L’OTAN, representada per l’Estat turc, porta dos dies bombardejant despietadament a les milícies kurdes del YPG que avancen al nord d’Aleppo cap a les ciutats de A’zaz i Tal Rifaat. Els bombardejos, que han mort almenys a 23 civils, s’han centrat en la base aèria de Menagh, conquistada el 2013 per una coalició de “rebels”, entre els quals participava Al-Qaeda (el front Al-Nusra) i altres que després acabarien en l’Estat Islàmic. Aquest és un punt clau per abastir la “rebel·lió” al servei de les petro-teocràcies i dels interessos dels EUA i la UE. Ahmet Davutoglu ha dit que ha informat d’aquests bombardejos al vicepresident dels EUA Joe Biden, que encara que públicament no aprova la intervenció militar, tampoc l’ha condemnat ni ha pres accions per frenar l’Estat turc, el qual mai actuaria sense la certesa absoluta que EUA acabaria donant-los suport.
L’OTAN contra els kurds: la batalla per A’zaz
Quan es tanca el setge en contra de la reacció fonamentalista armada a Síria, el règim d’Ankara, que els ha patrocinat generosament durant un lustre de carnisseria, comença a posar-se nerviós. Se’ls està acabant el joc des de la irrupció amb força de les guerrilles kurdes del YPG en contra de l’Estat Islàmic, des de la intervenció russa i la participació decidida de milícies de Hezbollah en la lluita en contra d’aquesta bigarrada aliança d’oportunistes i fonamentalistes en armes que no busquen sinó enderrocar Assad i acabar amb les milícies kurdes. Per això han procedit a intensifica els seus bombardejos en contra dels kurds que operen al nord del país, alhora que donen cada vegada símptomes més clars de cercar una intervenció directa en el conflicte sirià, per allargar la vida a una aventura militar criminal que no ha aconseguit sinó portar dolor i mort.
Aquí s’acaben de caure les caretes. L’OTAN, representada per l’Estat turc, porta dos dies bombardejant despietadament les milícies kurdes del YPG que avancen al nord d’Alep cap a les ciutats de A’zaz i Tal Rifaat [1]. Els bombardejos, que han matat almenys a 23 civils [2], s’han centrat a la base aèria de Menagh, conquerida el 2013 per una coalició de “rebels”, entre els quals participava Al-Qaida (el Front Al-Nusra) i d’altres que després acabarien a l’Estat Islàmic. Aquest és un punt clau per abastir la “rebel·lió” al servei de les petro-teocràcies i dels interessos dels EUA i la UE. Ahmet Davutoğlu ha dit que ha informat d’estos bombardejos al vicepresident d’EUA Joe Biden, qui encara que públicament no aprova la intervenció militar, tampoc l’ha condemnat ni ha pres accions per a frenar a l’Estat turc, el qual mai actuaria sense la certesa absoluta de què EUA acabaria recolzant-los. Recordem que l’OTAN havia dit, al mig de la crisi amb Rússia, que defendrien aferrissadament la “integritat territorial” de l’Estat turc, argument que el règim d’Ankara esgrimeix per a atacar els kurds, dient que són una amenaça per al seu monolític concepte d’unitat nacional. Això pot ser tot just el preàmbul per a la intervenció directa, per terra, de les tropes de Erdoğan, idea amb la qual ja va amenaçar la setmana passada. La façana de la suposada unitat contra l’Estat Islàmic és una farsa: l’Estat turc, i amb ells l’OTAN, aposten per la desestabilització i la prolongació del bany de sang sirià, alhora que lluiten en contra del moviment llibertari kurd.
Apostant per l’estratègia de l’enclusa i el martell, alhora que colpegen als kurds en territori sirià, i alimenten a grups retrògrads en armes per acabar amb les milícies del YPG, l’Estat turc colpeja també als kurds en el seu propi territori, buscant aixafar el seu esperit rebel. Porten mesos imposant l’estat de lloc en territori kurd a l’Estat turc, avançant operatius militars i repressius, bombardejant. Mentre els mitjans occidentals s’escandalitzaven amb la destrucció del patrimoni cultural, històric i arqueològic de l’Estat Islàmic en llocs com Palmira (Síria) i ho denunciaven als quatre vents, s’han quedat muts de la sistemàtica destrucció del patrimoni de la Humanitat que l’Estat turc està realitzant en la regió kurda a les seves fronteres: segons informació de la Municipalitat de Diyarbakır (10/02/16) el districte Sud de Diyarbakır ha sigut bombardejat i els seus històrics murs, considerats patrimoni per la UNESCO han sigut severament destruïts. El 70% dels edificis en la secció est de la ciutat antiga també han sigut afectats, mentres 50.000 persones de Sud han degut desplaçar-se dels seus llars per la violència i el terror de l’Estat.
Van creure, des d’Occident, poder utilitzar els kurds per oposar-se als sectors fonamentalistes “incontrolables”, però els va sortir el tret per la culata. Els kurds són un actor polític madur, amb massa experiència de lluita a sobre com per deixar-se utilitzar com a simples titelles per les potències. Quan EUA va començar la seva estratègia de dissenyar el Mig Orient, imaginant-se que sorgirien per tot arreu règims titelles, associats amb les teocràcies del Golf i desitjosos de regalar el seu petroli a canvi de res, no comptaven amb els kurds, ni amb el seu projecte socialista llibertari i de democràcia radical; tampoc comptaven amb les enormes forces populars que aquesta estratègia intervencionista va desencadenar. És veritat que encara no acaba de florir un Mitjà Orient llibertari que s’anuncia en el poder popular que neix des del Kurdistan i que s’irradia cap a tota la regió; però també és cert que els EUA han sigut incapaços d’imposar-se, han acabat d’erosionar la seva hegemonia en la regió, i els seus socis s’han mostrat a plena llum: no hi ha hagut un moment en les últimes dècades en què els xeics hagin estat més nerviosos que ara. D’aquí la violència del califa improvisat d’Ankara en contra dels kurds.
De la mateixa manera que la batalla per Kobanî va ser clau per a revertir l’avanç de l’Estat Islàmic, avui, la batalla per A’zaz és clau per a eradicar al fonamentalisme armat i per a defendre l’expansió, consolidació, i el dret a existir del projecte autonòmic, llibertari i confederal kurd.
José Antonio Gutiérrez D., activista, investigador social, politòleg i militant anarco-comunista, xilè resident a Dublín (Irlanda)
15 de Febrer, 2016
[1] http://www.aljazeera.com/news/2016/02/turkey-shells-kur….html
[2] http://aranews.net/2016/02/dozens-of-civilian-casualtie…yria/
Publicat en castellà al Web d'anarkismo.net i traduït al català per embat.info
[…] L’OTAN contra els kurds: la batalla per A’zaz […]