Entrevista a un militant de la DAF sobre el suport a la Revolució Social de Rojava

Introducció

Des que va començar el setge a Kobanê, he dedicat algunes hores a la setmana a entendre i difondre tot el possible aquesta revolució social iniciada com una combinació d’Apoisme i la Guerra Civil siriana. La meva activitat militant sempre ha estat relacionada amb la solidaritat internacional. Com a descendent d’àrabs, sempre he intentat trobar una força d’esquerres fiable que combinés l’acció directa i la democràcia interna. Com a investigador i professora de Geopolítica he estudiat la regió per més de 25 anys, Rojava és un somni que esdevé realitat. Aquí començo la primera de diverses entrevistes a organitzacions amb experiència real en aquest procés sobre el terreny. Aquesta entrevista la realitzo a Devrimci Anarsist Faaliyet (DAF, o Acció Revolucionària Anarquista). Aquesta organització ha estat molt activa i té un alt coneixement del procés kurd en Rojava i dins de les fronteres de l’Estat turc.

L’entrevista

E&A – És possible entendre el PKK (Partiya Karkerên Kurdistani o Partit dels Treballadors Kurds) com una organització polític-militar remodelada a partir del pensament del seu líder històric (complint una sentència de cadena perpètua)? D’aquesta pregunta se’n deriven dues més: pots imaginar la reproducció d’aquestes idees més enllà de cert culte a la personalitat d’Abdullah Ocalan (Apo)? I, serà possible universalitzar les propostes del PKK-KCK (Koma Civakên Kurdistan o Confederació Democràtica del Kurdistan) més enllà de l’encara pendent qüestió nacional kurda?

DAF – Nosaltres hem de mirar la qüestió com a Moviment d’Alliberament Kurd. El PKK és una organització del poble kurd que ha estat lluitant no des de fa 30 anys sinó des de fa cent anys. Especialment des dels inicis del segle en que el partit ha canviat la seva ideologia, estratègia i naturalesa. Aquells que critiquen el moviment cauen en el tòpic de considerar el PKK com el mateix partit que durant els anys 80 i 90 del segle passat. Només un recordatori, el PKK va manifestar el seu desig de llibertat no només per al poble kurd sinó para tots els pobles oprimits a l’Orient Mitjà. En aquest sentit hem de tenir en compte Rojava, el PYD (Partiya Yekîtiya Demokrat o Partit de la Unió Democràtica) està lluitant no només pels kurds sinó també pels iazidis, turcmans, xiïtes, alauites als que Daesh (Estat Islàmic) vol destruir.

E&A – És observable un problema estratègic per a la Revolució a Rojava. M’explico: la inestabilitat de la frontera controlada pel GRK (Govern Regional Kurd a Iraq), la possibilitat d’utilitzar-la com a santuari, a més que l’epicentre de la guerra es troba a Kobanê. És provable que si no s’estiguessin reben reforços per part dels peshmergues (forces professionals del GRK) les forces de la coalició liderada pels EUA no estarien bombardejant posicions dels gihadistes. Podria la l’aliança entre el PKK-PYD i el PDK (Partîya Demokrata Kurdistanê o Partit Demòcrata del Kurdistan) i la seva coalició amb Massoud Barzini al front del gabinet del GRK implicar un aproximació inevitable a Occident?

DAF – Està per veure quin és el paper que desenvoluparan els peshmergues. Fa aproximadament un mes i mig¹ que no han fet res per Rojava. Quan les YPG (Yekîneyên Parastina Gel o Unitats de Protecció del Poble) i les YPJ (Yekîneyên Parastina Jinê o Unitats de Dones de Protecció), les organitzacions d’autodefensa del poble de Rojava controlen el 60% de Kobanê, les forces de

Barzani han declarat que no hi havia cap revolució a Rojava dos anys enrere i també cal tenir en compte que els EUA i altres països occidentals no donen suport a la resistència de Kobanê. Després de la Revolució de Rojava, els poders occidentals no han acceptat l’existència política del PYD o dels cantons de Rojava. Per tant, la millor solució per a ells és Barzani, que no té cap problema amb els polítics capitalistes o estatistes. A més, el partit de Barzani (KDP) és el partit germà de l’AKP (Adalet ve Kalkinma Partisi o Partit Justícia i Progrés) de Recep Erdogan. Sota aquestes circumstàncies, el poble de Rojava necessita tot tipus de suport. Això no vol dir que puguin rebre ajuda de qualsevol poder estatista o capitalista. Més aviat, les YPG-YPJ estan lluitant contra ISIS, el Front Al-Nurat (branca d’Al-Qaeda a la regió) però també estan portant una lluita estratègica contra Turquia, la Síria controlada per Bashir Al Assad, el Kurdistà de Barzani i tots els poders capitalistes.

