Els diputats de la CUP s’han abstingut en la votació per escollir nou president de Catalunya. La seva abstenció ha permès que Quim Torra sigui escollit President amb els vots de Junts per Catalunya i d’ERC. L’argument és que Torra ha d’apostar per la ruptura amb Espanya i continuar la construcció de la República. Destaquem que, de l’objectiu inicial de restituir el Govern després de les eleccions imposades del 21D – context on estaria teòricament justificat investir algú de JxCat –, s’ha passat a un context d’autonomisme suposadament temporal on ERC i CUP han estat incapaces de proposar (o ni tant sols ho han volgut) cap candidat d’esquerres malgrat ser majoria numèrica de l’independentisme. Des d’Embat ens posicionem en contra de la investidura de Quim Torra pels següents motius:
- Sabem que la política que es fa al Parlament mai serà realment alliberadora, que està sotmesa a determinats interessos de classe. L’1 d’Octubre i l’aparició dels CDR va suposar obrir una escletxa d’apoderament popular sota les premisses de democràcia i llibertat. No obstant això, el paper dels partits polítics independentistes ERC i PdCAT ha estat el de fer mans i mànigues per evitar una ruptura total sota l’aparença de republicanisme. Els partits han anat canalitzant aquella força a poc a poc cap a les institucions. Aquesta investidura torna a deixar en les mans de la vella Convergència el lideratge del procés i no deixa de ser un pas més cap a un nou statu quo negociat a esquena de la gent. En una paraula: processisme.
- El discurs i el nacionalisme de Quim Torra aprofundeix la confrontació “catalans vs. espanyols” a la que juga Ciutadans. Això implica fer quasi impossible ampliar la base social de suport a l’independentisme. Les piulades etnicistes no són la millor carta de presentació per un polític que aspira a liderar la creació d’un nou país. D’una banda, no és res diferent que el que han dit o pensen determinats polítics catalans. D’altra banda, cal entendre i sobretot destacar que aquest pensament no és hegemònic dins de l’independentisme i que els darrers dies s’ha produït una campanya per situar al “feixisme català” com un problema equiparable al feixisme de l’estat espanyol, comparació irreal i perillosa. Amb tot, cal preguntar-se perquè posicionaments d’aquesta mena arriben al Govern.
- El problema de fons no és en Torra i els seus escrits i tuits, sinó que els partits han decidit deixar de confrontar a l’Estat i el seu article 155. Aquest nou Govern implica que l’estratègia de la confrontació ha estat derrotada, i tot i que creiem que la lluita al carrer té una importància cabdal, no és una bona notícia que el Parlament hagi abandonat la desobediència. L’estratègia de tensionament amb l’Estat és la única via amb la qual es poden aconseguir canvis, i si just ara Rajoy i Sánchez es plantegen retirar el 155 és perquè donen per fet que aquest govern serà més “raonable”.
Davant tot això, nosaltres mantenim que si el poble català vol llibertat no pot confiar en què siguin els polítics en un Parlament i en unes institucions segrestades els que l’aconsegueixin. Serà la mateixa gent qui a base de lluita i de creació de les seves pròpies institucions horitzontals, de base i autogestionades aconsegueixi una llibertat que mereixi tal nom. En efecte, aquestes institucions populars poden materialitzar un contrapoder real. I per aconseguir-ho serà necessari convèncer i incloure en aquesta lluita a la gent que fins ara no s’ha sentit part d’aquestes demandes i fins i tot s’ha sentit exclosa. No sols això, també caldrà estendre la lluita més enllà de Catalunya i que la població de la resta de l’Estat se sumi a un procés de ruptura més general.
Per últim, cal recordar que la repressió no s’atura. Avui mateix hi ha hagut tres detingudes més a Lleida per unes protestes, 39 companyes dels CDRS del Camp de Tarragona hauran de declarar per la vaga del 8N, la imminent detenció de membres de CDR de Girona per tallar el TAV o companyes arreu del territori per obrir peatges, per protegir col·legis electorals l’1 d’Octubre etc, o la causa que encara té oberta Tamara Carrasco amb risc de presó, etc. L’estat vol una victòria total, vol venjança. Serà sostenible aquesta situació per molt temps? En definitiva, menys creure’s els polítics i més creure en la pròpia capacitat constructiva i creativa del poble.
Sols el poble salva el poble
