A la nostra darrera Assemblea general celebrada a Can Tonal el dia 1 d’Octubre vam fer un exercici d’anàlisi de conjuntura, per poder entendre millor a on estem situades. Els punts pretenen vincular el factor de la Guerra d’Ucraïna i els factors de la crisi global de subministraments o la crisi energètica i climàtica. Hi podeu veure com la “doctrina del shock” que patim contínuament afavoreix la consolidació de discursos autoritaris i ecofeixistes, alhora que s’esquerden els consensos o avanços socials assolits prèviament en matèria de drets humans, drets socials o dret al propi cos de les dones.
—
DESENVOLUPAMENT
1. La guerra ha significat un trencament de relacions entre el bloc occidental (euro-atlàntic) i el bloc rus (que es compon de Rússia, Bielorússia, l’Àsia Central i els seus països aliats com Síria o Iran).
2. No només es tracta de ruptura de relacions polítiques sinó també d’econòmiques. És possible que les sancions a les elits oligàrquiques russes els suposi algun problema intern a l’estat rus. Però el que resulta determinant per a tothom és la fi de la globalització. D’ara en endavant neix un món multipolar. Quedarà per veure què fa la Xina.
3. La ruptura de l’ordre internacional derivada d’una invasió militar en tota regla també és un colp molt fort contra la credibilitat de les institucions globals (ONU) com a àrbitres de conflictes. Es demostra que el que importa de debò és la força militar. Aquest missatge és el que han entès els països asiàtics o africans que estan en plena expansió dels seus exèrcits. Per tant, queda molt en entredit la (falsa) moral humanista liberal imperant a les relacions internacionals.
4. Alhora, la guerra i les sancions ens provoquen la suspensió d’importacions de recursos i mercaderies del bloc rus (o trencament de la cadena de subministres). Això està comportant inflació i seriosos problemes econòmics dins el bloc Occidental. Veurem protestes derivades de la crisi que ens acaba d’arribar. Aquesta crisi, es retroalimenta amb la crisi pandèmica i la crisi postpandèmica relacionada amb el coll d’ampolla del transport global de mercaderies.
5. Els punts anteriors es combinen amb el to bel·licista i amenaçador que ha pres el bloc Occidental (representat per l’OTAN i la UE, entre d’altres institucions). S’ha arribat a parlar veladament, sense cap mena de vergonya, de la guerra nuclear.
6. El context actual indica que no hi ha cap voluntat per fer un decreixement per les bones. Les guerres pels recursos seran una constant i ens portaran a règims autoritaris que governen a cop de decret. Tampoc es veu cap interès en endarrerir o revertir el canvi climàtic ja que el tall de relacions amb Rússia implica assumir una manca estructural de combustibles. El que se’ls ha ocorregut per afrontar-la no és actuar en clau decreixentista sinó utilitzar més carbó i més centrals nuclears, considerades ara a la UE com a energies verdes.
En definitiva, el món ha triat la pitjor de les alternatives possibles per afrontar les crisis de recursos, climàtica o d’emergència social. No només això, sinó que dóna la sensació que el discurs dominant és el de l’extrema dreta a tots els nivells, així que la tendència cap el suport mutu queda molt menystinguda. Fins i tot sembla que tinguin possibilitats de governar estats (Itàlia), cosa que activarà autèntiques polítiques d’ecofeixisme. [Nota d’Embat: Això estava fet abans de les eleccions generals italianes]
En paral·lel, a conseqüència i retroalimentant la reacció del discurs de l’extrema dreta ens trobem davant del retrocés de drets i llibertats assolits fins al moment. En són exemple l’enduriment de les polítiques migratòries i la pèrdua de drets respecte al propi cos, com és l’avortament entre d’altres.
—
No vegueu aquesta anàlisi com una crida a escampar la por i no fer-hi res. Precisament d’aquí derivem les nostres estratègies i tàctiques pel període. Cada col·lectiu i organització haurà de traçar-hi les seves i us animem a fer-ho, ja que ens cal una societat preparada pel que vindrà.