E&A – Seguint amb la qüestió estratègica; tot sembla indicar que el Govern de Turquia està afavorint les línies de subministrament i està permetent l’ISIS d’enfortir les seves posicions en territori controlat per l’exèrcit turc. Pel que sembla, això és degut al càlcul realístc d’Ankara i el govern de l’AKP que consideren que és menys perillós una proposta de “califat” -o de retorn de l’Ummah- comparat amb la idea d’un separatisme kurd, o duna eventual autonomia política per a Rojava dins l’estat fallit de Síria? Des del punt de vista turc, com avaluen la disputa entre altre estats operant a través dels jihadiestes sunnites, com ara Aràbia Saudi i Qatar?

DAF – Als mitjans de comunicació convencionals, és difícil de trobar algunes de les notícies relacionades amb el suport turc a ISIS. Com has apuntat, hi ha un suport logístic evident a l’ISIS de països sunnites però la qüestió que mai no hem d’oblidar és la relació d’ISIS amb els poders capitalistes occidentals. És clar que un grup terrorista islàmic està enfortint el control dels EUA, especialment a l’Orient Mitjà.

E&A – Tornant a la qüestió de la Guerra Civil a Síria. El que es pot comprovar avui és un augment de la confrontació entre sunnites i xiïtes al mateix temps que una guerra entre l’ISIS (i, amb anterioritat, el Front Al-Nustra) i el seu intent de conquerir Kobanê. Considerant aquests fets, quin pot ser el paper de l’Exèrcit de la Síria Lliure (FSA¹)? Aquesta força encara té cert poder de protecció -com Qatar- o es pot considerar un aliat secundari de l’YPG? Podem considerar Qatar com principal finançador de la FSA? Podria ser aquesta la raó per la qual el FSA i les YPG són també opositors al règim d’Assad i per això Damasc i els seus aliats (financers) van preferir permetre les operacions de l’ISIS a l’àrea d’Aleppo i Raqqa, permeten als gihadistes sunnites avançar contra Rojava?

DAF – Com ja hem apuntant amb anterioritat algunes de les accions estratègiques com la lluita contra l’ISIS amb el FSA no representen el punt de vista polític dels PYD. Aquest tipus de cooperació és el resultat de les circumstàncies a Síria i Rojava. La cooperació entre l’organització i els grups no hauria de ser entesa com la política real d’aquestes organitzacions i grups. La guerra a Rojava, i també a Síria, continua per la qual cosa és difícil determinar els aliats. Està llunys de la solidaritat dels revolucionaries vers la resistència a Kobanê i la Revolució a Rojava.

E&A – Des de la distància, crec que per als Estats turc, Sirià (el que queda d’ell) i iranià un Kurdistan Occidental amb autonomia política i una societat treballant sobre bases seculars i igualitàries impliquen un problema irresoluble. Seria la proposta del PYD de no independitzar-se de Síria tot i obtenir un estatus de federació autònoma de Síria, així com un futur reajustament amb Iraq i el Govern d’Irbil². Toleraria Turquia un estatus similar tot i tractar-se del segon exèrcit de l’OTAN i el contingent més gran a un estat amb majoria de població musulmana? Si el Kurdistan Turc rep aquest estatus, què evitaria la confederació amb el Kurdistan Sirià? I, en aquest cas, quina seria la reacció de KRG i la coalició de partits dretans i pro-occidentals kurds, com el KDP?

