Arriba un altre 25N on els carrers s’ompliran de crits dient prou a les violències masclistes que succeïxen dia a dia. Un altre 25N on continuem recordant les víctimes del Patriarcat que any rere any assassina companyes nostres. Ens trobem davant d’un dia de per visibilitzar les invisibles, per fer entendre que no és casualitat, que no són casos aïllats, que no morim sinó que ens maten.
Les llibertàries d’Embat volem denunciar que la violència del Patriarcat la patim dia a dia en forma de bromes, humiliacions, assetjament, amenaces, cops de puny, i punyalades. Però també a través de lleis als Parlaments i notícies als mitjans de (des)informació. Entenem que tota la violència real és difícil de quantificar, atesa la seva diversitat, per la qual cosa queda exclosa de les dades oficials i del seu tractament i condemna per part de la societat. Quan només parlem de la punta de l’iceberg ens oblidem del gruix que dóna sentit i articula els mecanismes de repressió dels quals al mateix temps som peces.
Parlem d’un sistema que es nodreix del capitalisme aprofitant-se de les relacions d’explotació que es creen a partir del treball domèstic, de tal manera que aconsegueix mà d’obra gratuïta per alimentar els seus treballadors. Un sistema que naturalitza els sentiments d’inferioritat atribuint i potenciant unes emocions determinades als diferents gèneres. Un sistema que vol controlar els nostres cossos, la nostra vida sexual i la nostra manera d’estimar. És tracta d’un sistema malalt que ens vol seves.
Amb tot això sobre la taula continuem endavant cada dia, i no només avui, exigint la retirada de lleis feixistes i masclistes que intentin domesticar-nos i fer-nos més vulnerables a la repressió. Continuarem denunciant cada agressió per tal que no quedi sense resposta. I continuarem identificant i corregint cada micromasclisme que detectem tant en els nostres espais de militància com de convivència.
Som les autores del nostre present i del nostre futur. Som subjectes de canvi i com a tal la nostra política s’insereix en els moviments socials de manera transversal. Ens volem vives i amb vides dignes, per què el Patriarcat ens vol mortes i precàries, febles i submises. Per això diem prou! Qüestionem la normalitat, no siguem mai més peces intercanviables d’un sistema terrorista i bicèfal que atempta contra nosaltres! Ni una menys!
Cap mirada menys, cap somriure menys, cap assassinat més
