Les i els estudiants no tenen dret de vaga. Així ho recullen les legislacions vigents, tant de l’Estat espanyol, com del català (lleis educatives LOE i LEC), ja que entenen que aquest dret és únicament aplicable a les relacions laborals. Aquest fet suposa un menyspreu al Moviment Estudiantil i a la seva història present i passada. No entrarem aquí a recordar la importància de les organitzacions estudiantils en moments tan significatius com per exemple la lluita antifranquista, que tan ràpidament sembla haver oblidat l’Estat, donat que des d’Embat entenem que més enllà d’argumentacions històriques, el dret a vaga és una eina tan legítima per al Moviment Estudiantil com l’és per a la classe treballadora, i no estem disposades a renunciar a ell.
Evidentment és picar ferro fred, i l’Estat s’ha vist obligat a crear una legislació que, tot i no reconèixer la vaga com a tal per a les estudiants, l’autoritza de facto, tot plantejant-la com a «decisió col·lectiva de no assistència a classe». Aquesta argúcia, en la nostra opinió, respon a la intenció de negar al Moviment Estudiantil la seva capacitat com a actor polític, al temps que menysprea els seus portaveus i representants com a mediadores i negociadores en qualsevol conflicte.
Malgrat això, aquesta consideració de «no vaga» obre una sèrie d’interessants esquerdes en les seves pròpies normatives. Per exemple, no és necessari que cap sindicat convoqui l’aturada, simplement amb què l’alumnat del Centre prengui una decisió col·lectiva i la comuniqui a l’Equip Directiu en un termini raonable, l’acció serà perfectament legal segons les seves pròpies normes.
Per últim caldria aclarir que la «decisió col·lectiva de no assistència a classe» ve recollida de diferent manera en la LOE (anterior llei estatal vigent encara en diversos aspectes) i en la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), resultant bastant més restrictiva la llei catalana, com veurem més endavant. Així, crida l’atenció que una llei redactada pel tripartit (PSC, ERC i IC) retalla drets i es mostra molt més paternalista i burocràtica que la legalitat elaborada pel PSOE de Zapatero. De tota manera, cal recordar que quan hi ha dues normatives en conflicte la que es considera prioritària és la de rang superior, és a dir, teòricament les alumnes podrien acollir-se a la legislació estatal en cas de conflicte amb la catalana.
En l’actualitat, la LOMCE no ha desenvolupat encara l’apartat dedicat al dret a vaga però, segons el que sembla, la intenció és que sigui encara més restrictiva que la legislació catalana. De fet, en declaracions d’alguns membres de PP, s’anunciava la il·legalització del dret a no assistir a classe dels menors d’edat i la possible sanció a les famílies que ho permetessin. En la nostra opinió, aquesta hauria de ser una línia vermella per al Moviment Estudiantil, cosa que l’Estat deu intuir i per això està endarrerint el seu pronunciament al respecte.
Per concloure, sobre el dret a vaga en els estudiants de Secundària, Batxillerat i Cicles s’ha escrit molt i no sempre coses molt contrastades.
Exposarem a continuació una síntesi que intenta ser útil i efectiva per aclarir els dubtes que es pugui tenir sobre aquest assumpte.
El dret a vaga en la legislació actual
LOE vs LEC
Segons la LOE (Llei Orgànica d’Educació)
- Caràcter estatal
- No recull el dret a vaga per a les estudiants però sí «decisió col·lectiva de no assitència a classe».
- La «decisió col·lectiva de no assistència a classe» no necessita cap sindicat ni organització convocant, només una decisió col·lectiva.
- No és necessari comunicar el nom de les persones que participin en la vaga.
- Tot l’alumnat té dret a acollir-se’n a partir de 3r d’ESO (14/15 anys)
- Es necessita una decisió col·lectiva i que es comuniqui a l’Equip Directiu segons els terminis que hagi establert l’«Administració educativa».
- No és necessària l’autorització familiar.
Segons la LEC (Llei Educativa Catalana)
- Aplicable només a Catalunya i sempre per sota d’una de rang superior (en aquest cas la LOE).
- No recull el dret a vaga per a les estudiants però sí «decisió col·lectiva de no assistència a classe».
- La «decisió col·lectiva de no assistència a classe» no necessita cap sindicat ni organització convocant, només una decisió col·lectiva.
- El Consell Escolar determina si en un Centre les alumnes poden prendre la «decisió col·lectiva de no assistència a classe» a partir de 3r o de 4t.
- És necessària una decisió col·lectiva i que es comuniqui a l’Equip Directiu segons els terminis establerts en el Consell Escolar. Però:
- Ha de ser comunicada pel Consell de Delegats (format per les i els delegats de cada curs).
- És necessària l’autorització de les famílies.
- El fet de necessitar autorització implica, de forma tàcita, que es conegui el nom de les persones que participan en la vaga.
[Marcades les diferències amb la LEC]
Què fer si un institut no permet la vaga a l’alumnat de 3r d’ESO?
