El pacte entre Junts pel Sí i la CUP-CC ha permès el nomenament com a President de la Generalitat de Carles Puigdemont (JxS, CDC), a poques hores del tancament del termini de la investidura.
En els darrers dies els esdeveniments es van precipitar i es va passar de la tensió, els insults i les desqualificacions a un acord cuinat en reunions a porta tancada. Amb aquest pacte continua endavant l’anomenat procés de desconnexió, aspecte en el qual les dues parts estaven d’acord. S’acompleix també amb el “ni Mas ni març” que es plantejava des de part de l’Esquerra Independentista. No obstant això, resten altres carències i incògnites.
Del Govern de la Generalitat desapareixen Mas, Rigau, Ruiz, Puig…, però la majoria d’aquells i aquelles que hi accedeixen tenen massa experiència partidista i en les bancades del Parlament com per ser aliens, per activa (CDC) o per suport (ERC), a les polítiques de retallades socials, de privatitzacions, de repressió de les respostes socials i sindicals…
En el debat d’investidura, quasi calcat a d’altres anteriors d’en Mas, res no es va concretar quant a polítiques socials. Com a molt la referència genèrica i inconcreta que amb la independència milloraran les condicions de vida de les catalanes i dels catalans.
Així doncs, mala peça al teler, govern continuista amb una majoria d’esforços públics i publicitaris dedicats a la desconnexió i, mentre tant, mateixes polítiques antisocials emparades en el maltracte fiscal de l’Estat espanyol.
En els darrers temps hi ha força gent en l’esquerra anticapitalista i en els moviments socials assenyalant el “sostre de vidre“ dels moviments populars (que arriben a un límit de capacitat de convocatòria) i idealitzant la participació institucional (tot sotmetent-la a determinats controls). L’experiència de les últimes setmanes és una mostra més que les institucions i quins les controlen des de fa molts anys no són neutrals i que jugar a un joc en el qual altres han posat les regles i les poden canviar quan volen no pot ser el nostre principal camp d’actuació.
Des d’Embat tornem a posar l’èmfasi en els barris i localitats, en els llocs de treball, en els ateneus i cooperatives, en el feminisme, en l’ecologisme… en la vida quotidiana i l’internacionalisme solidari dels pobles. Els Parlaments responen a les mateixes dinàmiques de sempre: consolidar i reforçar la dominació de classe. La nostra tasca fonamental ha de ser la de contribuir a l’autoorganització de les classes populars i a la dinamització de les seves reivindicacions i lluites i, en definitiva, a la creació de poder popular.
Per crear poder popular volem deixar clar que cal establir mecanismes d’una “institucionalitat popular“ amb la seva legitimitat fruit del debat i les propostes des de baix, arrel de la coordinació efectiva entre moviments socials, sindicals, veïnals, polítics… Hem de crear un moviment popular potent que pugui tenir una veu pròpia en aquest “procés constituent“ que comença amb la nova legislatura.
La reivindicació, construcció i defensa de les sobiranies que necessita el nostre poble només podran ser factibles mitjançant la construcció d’un espai social autònom, el més ampli possible, dedicat a aquesta tasca que no sigui mera comparsa de ningú en les institucions de l’enemic.
Ens calen reunions i trobades dels diferents moviments socials i populars a tots els nivells, tant per debatre com per decidir les línies a seguir per crear un nou país de i per les classes populars de Catalunya sense deixar aquesta tasca en mans del Parlament.
Embat
Catalunya, 13 de gener de 2016
[…] Procés Embat […]