DAF – Aquests escenaris estan sent tractats així com la Guerra a Síria està acabant. És difícil d’estimar com aquestes guerres donen forma a l’Orient Mitjà. Els tres cantons de Rojava van declarat la seva independència 1 anys i mig abans sense importar-los quines serien les reaccions d’Esad, Erdogan o Barzani. Els tres van declarar que no reconeixien l’autogovern dels cantons de Rojava. A més, encara ara no consideren l’existència política de Rojava. Camarada, hem de veure que, durant aquests dos anys, els estat que envoltant Rojava han canviat les seves polítiques en aquesta regió amb la lluita del poble lliure de Rojava. Ells tracten de trobar la manera de controlar la llibertat de Rojava. El principal escenari a Rojava serà una federació dins de la Síria d’Esad. Però de quina Síria estem parlant? Quin és el poder d’Esad a Síria? Serà finalment Esad qui lideri Síria? El segon escenari possible seria Rojava com a part integrant del Kurdistan de Barzani. Aquesta seria la intenció de Barzani però els principis que mantenen Kobanê contra ISIS no han espantat l’ISIS però sí a Barzani. Perquè la Revolució a Rojava va declarar-se com a anticapitalista, antiestatista i centrada en la ecologia i la dona.

E&A – Seria interessant per al KRG que Washington deixi de considerar el PKK-HPG (Forces de Defensa del Poble o Hezen Parastina Gel) com a grup terrorista? Això permetria una demanda de llibertat per a Ocalan que enfortiria el lideratge d’aquesta força política?

DAF – Aquest és un dels assumptes polítics recurrents a Turquia. La Resistència a Kobanê i la Revolució a Rojava no només enforteix la posició dels kurds a Rojava sinó també a Turquia, Iran i Iraq. Per tant, en aquesta ocasió té alguns resultats en l’escenari polític, social i econòmic. Però hem de tenir present que el poder polític de l’AKP d’Erdogan, el qual no dubta en expressar les seves idees en la política internacional.

E&A – Com projecteu l’existència d’una sobirania legal i un estatus d’autonomia política per a Rojava tenint en consideració algunes qüestions fonamentals com ara les fluctuacions monetàries (com serien?, existiria un banc central?); relacions comercials amb altres territoris (per exemple, el comerç del petroli); pertinença a una federació (com a una reorganitzada Síria o federada al KRG); i quines mesures concretes serien instituïdes a través del Confederalisme Democràtic en una unitat territorial i l’existència de tres cantons?

DAF – Dos anys i mig abans, després de declarar la independència dels cantons de Rojava, el poble de Rojava va començar a organitzar l’economia instituint la col·lectivització de terres, obrint la Casa del Poble i la Casa de les Dones a l’organització de la societat a través de la democràcia directa. Aquestes Cases són els veritables centres polítics on el poble tracta les qüestions polítics i socials i decideixen què fer. Organitzen els processos judicials amb ells mateixos sense necessitats de jutjats, advocats o jutges. La justícia social no prové de cap tipus de poder central com seria el cas d’un estat. No hi ha escoles convencionals però hi ha accés al compartit al coneixement a la manera de les Universitats de la Terra zapatistes.

Hem d’acceptar que la Revolució a Rojava no és una revolució anarquista. Però no hi ha cap dubte respecte del caire social de la revolució. L’existència política de Rojava no és part de la Síria d’Esad ni del Kurdistan iraquià. Estem parlant d’una federació que s’ha declarat anticapitalista. Ara mateix no té cap sentit preocupar-se del futur de Rojava si ells comercien ambcapitalistes o cooperen amb estats. Estenem la solidaritat revolucionària i prenem part en aquesta revolució social, de manera que no tindrem moltes coses de les que preocupar-nos. Com a DAF, ja hem declarat la nostra posició en un article sobre la Resistència de Kobanê; no som endevinaires, no podem saber quina serà la posició política de Rojava d’aquí a 10 o 50 anys. Però som anarquistes revolucionaris i hem de prendre part dels moviments socials i donar-lis forma.

E&A – Quins serien els resultats concrets de les polítiques de mases a través dels organitzadors del KCK i les propostes democratitzadores de la política autònoma municipal al Kurdistan turc?

DAF – La confusió real de l’oposició social internacional és diferenciar les polítiques del Moviment Kurd (Halkaların Demokratik Partisi, HDP) o altres institucions que són acceptats per l’Estat turc, i el PKK (que és consideart com a grup terrorista per l’estat). La oportunitat de posar en pràctica polítiques d’institucions democràtiques depenen de la lluita del poble kurd que es considerat com a terrorisme. Per tant, hem d’entre la qüestió de la “lluita contra les polítiques homogeneïtzadores de l’Estat turc” en el seu sentit més ampli. No hi ha cap moviment, política o institució que estigui expressada fora de la lluita del PKK i que es consideri part d’aquesta lluita. Per tant, el resultat de qualsevol política depèn de l’èxit de la lluita del poble kurd organitzada a través del PKK. Aquesta situació podria ser una part d’un altra tipus de cultura política pròpia de l’Orient Mitjà i allunyada de la europea.

