Comunicats i textosInternacional

100 anys de l’aixecament de Kronstadt: Recordar significa lluitar

Declaració anarquista internacional en el centenari de l’aixecament de Kronstadt de 1921

“Que els treballadors del món sencer sàpiguen que nosaltres, els defensors del poder dels soviets, vetllarem per les conquestes de la revolució social. Vencerem o morirem sota les ruïnes de Kronstadt, lluitant per la justa causa de les masses treballadores. Els treballadors de tot el món ens jutjaran. La sang dels innocents caurà sobre els caps dels comunistes, bojos salvatges embriacs de poder.

Visca el poder dels soviets!”

                                                                       El Comitè Revolucionari Provisional de Kronstadt

El primer de març de 1921, el Soviet de Kronstadt es va revoltar en contra del règim del Partit Comunista Rus. La Guerra Civil s’havia efectivament acabat amb la derrota el 1920 de les últimes seccions de l’Exèrcit Blanc a la Rússia europea. Les batalles restants en els territoris de Sibèria i Àsia central van ser per l’extensió territorial de la Unió Soviètica. No obstant això, les condicions econòmiques van continuar sent nefastes. En resposta, van esclatar vagues en tota la ciutat de Petrograd el febrer de 1921. Els mariners de Kronstadt van enviar una delegació per a investigar les vagues.

Antecedents

La ciutat de Kronstadt està situada a l’illa de Koltin, la qual domina els accessos a Petrograd. A Kronstadt estava situada la major base naval russa, i va ser seu d’un bastió de política revolucionària des de 1905, exercint un significatiu paper en les revolucions de 1905 i 1917. El Soviet de Kronstadt va ser creat el maig de 1917, poc després del Soviet de Petrograd. Al llarg de 1917 els Soviets s’havien multiplicat i enfortit al llarg de l’Imperi Rus. L’octubre van derrotar al govern provisional i, posteriorment, el Congrés Panrus dels Soviets va prendre el poder a les seves mans. No obstant això, el Congrés Panrus va acceptar la proposta bolxevic de nomenar el Consell de Comissaris del Poble per a actuar com a gabinet executiu sobre els Soviets. Després d’això, els bolxevics van trigar poc temps a establir un aparell estatal amb poders coercitius. Així, fonamentalment, van subordinar els Soviets locals i regionals al Soviet central.

Ja a l’abril de 1918 els bolxevics van començar la seva repressió en contra dels anarquistes i van començar les purgues en els Soviets. La Revolució d’Octubre havia establert la llibertat de premsa i el dret dels soldats de triar als seus oficials, però els bolxevics van capgirar aquests i molts altres canvis socials imprescindibles en el curs de la Guerra Civil.

La repressió a tota oposició, el Comunisme de Guerra, i les requises forçades imposades per esquadrons d’afusellament, juntament amb la propagació de la fam i la pobresa, van allunyar les simpaties que molts obrers i pagesos havien dipositat en el bolxevisme. Protestes d’obreres i pageses en contra de les mesures autoritàries bolxevics van ser freqüents entre 1918 i 1921, incloent múltiples onades de vagues obreres.

La resolució de Petropavlosk

Les vagues de Petrograd el febrer de 1921 van motivar que els mariners de Kronstadt enviessin una delegació per a investigar i fer un informe. Els propis mariners estaven descontents amb l’administració de la Marina i havien deposat el seu comandant el gener. L’informe de la delegació va induir l’aprovació de la resolució de Petropavlosk:

 1. En vista que els Soviets presents no expressen la voluntat de pagesos i obrers, cal celebrar eleccions per vot secret immediatament, la campanya prèvia a l’elecció ha de tenir total llibertat d’agitació entre pagesos i obrers;

 2. Establir la llibertat d’expressió i premsa per a pagesos i obrers, per als anarquistes i partits socialistes d’esquerra;

 3. Assegurar la llibertat d’assemblea per a sindicats i organitzacions pageses,

 4. Convocar una Conferència no partidista dels obrers, soldats de l’Exèrcit Roig, i mariners de Petrograd i Kronstadt no més tard del 10 de març de 1921;

 5. Alliberar a tots els presos polítics dels partits socialistes, així com a tots els obrers, pagesos, soldats i mariners empresonats en relació amb el moviment obrer i pagès;

 6. Triar una Comissió per a revisar els casos dels qui estan detinguts en presons i camps de concentració;

 7. Suprimir tots els politotdeli (oficines polítiques) pel fet que cap partit hauria de gaudir de privilegis especials en la propagació de les seves idees ni rebre finançament del govern per a tals fins. En el seu lloc, han d’establir-se comissions educatives i culturals, triades localment i finançades pel govern;

 8. Abolir immediatament totes les zagryadintelniye otryadi (esquadrons bolxevics de requisa);

 9. Igualar les racions de menjar per a tothom qui treballa, amb excepció d’aquells empleats en oficis perjudicials per a la salut;

10. Abolir les unitats de combat bolxevics a totes les branques de l’Exèrcit, així com els guàrdies bolxevics de servei en els molins i fàbriques. En cas que tals guàrdies o unitats de combat siguin necessàries, seran nomenats en l’Exèrcit d’entre les files, i a les fàbriques, d’acord amb el judici dels obrers;

 11. Atorgar als pagesos plena llibertat d’acció respecte a les seves terres i també el dret a tenir el seu bestiar, a condició que els pagesos manegin els seus propis recursos, és a dir, sense utilitzar mà de treball contractada;

 12. Demanar a totes les branques de l’Exèrcit, així com als nostres camarades de l’Exèrcit kursanti, que s’adhereixin a les nostres resolucions;

 13. Demandar que la premsa doni la major publicitat a les nostres resolucions,

 14. Nomenar una Comissió de Control de Viatges [i];

 15. Permetre la lliure producció de kustarnoye amb el prop i esforç.

Aquesta resolució pot resumir-se en què conté dues exigències fonamentals: la restauració de la democràcia soviètica i un compromís econòmic amb els pagesos.

