El passat dilluns 9 de novembre, el Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya aprovava una declaració de desconnexió amb els instruments de l’Estat espanyol, mostrant la voluntat de les forces majoritàries a la cambra de diputats catalans d’iniciar un procés de constitució d’una república.
Després de la declaració i enmig del guirigay polític i mediàtic al voltant de la formació del proper Govern, s’ha succeït una escalada de amenaces per part de les “forces vives” de l’Estat, acusant els representants parlamentaris independentistes de subvertir l’ordre constitucional. Amenaces dirigides, tal com l’entenem nosaltres des del camp llibertari, principalment contra una gran part de la nostra societat que fa anys reivindica el canvi d’estatus polític per a Catalunya. Un Estat que, d’aquesta manera, tanca qualsevol possibilitat de canvi estructural per les vies institucionals, malgrat el discurs que el bloc en el poder espanyol ha mantingut durant dècades davant conflictes polítics com el d’Euskal Herria, en què “tot era posible” sempre que s’utilitzaran els canals institucionals. En Catalunya hem après aquests anys que només la ruptura i la insubmissió a la legalitat de l’Estat és l’única que pot garantir canvis reals.
La declaració del 9 de Novembre estava acompanyada d’un decàleg de compromisos del nou govern. No són unes altres, que la decantació de les lluites que el Moviment Popular del país ha dut a terme durament i en condicions dificilíssimes de persecució i precarietat, per assegurar un mínim de dignitat i de seguretat vital per a tothom. Que avui siguin presents a l’agenda de la majoria parlamentària és, hem de recordar-nos, gràcies al veritable exercici de la sobirania popular: la que hem exercit en múltiples jornades, en desenes de organismes populars i en la constància en la defensa dels nostres drets.
Les i els llibertaris entenem que és aquesta sobirania la que el conjunt del Moviment Popular i de l’esquerra de Catalunya ha de defensar davant dilacions internes i atacs de l’Estat. Sortint a exercir la insubmissió i a confrontar contra l’Estat. Però també recordant al Parlament i a tots els ajuntaments que les garanties de dret a l’habitatge reflectides en la llei 24/2015 s’han d’aplicar si o si, malgrat que cap administració catalana està disposada a fer-ho, tot i ser una llei aprovada per la majoria del Parlament. Que la LRSAL ja no pot ser una excusa per no remunicipalitzar els serveis públics venuts a preu de saldo entre amics. Que l’avortament serà lliure i gratuït, perquè així ho hem decidit les dones. Que les escoles insubmises a la LOMQE, en comptes de ser perseguides seran premiades, i que la LEC no ens val, si no està dissenyada amb la participació de tota la comunitat educativa. I que no deixarem que us torneu a portar a més joves catalans i catalanes en furgons pel fet de ser rebels, amb o sense “Llei Mordassa”.
En aquests moments de polarització política estarem al costat d’aquelles iniciatives que defensin la solució als problemes del nostre poble, construint la Catalunya que volem aquí i ara, avançant en el bastiment de les nostres pròpies institucions d’autogovern, perquè la Sobirania Popular no es pot impugnar, però tampoc es pot evitar fugint en helicòpter.
EMBAT