E&A – El DAF, com a força anarquista, pren part d’una coordinació de alliances amb el KCK o el DTK (Demokratik Toplum Kongresi, o Congrés de la Societat Democràtica)? Com a anarquistes, com avalueu aquestes activitats amb altres forces socials? I, en aquest cas, com valoreu la participació electoral de l’Aliança BDP (Barış ve Demokrasi Partisi, o Partit de la Pau i la Democràcia), BDP/HDP?

DEF – En relació amb la resposta a la pregunta anterior, el DAF pren el PKK com el subjecte real d’aquest assumpte. Especialment després del canvi de paradigma als 2000s, després que Ocalan declarés que el PKK ja no és un moviment marxista-leninista i referencia a Bookchin, Bakunin i Kropotkin. És impossible que el DAF no estigui interessat en aquest canvi teòric. Hem experimentat els canvis en les pràctiques diàries. La democràcia directa té un lloc important en la realització de polítiques. Encara que hi ha alguns anarquistes europeus que els critiquen perquè consideren que el PKK encara és marxista, nosaltres som testimoni del canvi no només en el mateix escenari polític (que és la lluita contra l’estat), sinó també en la coherència entre teoria i pràctica a la Revolució a Rojava. Les institucions com el KCK, DTK, DBP/HDP, poden ser algunes estratègies del moment vers el parlamentarisme el sistema judicial… Nosaltres podem criticar aquestes estratègies però nosaltres no votem al HDP o al DBP perquè nosaltres tenim altres tipus d’estratègies pel que fa a la democràcia parlamentària. Això no fa que hagem de degradar el PKK al nivell d’aquestes institucions.

E&A – Considerant que el confederalisme democràtic està inspirat en l’anarquisme, nosaltres assumim que hi ha una acostament i simpatia de les idees anarquistes i el pensament actual de l’esquerra kurda. És correcta aquesta valoració? Podeu especificar en quin sentit?

DAF – Com ja hem apuntat, un nou paradigma va aparèixer als Moviment Kurd amb la referència a Bookchin, Kropotkin, Bakunin (pot ser Michael Albert en economia) durant els anys 2000. Per tant, aquest és un bona notícia per als moviments populars. El poble kurd estan lluitant des fa dècades, no només des de fa 30 anys.. Per als revolucionaries anarquistes, és una bona empenta que l’organització d’aquesta lluita d’alliberament begui de fonts anarquistes. Una revolució social podria ser preparada tal com si fos socialitzada, Nosaltres, com a DAF, no som anarquistes només per escriure alguns textos i viure l’anarquisme en els nostres grups tancats com fan alguns camarades a Europa. El nostre objectiu és la revolució social, nosaltres lluitem en cada sentit per la qual cosa és un bon pas per nosaltres en la socialització de l’anarquisme.

E&A – Segons el que hem llegit, el DAF opera al costat de diferents moviments pro-Rojava i com a partidaris de la Revolució Social a la regió. Això està generant un acostament de l’esquerra turca en la seva totalitat apuntant vers una posició enfortida dins el paraigua social i polític pro-kurd (DTK-KCK i les forces polítiques legals, DBP/HDP) que condueixi el poble a tenir una altra alternativa, a més de  la rivalitat entre l’AKP i els nacionalistes-kemalistes?

DAF – El DAF es solidaritza amb la Revolució a Rojava i la resistència a Kobanê des del primer dia. Perquè, des del 19 de juliol, els cantons de Rojava van declarar la independència contra la Síria d’Esad, contra l’ISIS, contra Barzani i contra tots els poders polítics i econòmics internacionals que tenen interessos a la regió. La solidaritat del DAF amb el poble de Rojava que són Kurds, Ezidis, Shias, Alwais… és perquè Rojava és una esperança per a tots els pobles oprimits a l’Orient Mitjà i arreu el món. Rojava mostra que es pot guanyar els estats i els capitalistes.

