Des de l’organització socialista d’alliberament nacional Endavant es proposa celebrar unes trobades estratègiques del Moviment de l’Habitatge anomenades #Avançar2022 a fi de superar el movimentisme i articular el moviment en clau nacional i d’unitat popular, que són dos eixos estratègics de l’organització.
Partim de la base que el Moviment és plural ideològicament i que a dins hi ha un seguit d’ideologies i tendències dels diversos moviments polítics del territori. És innegable que l’Esquerra Independentista té una bona organització i està ben articulada a nombrosos pobles i barris, de manera que quan fan un acte com aquest estan determinant una estratègia concreta per a tot el Moviment del territori alhora.
Tot i coincidir en la necessitat d’articulació, per contra, creiem que aquestes jornades poden ser problemàtiques i divisòries del propi moviment que es pretén articular – si és que les jornades es fan en clau de construir una organització sindical d’habitatge d’un determinat corrent polític. Pensem que aquesta oferta des d’una organització externa acabarà inevitablement tensionant la situació, amb certs sindicats o PAHs despenjades del procés col·lectiu per no compartir l’altra línia marcada.
La posició d’Embat queda clara des de 2018. A l’abril del 2018 des de les nostres posicions fèiem la proposta d’articular el Moviment de l’Habitatge tot superant l’atomització i el movimentisme que també trobàvem problemàtic. Gràcies al grup motor creat més o menys a continuació i a les confluències posteriors es va poder portar a terme el Primer Congrés del Moviment de l’Habitatge, que considerem una fita dels moviments socials de Catalunya.
Des de la nostra posició pensem que cal apostar per un nou Congrés i articular el Moviment definitivament en una única realitat orgànica comptant amb la pluralitat que hi ha al seu del moviment sense vincular-lo a una estratègia partidista.
Evidentment, aquesta proposta d’Endavant té lloc perquè se sent amb la capacitat per fer-la. No hi ha cap altra tendència organitzada al seu nivell, però això no vol dir que no hi hagi diferents plantejaments tàctics o estratègics. Pensem que la millor manera d’evitar vies avantguardistes és amb altres organitzacions específiques, estratègiques o polítiques d’una certa fortalesa que siguin representatives d’altres tendències, a fi de garantir una “unitat popular” real; això és plural, autogestionada, autònoma, amb organtitzacions populars de multituds que decideixin per si mateixes i que comptin amb agenda pròpia.