Doncs hi ha dues opcions:
- Acollir-se a la LOE i al seu rang de llei estatal que, per tant, està per sobre de la LEC i que assumeix l’esmentat dret (Disposició final primera). També hi ha una sentència del Tribunal Supremo es pot descarregar en:
http://www.sindicatodeestudiantes.net/…../setenciaTS.pdf - Assumir la legislació LEC i iniciar una campanya per pressionar al Consell Escolar perquè assumeixi aquest dret. El Consell Escolar està format per estudiants, professorat, famílies i personal d’administració i serveis de cada centre, en diferents percentatges. Per tant, es tractaria d’aconseguir que aquestes faccions exerceixin pressió per aquest dret.
Tenen els instituts dret a demanar autoritzacions familiars per secundar una vaga?
Segons la LOE no i segons la LEC sí. Les estudiants poden acollir-se a la LOE i al seu rang de llei estatal que, per tant, està per sobre de la LEC i que no requereix cap tipus d’autorització familiar per exercir la «decisió col·lectiva de no assistència a classe».
Què pot passar si una estudiant falta a classe un dia de vaga sense el permís de la seva família?
Normalment,aquell dia simplement tindrà una falta no justificada. Habitualment, els Equips Directius no volen «complicar-se la vida» amb sancions que poden comportar conflictes més greus que el que pretenen solucionar, però depèn de cada centre. De tota manera, el dret a vaga implica sovint, com tot dret, lluitar per ell.
És necessari que algun sindicat o organització convoqui una vaga per poder-la secundar o es pot convocar des de les pròpies assemblees d’estudiants d’un Centre?
No, no és necessari que convoqui cap organització externa al centre. Les estudiants reunides «col·lectivament» poden decidir assumir una acció d’aquest tipus des dels mateixos instituts o coordinant-se amb uns altres.
Té dret un centre a demanar el nom de les persones que participaran en la vaga?
Segons la normativa LOE, no. Simplement, per exemple, l’Equip Directiu tindrà coneixement que les alumnes de 3r i 4t faltaran o no classe. Malgrat això, si s’accepta la normativa LEC, la necessitat d’autorització familiar implica l’existència d’un llistat de l’alumnat que s’acull a aquest dret.
Pot un centre prohibir que es secundin diversos dies de vaga?
No, no pot.
Tot i així, habitualment en aquests casos s’estableix una negociació amb les estudiants; si s’arriba a un acord haurà de complir-se per ambdues parts. En aquests casos és molt important tenir molt clar que les portaveus (delegats, representants…) han de portar el posicionament dels grups i que les decisions han de ratificar-se democràticament. També és molt aconsellable que en els casos de negociació es deixin els pactes per escrit.
Té el professorat l’obligació de no avançar en els temaris o de no fer exàmens en els dies de vaga?
Aquesta és una qüestió complicada perquè enfronta dos drets fonamentals. Per una banda, el de l’alumnat a fer vaga, i per l’altre el del professorat a exercir en les seves classes el dret de càtedra. Tant la LOE com la LEC utilitzen una frase massa ambigua al respecte: Els estudiants que s’acullin a aquest dret no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció. Aquí intervenen les interpretacions de si avançar o no en temari pot ser considerat una sanció. No hi ha res en la legislació que reguli aquest conflicte més enllà del sentit comú. Per tant, allò important és la negociació amb el professorat, la major part del qual sol estar-ne disposat, però també en molts altres casos hi haurà una confrontació, igual que passa en el món laboral amb certs empresaris. El que està clar és que, en cas d’exàmens, l’alumnat tindrà dret a un aplaçament sense cap tipus de penalització.
Quan hi ha una vaga, existeix l’obligació de participar en les mobilitzacions convocades?
No existeix una obligació legal, però sí ètica.
La vaga és una eina de lluita que implica detenir la producció per aconseguir uns objectius polítics i/o laborals. En el cas de Moviment Estudiantil, igual que amb altres sectors no productius com ara el professorat, no es té la capacitat de fer mal econòmic al sistema. És per això que el seu potencial de lluita resideix en la seva capacitat de bloqueig físic d’espais, talls de carreteres, ocupació d’oficines, “escraches”… O en vagues que realment siguin capaces de prolongar-se durant molt de temps.
Les estudiants que exerceixen el seu dret de vaga, per una qüestió de coherència personal, haurien de participar activament en les accions que es desenvolupin per aconseguir els objectius buscats.
Ara bé, igual que durant una jornada de vaga laboral totes les treballadores i treballadors que la secunden no participen en les accions, ni molt menys en els piquets, és molt injust acusar els i les estudiants de «gandules i immadures» per no acudir a les manifestacions. I suposa assumir un posicionament paternalista i injust, que amaga una intenció clarament desmobilitzadora.
Per un Moviment Estudiantil Fort, Organitzat i Combatiu.
Embat.
Per a aquest article hem consultat la informació de la pàgina web de CGT Ensenyament: http://cgtense.pangea.org/spip.php?article3703 i de la del Sindicato de estudiantes: http://www.sindicatodeestudiantes.net/tus-derechos
