb pues, cambres i guàrdies que estripen una pell i una carn que també és la nostra. Concertines, tanques i fronteres. Mecanismes per a contindre la lluita. Jutges, policies, buròcrates i líders carismàtics. Mecanismes per a desviar la força que genera la nostra unió, la nostra organització i el nostre propòsit emancipador.
Vam ser, som i serem combatives, estarem en rereguarda o en primera línia, amb serenitat i entusiasme quan es necessite, però només aconseguirem eixe objectiu unides i organitzades. Mai renunciarem a eixa victòria, perquè serà la consecució més bella de la Humanitat.
