És molt significatiu que, malgrat la fortalesa i l’indiscutible caràcter positiu de les idees llibertàries, i tot i la rectitud i integritat de les posicions anarquistes en afrontar la Revolució Social, i, finalment, a l’heroisme i als innombrables sacrificis dels anarquistes en la lluita pel comunisme llibertari, el moviment anarquista roman feble malgrat tot, i ha aparegut, amb molta freqüència, en la història de la lluita de classes, com un petit esdeveniment, un episodi, i no un factor important.
Primer paràgraf de la Plataforma. Introducció
El 1926 un grup d’exiliades russes a París, constituïdes en el grup editor de la revista Dielo Truda (La Causa dels Treballadors), van elaborar una proposta d’organització anarquista que constaria de quatre pilars principals: unitat tàctica, unitat teòrica, federalisme i responsabilitat col·lectiva. Aquesta proposta va provocar aspres debats en l’ambient anarquista francès. No obstant això, el text estava precedit d’una valuosa teoria revolucionària.
Aquesta teoria es subdividia en tres seccions: una secció general, que era una presa de posicions, una secció constructiva en què esbossaven com s’hauria de desplegar una societat alliberada postrevolucionària, i una secció organitzativa, on desenvolupaven la qüestió orgànica que hem esmentat abans.
La secció general desenvolupava les seves posicions: lluita de classes, anarquisme revolucionari i revolució violenta, definició i defensa de l’anarquisme i el comunisme llibertari, rebuig de la democràcia burgesa, negació de l’estat i l’autoritat, el rol de les masses en la lluita social i en la revolució, el període de transició i la relació entre l’anarquisme i el sindicalisme. Tots aquests eren temes de durs debats ja per si sols. No és casual que fossin impulsats per militants revolucionàries curtides en mil batalles de la Revolució Russa i en l’experiència ucraïnesa makhnovista. Això cal no perdre-ho de vista per entendre el document en el seu context, i les especificitats de la seva època i origen regional. Sabent això, van proposar una trobada internacional per fer-ho més global, i sembla que la proposta final hauria patit força matisacions respecte al document original, però l’intent va ser truncat per la policia parisenca.
La secció constructiva no es quedava enrere amb propostes contundents. La primera part es titulava «El problema del primer dia de la revolució social», que intentava donar resposta al dilema de què fer una vegada aconseguida la revolució, un cop arrasat l’edifici capitalista. La missió era reconstruir el teixit productiu sota control dels treballadors, així com garantir el consum i la distribució dels productes que la societat necessiti. Una altra qüestió bàsica era la redistribució de la terra o qüestió agrària. Sens dubte apostaven per la producció sobre la base dels principis comunistes. L’últim punt tractava de la defensa de la revolució, on plantejaven la necessitat d’un exèrcit revolucionari de servei voluntari i disciplina revolucionària lliure que estigués totalment al servei de les masses d’obrers i camperols representats en les seves organitzacions socials.
Novament, suposava l’obertura de molts debats col·lectius de gran importància estratègica per al moviment anarquista del moment. D’aquí ve la incomprensió i els incessants atacs que va rebre de certs sectors del moviment llibertari.
Embat, OLC, nascuda com a Procés Embat el 2013, va considerar la Plataforma com un dels textos fonamentals que tota militant revolucionària hauria de conèixer. En aquella època ja existien arreu d’Europa, Àfrica, Amèrica i Oceania diverses organitzacions llibertàries que es reclamaven plataformistes o que eren anarcocomunistes de la tradició de la Plataforma. [1]
A Catalunya o a l’Estat espanyol amb prou feines hi havia un grapat de militants anarquistes que havien llegit la Plataforma, almenys fins que va començar a circular per internet en versió anglesa o castellana, traduïda per companyes xilenes.
No obstant això, reconeixíem que la Plataforma l’encertava respecte als debats necessaris que hauria de tenir el moviment, exposats tant a la secció general com a la constructiva. Però en crear una organització nova en temps de manca d’organitzacions i d’un moviment poc procliu a elles, ens vam centrar durant anys en la part organitzativa, així com en la introducció, que oferia una visió crítica del panorama anarquista dels anys vint, fa un segle.
Amb els anys vam anar elaborant la nostra Línia Política, que intenta donar resposta als debats fonamentals del moviment. Els mateixos debats que van inspirar el grup Dielo Truda a generar el document que ara compleix un segle. Vam arribar a mesures molt similars a les del grup rus, encara que d’altres no ho fossin tant a causa del canvi de la societat o per la influència d’altres propostes, cosa lògica amb el pas del temps.
Per tant, que aquest text arribi als cent anys i que sigui compartit i assumit per bona part del moviment en l’actualitat, indica que el nostre moviment anarquista està en plena fase de debats fonamentals per a la nostra època. Els referents hi són, per a qui els vulgui recuperar. La nostra preocupació, igual que la de Dielo Truda, és construir un moviment anarquista sòlid. I, tal com ahir, repetim:
Visca la Revolució Social de les obreres del món!
Un grup de comunistes llibertàries russes a l’exili. Es reconeix Nestor Makhno (a baix a la dreta) al costat de Galina Kouzmenko (o Ida Mett, segons altres fonts), i Piotr Archinov (dret, al centre).
Font:https://www.unioncommunistelibertaire.org/?1927-Avec-la-Plateforme-l-anarchisme-tente-la-renovation
[1] Llegir “Anarkismo.net: 20 años tejiendo redes”
https://www.anarkismo.net/article/34358