En realitat la Revolució a Rojava és com una prova per a l’esquerra turca: algunes organitzacions i partits no es solidaritzen amb la revolució degut als seus punts de vista nacionalista. La qüestió kurda per a l’oposició social a l’esquerra turca és un assumpte important que mostra els efectes de la política d’estat en el socialisme. A més, després del canvi de paradigma al PKK, aquesta situació fa que alguns partits socialistes es desentenguin del moviment kurd. El comportament semblant dels anarquistes és també important. Nosaltres, com a anarquistes revolucionaris, venim d’una tradició que no ha donat importància als moviments d’alliberament dels pobles del Tercer Món. Però els camarades anarquistes van constituir els primers moviments d’alliberament a Bulgària, Grècia, Macedònia, Armènia durant la dècada dels cinquanta dels segle XIX, venim de tradicions on els camarades anarquistes van establir les primeres lluites d’alliberament a Sud-Amèrica, a Indonèsia, a les Filipines… Aquesta lluita no és per crear un tercer front contra els nacionalistes i l’AKP. El DAF no participa en l’agenda política parlamentària turca. Aquest és un nou front contra les solucions parlamentaristes als problemes socials, econòmics i polítics.

E&A – D’acord al que heu pogut observar a Rojava, quines serien les grans virtuts del sistema social que està sent desenvolupat a la regió? I, en aquest mateix sentit, quin seria el seu punt feble? Podria estar el PYD-TEV DEM ( Tevgera Civaka Demokratîk o Moviment per una Societat Democràtica) establint un nou estat a la regió? Què estan reproduint que pogués abocar a un nou estat?

DAF – Camarades, hem d’enfortir la posició de la revolució social a Rojava en tots els seus sentits. El poble que està lluitant allà, no ho està fent per construir un altra estat opressor. Aquesta és una lluita per la revolució social sense estat, sense capitalisme, sense patriarcat… Coneixem els escenaris en els que són annexionats al Kurdistan de Barzani o esdevenen una confederació en la Síria d’Esad. El nostre paper ha de ser el de participar i mantenir la revolució social lluny d’aquests escenaris. Si la solidaritat dels revolucionaris és suficient per crear una solució sense estat, no ens haurem de preocupar per aquests escenaris. Aquesta no és únicament la nostra posició a Rojava, també és la posició del Moviment d’Alliberament Kurd.

E&A – Entenem que la qüestió de l’emancipació i l’apoderament de les dones és un tema que donaria per una única entrevista, però podem apreciar que aquest és un actiu i un acord del procés social de la majoria kurda (i no de la sectària, és clar). En quins aspectes la presència de dones combatents al YPJ està transformant les relacions social al Kurdistan? Té, això, una relació directa amb el PKK i la participació orgànica de les dones al HPG?

DAF – La Mala Jins (Casa de les Dones) va aparèixer des del primer dia de revolució a Rojava. Mala Jins, socialitza la presa de consciència del paper de les dones en la societat, socialitza la lluita contra la cultura patriarcal, socialitza la importància de les dones a la societat. Aquest esforç és realment important perquè l’ISIS i altres islamistes radicals intenten imposar la seva cultura a tota la regió. La revolució social no és només canvi polític. Hem de tenir present els altres canvis com ara la qüestió de les dones per entendre la importància de la Revolució a Rojava.

E&A – Per acabar, hi ha una gran preocupació perquè els fets estan provant que les societats occidentals (i els seus poders) veuen el procés social a Rojava amb simpatia i, en termes de comportament i regles de coexistència, el Kurdistan sembla ser el més proper a una forma de societat democràtica, secular i liberal. D’acord a la visió del DAF, hi ha cap risc real que l’esquerra kurda acabi aproximant-se a Occident amb l’esperança d’obtenir recolzament i que el procés actual acabi derivant en un proto-estat secular amb igualtat de gèneres (que ja és un assoliment a la regió) en comptes de en una revolució social amb oportunitats reals de construir una altra tipus de societat?

DAF – Com ja hem escrit, “no som endevinaries, no tenim possibilitat de saber que passarà a Rojava en un més en un any. Nosaltres no podem saber si aquesta transformació social, que ens dóna esperances com a revolucionaris que lluitem en una regió propera però també alimenta la nostra lluita en altres regions, evolucionarà en el futur d’una manera positiva o negativa”.

Visca la Revolució a Rojava! Visca la Resistència de Kobanê! Visca l’Anarquisme Revolucionari!

Bruno Lima Rocha és Doctor en Ciències Polítiques i és professor d’Estudis Internacionals i Geopolítica en universitats del Sud del Brasil.

3 Free Syrian Army, en les seves segles en anglès.

4 Capital de KRG.