Un cop realitzades les eleccions municipals volem mirar-les en perspectiva i entrar a fer una valoració pròpia com a Procés Embat. Com el nostre àmbit territorial és Catalunya, ens limitarem a donar la nostra visió sobre la realitat política d’aquest territori, tot i que pot ser extrapol·lable a d’altres llocs.
Davant la pujada dels partits i candidatures d’esquerres alternatives (principalment Barcelona En Comú, CUP, Guanyem entre d’altres) les eleccions d’ahir ens mostren una gran voluntat de canvi social i polític de les classes populars de Catalunya. El canvi de color a l’Ajuntament de Barcelona és un fet cabdal, ja que se’l treu a la burgesia catalana el símbol del seu projecte. Això és resultat de polítiques socials nefastes i de viure a esquenes de les necessitats de la població. El malestar ha estat recollit per Barcelona En Comú que ha guanyat als barris populars. Tot i així. queda un ajuntament molt fragmentat amb poques possibilitats de tenir grans majories.
Les llibertàries, en particular, i altres sectors de ruptura, en general, hem d’estar a l’alçada de la conjuntura que vivim. Durant el present cicle polític ens hem d’articular com a força revolucionària per impulsar i acompanyar les organitzacions de treballadors i treballadores, el moviment veïnal i els moviments socials per que puguin assolir els seus objectius. Davant del risc de l’absorció institucional, continuarem treballant en el camí de l’enfortiment dels moviments i de la seva coordinació per la construcció d’una nova societat més justa basada en valors com la solidaritat, el suport mutu, la democràcia directa, etc.
L’escenari d’una possible ingovernabilitat per manca de majories clares no ha de portar a lectures excessivament triomfalistes en aquells sectors que assenyalaven les limitacions de l’acció popular extrainstitucional. La desactivació de les lluites populars faria impossible tensionar el panorama polític per portar a terme programes realment transformadors, cosa que qui ha apostat per candidatures populars i d’esquerres alternatives han de tenir en compte si el seu objectiu segueix sent millorar les nostres condicions de vida.
Així doncs, amb més intensitat que als anys previs hem de treure múscul al carrer. És el moment de la recuperació i la conquesta democràtica de l’economia – començant pels serveis públics -; és l’hora de posar fre a la repressió contra els habitants de les nostres ciutats, de la gent que lluita; és l’hora de garantir que ningú es quedi sense casa i sense feina; és l’hora de posar fre a la voracitat capitalista i recolzar definitivament el cooperativisme transformador que contribueix a crear la nova societat; és l’hora de guanyar espais estables davant les actuals institucions antidemocràtiques, de construir la democràcia directa i participativa. Per tots aquests motius hem de continuar organitzant-nos, unint-nos i lluitant, pensant noves formes de relació, sense por a confrontar amb ningú. Per què sense organització, cohesió ni inserció social mai serem un actor polític reconegut, a transformar-ho tot.
