Procés Embat
El dimarts al matí vam començar el dia amb una nova razzia policial contra la llibertat d’expresió. En el context de l’operació “Araña3”, la Guàrdia Civil ha detingut més d’una vintena de persones usuàries de les xarxes socials, que acusa d’enaltiment del terrorisme. El dilluns, 7 joves bascs i basques van ser detingudes a Gasteiz únicament per la seva pertinença a una organització política jovenil. Durant la seva detenció van estar protegides per un “mur popular” de centenars de persones solidàries que es concentraven en una valenta mostra de desobediència civil que es va saldar amb unes 70 persones ferides.
Ens trobem davant d’operatius policials que se sumen a les operacions Pandora i Piñata contra el moviment llibertari, a les persones detingudes per la resposta a l’enderroc del CSA Can Vies, a les condemnades per l’acció col·lectiva contra els presopostos antisocials al Parlament de Catalunya o a les diferents represaliades per les últimes vagues generals, entre d’altres.
No hi ha cap dubte que l’Estat espanyol ha dissenyat una estratègia política, mediàtica, policial i judicial basada en la construcció d’un enemic intern que justifiqui polítiques repressives. La finalitat de l’estratègia és separar el moviment popular i les organitzacions revolucionàries de la seva base social potencial, trencant així ponts d’entrada al compromís polític i centrant la militància activista en tasques antirepresives i a més a més intentant provocar el seu ofegament econòmic i emocional.
Les dinàmiques contrainsurgents es basen, com ja coneixem bé des de fa temps a l’Estat espanyol, en aïllar la dissidència i construir una imatge d’ella aliena a les classes populars. També pretenen obligar-la a abandonar la disputa de l’espai públic per reduir-la a espais aparenment més segurs, cosa que a la pràctica assoleix l’objectiu buscat per l’Estat d’aïllament en tots els sentits.
La repressió actúa, aquí a Catalunya i en la resta de l’Estat, contra el millor del poble. Només amb l’unitat i el suport social més ampli per les persones represaliades; només enfortint les organitzacions socials podrem convertir la repressió en tot el contrari d’allò que pretenen els elemics de la justícia social i la llibertat. És a dir, només unides assolirem una societat realment democràtica i lliure on una vida digna de ser viscuda estigui garantida i tots els projectes i idees puguin ser defensats en igualtat d’oportunitats.
[…] de l’economia – començant pels serveis públics -; és l’hora de posar fre a la repressió contra els habitants de les nostres ciutats, de la gent que lluita; és l’hora de garantir […]