General

28 de Juny, amb tots els orgulls!

Simbolo que marcava a les persones queer als camps de concentració nazis

 

Avui, dia 28 de juny, veiem amb preocupació com la LGBTIfòbia es va escampant arreu del món, considerant-la una gran part de l’altre vessant de la reacció. Aquest fenomen es posa de manifest de moltes maneres, afectant greument el col·lectiu LGBTIQ+.

Als Estats Units, per exemple, es retiren els documents d’identificació a la gent trans. Al Regne Unit, no fa gaire, es va aprovar una llei altament transfòbica, i a Hongria una llei que prohibeix les manifestacions LGBTI. Aquestes agressions no es limiten solament a noticies en la distància; són palpables també aquí, de diferents maneres. Entre nosaltres. Particularment un increment en violència contra persones trans. L’any 2022, les agressions físiques contra el col·lectiu a Catalunya va tenir un augment del 20%.

D’altra banda, una part de la ultradreta, com AC al nostre país, està utilitzant les persones queer per a justificar la seva croada contra els immigrants. Altra vegada, hi ha discursos suposadament obreristes que pretenen enfrentar a la classe treballadora contre les persones queer perquè són una “desviació burgesa”. Aquests suposats intents d’inclusió són, de fet, estratègies de desunió per mantenir-nos allunyats de la nostra classe i per debilitar la lluita comuna.

La reacció i el neoliberalisme volen dividir-nos, allunyant-nos de la nostra classe fent veure que és pel nostre bé. No podem caure en anàlisis simplistes ja que allà ens atrapen els agents reaccionaris. Les companyes migrants no ens odien, son treballadores com nosaltres, però si ens mantenim distants i en cadascuna en el seu ‘calaix estanc’, caurem fàcilment en la trampa reaccionaria. És més important que mai parlar sobre la nostra unitat, en la diversitat. No podem deixar que la dreta més ultra ens separi com a classe. Només entenent la unitat de les diverses lluites podem derrotar el monstre de la reacció.

Primera mani trans queer a Barcelona després de la dictadura

Avui, és hora de sentir-se amb orgull de ser queer i d’estar colze a colze amb la gent de la nostra classe. Allà on som, els comitès d’habitatge, els sindicats, etc. Estar lluitant contra el nostres enemics comuns: el capitalisme i l’Estat.

L’orgull LGTBI és un orgull de classe, i és en la unió i la solidaritat on trobarem la força per ‌fer front a nosaltres mateixes. Per donar-li la volta a la injustícia i fer un futur més just i igual per a totes les persones!

28 de Juny, amb tots els orgulls!