Vivim temps d’incertesa, d’un vell món que es nega a morir i d’un nou món que no pot veure la llum encara. La necessària ofensiva obrera i popular no està arribant, més per desarticulació de les forces populars que per la manca de desitjos de bona part de la població, completament farta de la situació de crisi permanent enmig de suposades notícies de recuperació econòmica, condemnada a viure la precarietat quotidiana mentre ens envolta un clima de corrupció a tots els nivells.

Malgrat tot, el Primer de Maig continua representant una data significativa per a les lluites laborals a dia avui, i és important tenir en compte el balanç dels conflictes laborals que han hagut. Si el 2016 la meitat de les vagues de l’Estat Espanyol van tenir lloc a Catalunya, el passat 2017 es van duplicar a Catalunya les hores de vaga respecte a l’any anterior, passant per 2 vagues generals en l’últim trimestre. A l’Estat Espanyol les últimes vagues d’aquest 2018 com ara la Vaga General feminista, la d’Amazon a San Fernando de Henares, la de neteges a Carrefour, o l’actual vaga d’Airbus, unint les plantilles de 40 subcontractes en la mateixa lluita rebutjant el sistema que imposen les empreses per dividir-nos i fins i tot enfrontar-nos… Aquests esdeveniments i d’altres com l’intent de criminalitzar tota mobilització i il·legalitzar la Vaga General del 8 de Novembre (amb el greu precedent contra el dret de vaga que significa), o la persecució de mestres per imaginaris delictes d’odi o els tancaments d’escoles públiques i sobreràtios per afavorir la escola concertada, mostren que el sindicalisme de classe i combatiu és la eina adient per a la lluita de classes, i creiem necessari que com a tal es consolidi i creixi per contrarestar el pes que encara té el sindicalisme de concertació.

Com no pot ser d’una altra manera des de la nostra organització, Embat, Organització Llibertària de Catalunya, convidem a participar de les manifestacions unitàries de l’esquerra sindical i combativa, les del moviment popular. L’única via per capgirar aquest ambient és la lluita. I de la lluita venen les victòries. El Primer de Maig n’és un símbol. Com ho és el 8 de Març. La lluita feminista va ser capaç de convergir i retroalimentar-se amb el sindicalisme donant lloc a una digna vaga enguany, que ha estat un poderós exemple a escala mundial. El món sindical ha d’aprendre molt d’aquest exemple de coalició de lluites per poder portar a terme les seves. Ha de demostrar un esperit unitari i també altura de mires llegint el moment que ens pertoca.

Enguany fa 50 anys del Maig francès que va estar a punt de canviar-lo tot. Va canviar moltes coses, certament. La vaga general, indefinida i generalitzada, va portar un dels països més importants del món a les portes de la revolució social. Un cop més, ho van fer gràcies a la coalició de lluites, la retroalimentació d’esdeveniments i moviments, d’iniciatives i projectes, sempre en clau propositiva i amb ànims de superar el model capitalista que els va tocar viure als 60s. Avui la història és diferent i en canvi seguint presenciant esdeveniments extraordinaris. El món no s’ha aturat. Les resistències són arreu del món. Les nostres últimes experiències ens parlen de la necessitat de portar a terme lluites ofensives amb tots els mitjans possibles, amb control territorial, amb aliances àmplies, de multituds.

Recordem una altre fita històrica: enguany farà 100 anys del Congrés de Sants. En aquell congrés el moviment obrer de Catalunya es va reunir per estructurar-se. La clau de volta que ho va canviar tot seria la unitat de la classe dins d’una mateixa organització, deixant enrere el corporativisme professional gremialista. Aprenguem-ne. El Poble Fort es forja amb lluita de classes. El Poble Fort s’enforteix amb unitat. 

Pel Socialisme i la Llibertat

Catalunya, abril de 2018

https://embat.info/wp-content/uploads/2018/04/photo_2018-04-27_14-33-37-1024x682.jpghttps://embat.info/wp-content/uploads/2018/04/photo_2018-04-27_14-33-37-300x300.jpgEmbatComunicats i textos1 de maig,acció sindical,anarquisme,autogestió,catalunya,Educació,feminisme,lluita,poder popular,repressió,ruptura,serveis públics,sobirania
Vivim temps d'incertesa, d'un vell món que es nega a morir i d'un nou món que no pot veure la llum encara. La necessària ofensiva obrera i popular no està arribant, més per desarticulació de les forces populars que per la manca de desitjos de bona part de...