Embat sorgeix a partir de l’iniciativa d’un grup d’activistes socials de tradicció llibertària amb l’objectiu d’articular una nova organització política a Catalunya.

L’organització, en construcció permanent, preten ser una eïna que ajudi a donar impuls i participi directament dels moviments socials i populars amb l’intenció de que aquests es constituixin com a subjecte polític autònom que opti pel desenvolupament del poder popular i l’unitat d’acció com a estratègia en la defensa dels interessos de les classes populars. 

Volem la superació del capitalisme i la seva substitució per la propietat col·lectiva gestionada per la classe treballadora; volem la superació de l’estat per estructures populars d’arrel assembleari i participatiu. Veiem necessari que qui dugui a terme aquesta tasca sigui el poble organitzat mitjançant les seves pròpies organitzacions populars que progressivament vagin acumulant força, experiència i recursos en base a un programa i a les tàctiques necessàries per portar-ho a terme, exercint des de el present un poder popular que deslegitimi a les classes del poder, i dignifiqui a les classes populars.

2.1- Unitat tàctica i estratègica

Una part de les persones que estem a Embat hem participat en anteriors intents de formar coordinadores i organitzacions semblants que han acabat en fracàs. Creiem que mai s’ha arribat a bon port perquè de partida hi ha hagut una falta important de voluntat col·lectiva, la qual s’ha vist arrosegada per dinàmiques propies del context de desorganització i atomització pel qual hem passat.

Per això creiem que cal tenir postures úniques en certs temes importants. Per a això – per actuar políticament en qualsevol sentit – cal tenir els mateixos objectius, estratègies i tàctiques. Tenir-los clars i que aquests siguin compartits pels altres membres de l’organització. Aquesta és la base d’una organització política, que creiem necessària.

Embat, com a projecte d’organització política, estimem bàsic que abans d’emprendre grans salts organitzatius, cal aconseguir una unitat tàctica i estratègica amb qui estimi oportú organitzar-se. Això s’ha de plasmar en un programa a definir.

2.2- Programa

Entenem per programa passar a paper uns objectius (a curt, mitjà i llarg termini), unes reivindicacions, tenint en compte d’una banda uns objectius assumibles i parcials, i de l’altra, uns objectius finals, amb la seva conseqüent temporalització en forma de “full de ruta” amb la qual es pugui desenvolupar un pla estratègic d’acord amb aquests objectius. Aquest programa ha de sorgir d’un debat ampli que superi els límits de la pròpia organització.

El programa hauria de passar per successives anàlisis de la conjuntura que ens portin a desenvolupar estratègies i tàctiques i a teixir una política d’aliances que ho facin aplicable. Tot ha de ser revisable i actualitzable per no perdre el fil dels esdeveniments. Cal saber llegir el moment històric i buscar una millora de l’escenari mitjançant un poder popular de caràcter revolucionari que enforteixi moralment al poble que lluita.

 

2.3- El moviment popular revolucionari com a referent i exemple

 

L’ideari d’Embat beu de les diverses exepriències d’autoorganització popular de l’actualitat i de la història contemporànea que ens remeten a un ventall ampli de teoría i praxis revolucionàries: l’anarquisme i el sindicalisme revolucionari històric a Catalunya, les experiències del consellisme alemany, l’operaisme italià, les lluites dels pobladors i sense-terra a Amèrica llatina, les comunitats autònomes Zapatistes a Mèxic, el confederalisme democràtic al Kurdistan, les lluites urbanes anticapitalistes a Europa i les noves experiencies organitzatives llibertàries a diversos països llatinoamericans, entre altres. 

Comments (1)

  1. […] taula que hi havia al mig de la sala, juntament amb els dos convidats, en Lucas Vidal, membre del Procés Embat, i la María José Ruíz, membre de l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà i de l’Ateneu […]

Comments are closed.