L’assassinat de George Floyd als Estats Units a mans de la policia ha desfermat una onada d’indignació popular en aquell país i al llarg del món. Manifestacions massives, fets d’acció directa contra la policia i en resposta a la repressió han estat comunes en les darreres setmanes. Aquest assassinat, que se suma a d’altres milers, reviu les àmplies protestes de 2014 als EUA arran dels nombrosos assassinats de població negra, especialment jove.

Aquest fet ha posat en el tapet el profund racisme que existeix en les societats actuals. A Europa, milers de migrants reclamen els seus drets i ser tractats/ades en peu d’igualtat amb la població blanca. També s’exigeix el dret de ser acollides per als milers de persones que diàriament intenten creuar el Mediterrani o des de Turquia cap a Europa; intent en el qual moren moltes d’elles o són durament reprimides o allotjades en camps de refugiats, que prenen la forma de presons.

Aquest fenomen evidencia el paper històric del racisme en la construcció de la societat capitalista. El desplegament del capitalisme -molt abans de la Revolució Industrial- va comptar amb un element central: el saqueig de continents sencers, el genocidi de poblacions, l’apropiació de territoris, recursos i cossos per part dels Estats europeus i la seva burgesia, per a realitzar l’acumulació de capital després invertida en el desenvolupament de la maquinària i la indústria en el segle XVIII. Va ser aquesta estratègia colonial de saquejos dels recursos en tota Amèrica, acompanyada per l’esclavisme i el tràfic d’éssers humans a Amèrica del Sud i a Àfrica, la que va permetre consolidar el capitalisme.

Després, en una altra etapa de desplegament del sistema, ja en el segle XIX, es desenvolupà l’expansió imperialista o colonial europea sobre Àfrica, Àsia i Oceania, amb un saldo de morts incomptable, violacions, saquejos, repetint la conquesta realitzada uns segles abans a Amèrica, ara en la resta del planeta. S’expandeix així el capitalisme a la resta del món i es converteix en un sistema mundial. És inherent al capitalisme el saqueig i la destrucció, el genocidi; està en el seu ADN. Passa el mateix amb el racisme o el patriarcat, el capitalisme es construeix en l’explotació dels cossos, transformant-los en territoris i elements que permeten el seu funcionament i reproducció.

El racisme és un element estructural del sistema capitalista. Perquè per a poder espoliar la resta del planeta – fins i tot dins dels països «desenvolupats»- el sistema i les classes dominants necessiten establir sobre qui s’imposa la dominació i el saqueig. Els conqueridors europeus i els amos colonials van trobar la legitimació d’aquesta decisió molt aviat en les pseudocientífiques “teories de la raça”, que reivindicaven l’existència de diferents “races humanes” i les ordenaven en jerarquies, al cap de les quals suposadament estava sempre “la raça blanca”, és a dir, els propis europeus.

Així el racisme situava i situa en llocs subalterns a bona part de la població, fins i tot continents sencers, com veiem en la relació entre països desenvolupats i països subdesenvolupats. El sistema capitalista, basat en la divisió entre les classes socials, ha organitzat aquestes classes, en bona part, també a partir de la discriminació racial o pel color de pell.

A part del racisme, hi ha altres factors que exerceixen un paper, alguns dels quals estan entrellaçats i són mútuament dependents, com la construcció de l’Estat-nació, que divideix als oprimits i oprimides i devalua a tothom que no pertany al col·lectiu nacional. L’Estat-nació constitueix així un dels fonaments de la normalitat racista i capitalista.

A Europa i Amèrica, la majoria de les persones no blanques són pobres i arrosseguen tot aquest llegat de la història colonial que esmentàvem. Les persones no blanques sempre troben les ocupacions pitjor remunerades, sense seguretat social ni beneficis, accés a la salut i a l’habitatge deficients i el constant assetjament i violència policial com es demostra als EUA o Europa; però també veiem en les faveles del Brasil amb un veritable procés de matança organitzat de la població negra jove.

És a dir, el racisme no és una derivació de l’estructura econòmica de la societat capitalista, no és un problema secundari. Al contrari, hem de dir que sobre el racisme i la discriminació racial s’ha instal·lat el sistema capitalista, sistema que no és exclusivament econòmic. És un sistema global, on juguen l’ideològic -polític en forma rellevant, els aspectes jurídics dels quals se serveix el capital per a la seva expansió, els aspectes repressius, els comunicacionals, etc.

Sobre la base d’un discurs racista, el sistema capitalista i els Estats mantenen zones del planeta condemnades a la fam i a invasions i guerres constants. Això és necessari perquè aquest sistema genocida es mantingui; com ho és també cada cert temps “rentar-se la cara” per a mostrar-se diferent i permetre per exemple, l’arribada al govern dels EUA d’un president negre com Obama.

