L’Hospitalet és una ciutat en disputa. A la població més densa d’Europa amb uns espais públics tradicionalment deficitaris cal afegir un augment important de la població, l’entrada dels transports “col·laboratius” i la nova construcció d’habitatges. La competència per l’espai ha entrat amb molta força també dins de les llars, que han vist com el preu del lloguer ha augmentat un 18% a la ciutat, arribant a superar el 34% en alguns barris.
L’elevadíssima densitat de població de la ciutat és un problema històric de l’Hospitalet que, segons les dades publicades a l’Anuari Estadístic de l’Hospitalet, es xifra en 21.330 habitants per kilòmetre quadrat, per davant dels 20.934 hab/km2 de París, dada de l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics de França, i molt per sobre dels 14.182 de Brooklyn. La dada es dispara desmesuradament als barris del nord de la ciutat, arribant a multiplicar per tres la xifra. El cas més extrem es dóna al barri de la Florida, amb una densitat de 75.735 hab/km2. A aquest fet cal afegir-li que la població total de la ciutat ha crescut en 9.000 habitants, segons les dades publicades per l’Ajuntament, que s’han repartit uniformement a tots els barris de la ciutat exceptuant Bellvitge i el Gornal, situats al districte menys dens de la ciutat. És a dir, barris densos encara més poblats.
Un altre element clau en aquesta disputa és la creació de nous habitatges, que en alguns indrets de la ciutat ens porten a una imatge prèvia a la crisi del 2008, farcida de grues i excavadores. La quantitat que segons els pressupostos municipals actuals es preveu s’ingressarà amb motiu de construccions, instal·lacions i obres ascendeix a més de 4 milions d’euros, una previsió que duplica la de l’any 2015. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya només en els darrers dos anys s’ha iniciat la construcció de 1.300 habitatges. A l’economia de la construcció si li afegeix un altre agent que pren presencia en l’espai urbà. L’empresa Mobike va posar en circulació, a principis de setembre de l’any passat, 200 bicicletes d’ús compartit sense ancoratge. El projecte ja ha aixecat queixes del veïnat i finals d’any una desena d’entitats van demanar la seva retirada en el que consideren un incompliment del compromís de mantenir les bicicletes en els espais que tenen reservats per al seu estacionament.
L’habitatge no queda fora d’aquesta disputa i l’element més representatiu és la pujada dels preus de lloguer. Aquesta dinàmica, que afecta tot l’estat en general i en especial a les àrees urbanes, ha provocat un increment de fins al 34% del preu en els nous contractes, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El barri amb un lloguer mig més car és el de Santa Eulàlia (694,42€), seguit de Gran Via Sud (683,98€) i Collblanc (648,47€). A tot això cal afegir-li que cada vegada es fan més contractes de lloguer (+13% en només dos anys), on tradicionalment ha prevalgut l’habitatge de propietat.
La turistificació és també un factor important en aquesta pujada de preus de lloguer. Després de concedir llicències a 359 pisos turístics, l’Ajuntament decideix primer aplicar una moratòria en la concessió de noves llicències i, ara fa un any, aprovar una normativa que impossibilita l’obertura de nous pisos. Amb aquesta regulació prenen més importància els establiments hotelers que ja compten amb més de 3.600 places, el 94% d’elles en hotels de 4 estrelles o més.
Ignasi Escudero, periodista.
@ignasiescudero
https://ignasiescudero.wordpress.com/2019/03/25/lhospitalet-ciutat-en-disputa/
