"La presó no impedeix que els actes antisocials es produeixin; per contra, augmenta el nombre. No millora a les qui van a parar a ella. Se la pot reformar tant com es vulgui, sempre serà una privació de llibertat, un mitjà fictici com el convent, que torna a la o al presoner cada vegada menys propi per a la vida en societat. No aconsegueix el que es proposa. Embruta la societat. Ha de desaparèixer" (Piort Kropotkin -" Les Presons ")
"Que els i les companyes no se sentin soles. La gent amb la que van compartir alegries i tristeses, fracassos i victòries, estan més que mai al costat de elles. Lluitant amb tossut fervor. Sentint cada dia més amor i més odi. Aquest amor i aquest odi amb el qual, juntes, farem canviar el món de base " (Juan C. Mechoso «Una Història de FAU»)
- Ha transcorregut més d’un any des que la lluita va desbordar els carrers de diferents ciutats del territori dominat per l’Estat de Xile, i des d’aquell octubre els pobles han mantingut la lluita sense descans; tot i la repressió, la pandèmia i la fam la voluntat organitzativa i de lluita floreix. Estem en temps de lluita i resistència en territoris de tot el món; des de les indígenes a l’Equador fins les proletàries de França, els pobles s’alcen contra el sistema de dominació.
És per això que l’internacionalisme, aquella vella pràctica de la classe oprimida es torna urgent, la paraula i l’acció solidària és un principi constitutiu d’aquestes lluites i és el que les porta a projectar-se en un horitzó d’emancipació.
- Malgrat que les comunitats de lluita han exercit la resistència amb barricades, cassoles i autodefensa, l’Estat de Xile ha respost amb cruenta repressió. Són milers els i les ferides, centenars els i les mutilades i desenes de mortes el que ha deixat l’acció estatal, qui per mitjà dels seus esbirros defensen els seus interessos de classe, precaritzant les nostres vides i atacant els nostres cossos.
Però no sols bales i gasos lacrimògens han usat en contra de la nostra classe, sinó també severes lleis repressives, les quals – amb el suport de la socialdemocràcia – s’han concretat en la “Llei antibarricades”, en la “modernització” d’aparells repressius com l’Agència Nacional d’Intel·ligència (ANI) i el lliurament de noves infraestructures a les Forces Especials per desenvolupar el seu terrorisme estatal.
Aquesta repressió com és sabut recau només a la nostra classe, ja que quan els grups armats de la classe dominant són descoberts amb armament de guerra i equipaments de combat, per a l’Estat són sol “estris”; mentre que trencar un cristall d’un banc és terrorisme i et mantenen segrestat per anys. La presó és una qüestió de classe.
- Són gairebé 2.500 les companyes i companys que avui estan sotmeses a processos judicials bastos, que s’han allargat més d’un any mantenint a milers de persones darrera les reixes, sense cap mena de condemna, utilitzant la “presó preventiva” com a escarni jurídic per a qui ha lluitat al costat de la seva classe en aquest any de revolta social (fins i tot a “menors d’edat”). D’altra banda, les poques condemnades que existeixen s’enfronten a sentències brutals, d’11 a 20 anys per elucubracions d’una fiscalia amb ànim de revenja que pretén castigar aquelles que han desafiat el sistema de dominació i han gosat qüestionar la mercantilització i precarització de les nostres vides.
Com si l’anterior fos poc, a les preses de la revolta social se’ls ha mantingut en aïllament, torturant-les quotidianament, impedint visites o qualsevol altre benefici penitenciari.
- Fem una crida a la solidaritat activa, a posar la paraula i el cos per la llibertat de les nostres preses, a organitzar jornades de protesta per tots els territoris en lluita per a aconseguir una AMNISTIA GENERAL I SENSE CONDICIONS. Qui s’oblida de les preses s’oblida de la lluita, per tant aconseguir la seva llibertat és un imperatiu per a les comunitats en lluita. Cridem a enfortir les organitzacions populars, a prendre la bandera de la llibertat de les nostres companyes, a fer-nos part de manera concreta en les diverses activitats i jornades de protesta que s’estan aixecant.
- Finalment, la realitat de la presó política no neix el 18 d’octubre, sinó que és una situació que s’ha donat durant dècades. Històricament l’Estat ha buscat castigar als qui han lluitat perquè faci fallida la societat de classes, per això també solidaritzem amb les preses polítiques maputxes i revolucionares, que lluiten cada dia per mantenir-se fermes en les presons-empreses de l’Estat de Xile.
LLIBERTAT A LES PRESES POLÍTIQUES DE LA REVOLTA
NO MÉS PRESES PER LLUITAR
AMNISTIA GENERAL I SENSE CONDICIONS
DEROGACIÓ DE LES LLEIS REPRESSIVES
☆ Coordenação Anarquista Brasileira – CAB
☆ Federación Anarquista Uruguaya – FAU
☆ Federación Anarquista de Rosario – FAR (Argentina)
☆ Organización Anarquista de Córdoba – OAC (Argentina)
☆ Federación Anarquista Santiago – FAS (Xile)
☆ Grupo Libertario Vía Libre (Colòmbia)
☆ Union Communiste Libertaire (França)
☆ Embat – Organització Llibertària de Catalunya
☆ Alternativa Libertaria – AL/fdca (Itàlia)
☆ Die Plattform – Anarchakommunistische Organisation (Alemanya)
☆ Devrimci Anarşist Faaliyet – DAF (Turquia)
☆ Organisation Socialiste Libertaire – OSL (Suïssa)
☆ Libertaere Aktion (Suïssa)
☆ Melbourne Anarchist Communist Group – MACG (Austràlia)
☆ Aotearoa Workers Solidarity Movement – AWSM (Aotearoa / Nova Zelanda)
☆ Zabalaza Anarchist Communist Front – ZACF (Sud-àfrica)
☆ Federation of Anarchism Era (Afganistan i Iran)
☆Workers Solidarity Movement-WSM (Irlanda)
☆ Anarchist Communist Group – ACG (Gran Bretanya)
☆ Αναρχική Ομοσπονδία – Anarchist Federation (Grècia)
☆Tekoşina Anarşist – TA, (Rojava – Nord-est de Síria)
☆ Organización Anarquista de Tucuman (Argentina)