Va ser justament sota el govern d’Obama quan es va donar la recrudescència de la violència policial contra la població negra, en una clara mostra que el racisme és estructural al sistema, nia en les seves forces repressives i en els grups racistes i supremacistes blancs -encara que no sols en ells, a nivell de la societat- i té un clar component de classe. La cara liberal del capitalisme ha permès que una petita minoria de la població negra accedeixi al poder i a les classes dominants, però només a l’efecte de renovar-se i enfortir-se. “El capitalisme liberal” i “l’Estat Democràtic” no ha deixat de ser racistes per col·locar un president o un empresari negre en una posició de privilegi; segurament es tecnifica per a augmentar el grau d’espoliació i opressió sobre les majories socials de llarg a llarg del planeta.

Per això, des de l’Anarquisme Políticament Organitzat parlem de la necessitat de la construcció d’un Front de Classes Oprimides, que agrupi tots aquells sectors oprimits i dominats pel sistema. Treballadors/es formals i precaris/es, pagesos/es, població indígena, migrants, desocupats/ades i desplaçats/ades; és a dir, tots aquells sectors que en la seva vida quotidiana pateixen les conseqüències del sistema capitalista, tenen un lloc de lluita en aquest Front. Aquest és el subjecte social que avui es manifesta en les revoltes a tot el món i és el subjecte que cal construir amb una perspectiva d’enfortiment organitzatiu del poble per als processos de ruptura, de revolució social que impulsem i anhelem.

Perquè el sistema capitalista no és merament un sistema econòmic o que es desprengui exclusivament de les seves bases econòmiques, entenem que la lluita contra el racisme i la violència estatal que el sosté és també una lluita contra les estructures del sistema capitalista, sistema de fam, mort i violència sobre les i els oprimits del món, sigui com sigui el color de la seva pell o idioma. Justament, contra aquest Estat que no ha estat “neutral” en el desplegament del sistema capitalista sinó un element central i organitzador d’aquest, cridem llavors a afavorir i fer costat sempre a l’auto-organització i la lluita de totes i tots els oprimits!

Com els poders polític i econòmic tracten com a “altres/as” als qui no li juren lleialtat; així prenen el rol de “garant” de cada conflicte en l’esfera social per a la seva pròpia supervivència i els atacs racistes i discriminadors s’incrementen en la societat. El capitalisme i l’Estat estan augmentant la seva repressió i militarització en l’esfera social amb nous productes químics, bales i mobilitzacions civils racistes, la policia i l’exèrcit; ara és temps de lluitar contra ells!!

VISCA LA LLUITA DELS POBLES CONTRA EL RACISME I TOTA FORMA D’OPRESSIÓ!!

PER LA CONSTRUCCIÓ DE PODER POPULAR I UN FRONT DE CLASSES OPRIMIDES!!

AMUNT ELS I LES QUE LLUITEN!!


☆ Federación Anarquista Uruguaya — FAU (Uruguay)
☆ Embat – Organització Libertària (Catalunya)
☆ Federación Anarquista de Rosario — FAR (Argentina)
☆ Zabalaza Anarchist Communist Front — ZACF (Sudáfrica)
☆ Anarchist Communist Group — ACG (Gran Bretaña)
☆ Anarchist Federation (Grecia)
☆ Bandilang Itim (Philippines)
☆ Devrimci Anarşist Faaliyet — DAF (Turquía)
☆ Melbourne Anarchist Communist Group —MACG (Australia)
☆ Aotearoa Workers Solidarity Movement – AWSM (Nueva Zelanda)
☆ Coordenação Anarquista Brasileira – CAB (Brasil)
☆ Anarchist Union of Afghanistan and Iran – AUAI (Iran/Afghanistán)
☆ Organización Anarquista de Córdoba – OAC (Argentina)
☆ Union Communiste Libertaire (Francia)
☆ Alternativa Libertaria – FDCA (Italia)
☆ Organisation Socialiste Libertaire – OSL (Suiza)
☆ Workers Solidarity Movement – WSM (Irlanda)
☆ Die Plattform – Anarchakommunistische Organisation (Alemania)

☆ Tekoşina Anarşist – TA, (Rojava – north east Syria)

https://i2.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2020/07/contra_racisme.png?fit=723%2C1024&ssl=1https://i2.wp.com/embat.info/wp-content/uploads/2020/07/contra_racisme.png?resize=150%2C150&ssl=1equipembatComunicats i textosInternacionalantiracisme,Black Lives Matter,colonialisme,George Floyd,imperialisme
L'assassinat de George Floyd als Estats Units a mans de la policia ha desfermat una onada d'indignació popular en aquell país i al llarg del món. Manifestacions massives, fets d'acció directa contra la policia i en resposta a la repressió han estat comunes en les darreres setmanes. Aquest assassinat,...