Revolta i repressió

El primer de març, una reunió en massa convocada pel Soviet de Kronstadt va recolzar la Resolució de Petropavlosk. Aquest va ser el començament de l’aixecament de Kronstadt. Durant els següents dies els rebels van intentar negociar amb el govern bolxevic. Van permetre que Kalinin tornés a Petrograd. Van ignorar els consells dels oficials tsaristes (els qui havien estat contractats per la Marina com a assessors tècnics) de prendre mesures militars, entre elles atacs al continent. Els bolxevics no van correspondre i van arrestar a les delegacions de Kronstadt que van arribar a acords en el continent.

El govern va atacar el 7 de març, però va ser derrotat, ja que havia perdut forces importants per les desercions. Un atac més fort el 10 de març també va ser derrotat, amb moltes baixes del costat bolxevic. Finalment, l’últim atac, amb forces molt més nombroses, va tenir lloc el 17 i 18 de març, i va aconseguir capturar Kronstadt i suprimir l’aixecament.

Llegat

Avui, les i els anarquistes recorden el centenari de l’aixecament de Kronstadt per dues raons. Primer, perquè demostra que no és cert que l’única alternativa al capitalisme a Rússia fos el règim autoritari i repressiu de l’anomenat Partit “Comunista”. Els i les habitants de Kronstadt van aconseguir mantenir vius els valors originals de la Revolució Russa i els estaven adoptant de nou en contra del govern del Partit Comunista. Van perdre no a causa del rebuig de les seves idees, sinó a la situació d’esgotament del poble rus.

En segon lloc, recordem Kronstadt perquè la veritable història de la rebel·lió és molt diferent a les versions mentideres propagades per diversos grups leninistes i mostra fins a quin punt els bolxevics s’havien desviat dels principis sobre els quals es va fundar la Revolució d’Octubre. Les i els habitants de Kronstadt volien Soviets democràtics, no una Assemblea Constituent que només pogués establir un govern capitalista. Ells i elles van rebutjar l’ajuda de l’estranger i es van dirigir als pagesos i pageses, i obrers i obreres. Van mostrar principis sempre més benignes en el curs del conflicte, intentant en tot moment, fins i tot durant l’última batalla, confraternitzar amb les tropes del govern i guanyar-se-les per mitjans polítics. Alguns leninistes, desesperats per defensar la credibilitat de la denúncia a l’aixecament en Kronstadt com a “contrarevolucionari”, citen declaracions de bolxevics en Kronstadt en el període posterior als fets. Només considerem necessari assenyalar que aquestes declaracions van ser signades per persones empresonades i amenaçades d’execució. En general, les declaracions falses poden obtenir-se per molt menys.

Els bolxevics, que llavors es deien a si mateixos el Partit Comunista, van celebrar el seu Desè Congrés durant el període de l’aixecament de Kronstadt. Crítics de la revolta citen amb freqüència articles de la Resolució de Petropavlosk com una exigència de compromís inacceptable amb els pagesos, però rares vegades esmenten que el Desè Congrés va aprovar la Nova Política Econòmica, que era un compromís molt més ampli. En realitat, els aspectes de la Resolució de Petropavlosk que van ser inacceptables per als bolxevics van ser aquells que exigien democràcia soviètica. Van ser els bolxevics, i no les i els lluitadors de Kronstadt, qui es van posar en contra de la classe treballadora.

Avui, les i els anarquistes treballen per noves revolucions de les classes treballadores i populars a tot el món, i lluiten per la més plena democràcia directa en elles. Ens inspirem en els i les rebels de Kronstadt i pretenem que la seva sang no hagi estat vessada en va.

Tot el poder als soviets!!!

☆ Alternativa Libertaria/ Federazione dei Comunisti Anarchici (AL/FdCA) – Itàlia

☆ Anarchist Communist Group (ACG) – Gran Bretanya

☆ Αναρχική Ομοσπονδία – Anarchist Federation – Grècia

Aotearoa Workers Solidarity Movement (AWSM) – Aotearoa/ Nueva Zelanda

Coordenação Anarquista Brasileira (CAB) – Brasil

☆ Devrimci Anarşist Faaliyet (DAF) – Turquia

☆ Die Plattform – Anarchakommunistische Organisation – Alemanya

Embat, Organització Llibertària de Catalunya – Catalunya

Federación Anarquista de Rosario (FAR) – Argentina

☆ Federación Anarquista de Santiago (FAS) – Xile

☆ Federación Anarquista Uruguaya (FAU) – Uruguai

☆ Grupo Libertario Vía Libre – Colòmbia

☆ Libertaere Aktion – Suissa

☆ Melbourne Anarchist Communist Group (MACG) – Austràlia

Organización Anarquista de Córdoba (OAC) – Argentina

Organización Anarquista de Tucumán (OAT) – Argentina

☆ Organisation Socialiste Libertaire (OSL) – Suissa

☆ Union Communiste Libertaire (UCL) – França

Workers Solidarity Movement (WSM) – Irlanda

☆ Zabalaza Anarchist Communist Front (ZACF) – Sudàfrica