Comunicat de les companyes de Tekoşîna Anarşîst (Lluita anarquista), organització anarquista de Rojava (Nord i Est de Siria), organització germana i membre, com Embat, de la Coordinació Internacional d’Anarquisme Organitzat.
Els somnis revolucionaris de milions de sirians que van inundar els carrers el 2011, finalment, s’han fet realitat: el règim ha caigut. Després de dècades de la dinastia d’Assad, avui ens hem despertat en una Síria sense govern central funcional. L’Estat Sirià s’ha ensorrat.
Nosaltres, com a anarquistes i com a revolucionaris, no podem fer res més que celebrar un tirà menys. Salut per això! Però, després de més de 7 anys vivint a la revolució, vam aprendre una lliçó impopular: la victòria és només un primer pas per a la transformació social que necessitem; perquè cada victòria és simplement un pas per a la lluita següent.
Afortunadament, el Moviment d’Alliberament Kurd té dècades d’experiència a la butxaca, i està més que content de compartir-la amb nosaltres. I no només això, també tenen 12 anys de lliçons pràctiques dirigint una societat revolucionària al Nord-est de Síria, amb l’alliberament de les dones, l’ecologia social i la confederació de governs locals com a brúixola per construir el socialisme llibertari. No sense mancances, no sense errors, però ja és més que moltes altres revolucions llibertàries mai aconseguides.
Al mateix temps, els triomfs militars de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) contra el règim, així com el seu govern islamista autoritari a Idlib, van obrir una oportunitat perquè el seu líder influís en els titulars de les agències de notícies mundials. La societat de la informació del segle XXI s’oblida tan ràpidament com passa sobre la seva pantalla, de manera que potser haurem de refrescar-te la memòria. Avui, qui ha recordat l’alliberament de Manbij de les urpes d’ISIS? Qui parla dels gihadistes que van segrestar i traficar dones yazidites de Sengal per tot el món salafista? I qui ha recordat les dones que van declarar la victòria de SDF sobre Raqqa, antigament capital del califat?
Per als que ho han oblidat, us recordem que YPJ segueix lluitant i liderant el front de la revolució de les dones a Rojava. Un front que torna a ser atacat per les forces apoderades de l’Estat Turc, reunides amb el nom irònic d’Exèrcit Nacional Sirià (SNA), una coalició de bandes criminals controlada per Turquia. Avui amenacen la ciutat multicultural de Manbij, un gran exemple de pluralisme i governança local integrada en el sistema de l’Administració Autònoma Democràtica del Nord-Est de Síria (DAANES).
La revolució de Rojava no només arriba als kurds, sinó als àrabs, així com als armenis, assiris, siríacs, turcs, txetxens i moltes altres ètnies presents aquí. Les forces àrabs del Consell Militar de Deir Ezzor van ser animades per la població local quan van entrar a la ciutat de Deir Ezzor, fent-se càrrec del buit de seguretat que van deixar endarrere els soldats del règim mentre fugien . El sistema confederal del nord-est de Síria és un model provat que pot servir com a base per a una Síria revolucionària. Omar Aziz, un destacat anarquista de Damasc, va treballar cercant una aliança confederal de consells locals, proposant-los com a eix vertebrador de la revolució siriana. Va ser detingut i va morir a les presons del règim d’Assad el febrer de 2013. No l’hem oblidat, i atresorem les seves paraules i la seva experiència com a anarquista i com a revolucionari aquí, a Síria.
Tots els sirians revolucionaris a l’exili, àrabs, kurds i molts altres, tenen la responsabilitat d’assegurar-se que la seva revolució tingui èxit. També anarquistes, comunistes, feministes, ecologistes i altres revolucionaris internacionalistes s’han de sentir responsables de defensar-lo. Tenim una bonica oportunitat de donar exemple als moviments revolucionaris d’arreu del món, des del Kurdistan fins a Myanmar, de Chiapas a Palestina. Els estats-nació són la pedra angular de la modernitat capitalista, i només una confederació mundial de moviments revolucionaris populars pot desafiar-la. L’alternativa és un descens de l’autoritarisme, l’ocupació imperialista i l’odi fonamentalista. No deixarem que això passi.
Cap a una nova revolució siriana!
Com a anarquistes, també hem de donar respostes a la qüestió de l’estat-nació. Mentre demanem la fi dels estats i les fronteres, hem de tirar endavant, no només les nostres crítiques, sinó també les nostres propostes i solucions. Hem de fer-ho, no només en teoria, sinó a la pràctica; organitzant-nos amb comunitats locals i moviments socials per construir el poder popular.
Les forces autoritàries, com HTS o els turcs d’Erdogan, sempre utilitzaran la força per imposar el seu control en temps d’inestabilitat. L’única manera de contrarestar-ho és l’organització popular, una societat civil ètica i política forta, la construcció de l’autodefensa de la gent i una cultura revolucionària. Amb la solidaritat internacional, per desafiar el nacionalisme i el xovinisme que ens divideix, i que enganyosament serveix per legitimar el sistema d’estat-nació de la modernitat capitalista. Amb la governança local i els models confederals, per desafiar els sistemes centralitzats i les fronteres dels estats-nació, que només generen opressió i violència sobre la diversitat. Amb dones i persones queer organitzant-se al front, per desafiar l’opressió patriarcal d’on provenen tots els models autoritaris.
Des de la primavera àrab del 2011 hem vist molts intents revolucionaris a l’Orient Mitjà, però cap d’ells ha aconseguit una solució alliberadora, enfonsant-se una i altra vegada en noves formes tiràniques d’opressió. Què fem després de la caiguda d’un tirà per evitar que un altre el substitueixi? Hi ha una petita finestra d’oportunitat quan un règim s’ensorra. Un breu temps revolucionari, on el poble pot recuperar el poder a les seves mans, evitant que s’imposi una nova autoritat centralitzada. Hem d’estar preparats per aprofitar aquestes oportunitats quan arribin.
Assegurem-nos que la revolució siriana, així com el moviment d’alliberament kurd que ha estat la punta de llança d’una resistència democràtica a la regió, esdevinguin un exemple per a moltes més revolucions que vindran! Lluitem juntes per construir el nou món que portem als nostres cors!
Têkoşîna Anarşîst,
Centre de mitjans de comunicació
7 de desembre de 2024
Què pots fer?
- Uneix-te a la teva organització local solidària amb Rojava.
- Escriure als mitjans de comunicació, cridar l’atenció sobre la crisi dels desplaçats interns, així com presentar una imatge més precisa de totes les forces implicades en els combats. Això s’aplica especialment si sou algú que ja treballa en mitjans de comunicació amb accés a publicacions més grans.
- Crear art i imatges que es puguin difondre. Intenta connectar-los amb fulletons, escrits, campanyes solidàries, etc.
- Organitzar i unir-se a manifestacions, fer discursos públics.
- Preparar campanyes contra les companyies aèries turques i per tancar l’espai aeri sobre Síria. En el passat, els atacs des de l’aire han estat el major problema per a SDF, si es tracta d’això, tornarà a ser un factor important.
- Donar a Heyva Sor (Mitja Lluna Roja Kurda).
- La frontera de Semalka està oberta als periodistes. Vine a Rojava!
- Si és possible, reuniu-vos amb els vostres companys/amics/família i feu tots junts els punts esmentats anteriorment. Forma els teus propis grups o uneix-te als ja existents.
Per llegir la versió original en anglès cliqueu aquí.
Tekoşîna Anarşîst a X (abans Twitter): @TA_Anarsist.
