Fa més d’un segle, el 8 de març de 1917, les dones treballadores de Sant Petersburg (Rússia) van fer vaga i es van manifestar pel pa, per la pau i la llibertat, impulsant aleshores un moviment revolucionari històric. És a partir d’aquesta època que comença a commemorar-se el 8 de març com a dia de lluita pels drets i les llibertats de les dones.
Així doncs, l’any 2022, les dones i les dissidències sexuals continuem sent una de les parts de la societat més oprimida. Així succeeix al treball, a la llar, a la crisi sanitària o a les situacions de guerra. Per aquest motius, el nostre aixecament podria derrocar els Estats, el capitalisme i la dominació patriarcal i racista.
Aquestes opressions es projecten en una dinàmica de triple explotació causada pel treball assalariat, el treball domèstic i el treball de cures.
Prova d’això és que la doble jornada laboral és la realitat de la gran majoria de les dones del món. És a dir, que quan acabem de treballar per als nostres amos, tornem a casa i molt sovint hem de fer tot el treball domèstic i de cures – també anomenada “re-producció de força de treball”, vital per els capitalistes. Per descomptat, com qualsevol treball invisible, no comporta cap compensació econòmica. Només així pot subsistir aquest sistema, i només a través de forts mandats ideològics és possible sostenir-ho.
D’altra banda, a l’àmbit del treball assalariat, els llocs que ocupem majoritàriament les dones, solen reproduir un patró similar. No són reconeguts ni visibles, per contra són menyspreuats i precaris. Però també són indispensables, com ho ha revelat profundament la crisi sanitària: caixeres, cuidadores, netejadores… Tot el sistema s’esfondraria sense el treball remunerat i no remunerat de les dones.
I no obstant això, per molt de temps, el moviment obrer ha fracassat a l’hora d’organitzar els sectors feminitzats argumentant la falta de combativitat al sector dels serveis. Aquest ha estat presentat com a no estratègic a la producció, se’ns ha assenyalat a com a subjectes amb poca capacitat d’assumir responsabilitats polítiques o sindicals, o se’ns ha argumentat que el nostre temperament no s’adequa a aquest rol. Molts pretextos que persisteixen fins ara per a no qüestionar la cultura patriarcal sobre la qual es va construir històricament un moviment obrer, que ha relegat a les dones i les dissidències a la categoria de subalternes.
No obstant això, furgant una mica més, la història és rica en vagues victorioses i en la combativitat de les dones. Nosaltres sempre ens hem aixecat contra la sobreexplotació producte de l’aliança del patriarcat i el capitalisme.
L’augment dels salaris de les dones, el reconeixement de les nostres qualificacions, la millora de les nostres condicions de treball i la lluita contra la violència de gènere i sexual en el treball, són qüestions que el sindicalisme revolucionari ha d’assumir com més aviat millor. De la mateixa manera que és fonamental la revaloració i socialització de les tasques de cura. És una necessitat, per a les de baix però també per a la perspectiva de canvi social radical que totes les treballadores portem al cor i a les nostres lluites.
La vaga feminista és una de les eines de les quals disposem per a accelerar aquesta indispensable transformació i la caiguda final de la criminal aliança del patriarcat i el capitalisme. A més la vaga feminista no és només una consigna dins del treball assalariat, si no que també pot haver altres tipus de lluites semblants com cridar a la vaga del consum i de tasques de cura, la qual cosa implica no fer cap compra, tasca domèstica, cura dels nens, de les nenes, de la gent gran, etc.
Els Estats i els sectors reaccionaris els fan la guerra a les dones
El patriarcat és l’explotació material, simbòlica i econòmica de les dones i les dissidències. Però també és l’apropiació dels nostres cossos i la nostra subjectivitat (els nostres desitjos, anhels, projectes, idees) mitjançant la violència en totes les seves formes, o la limitació dels nostres drets.
Aquest 2022, la commemoració del 8 de març té lloc en un context internacional en el qual esclaten guerres a gran escala. Així, els sectors ultres, reaccionaris i misògins ocupen l’aparell de l’Estat i estan a l’ofensiva, com a l’Afganistan, però també a Polònia, o a diversos altres estats. La violència de gènere i sexual és encara més nombrosa en aquestes situacions específiques i les dones estem sempre en la primera línia de les polítiques de terror, de les violacions sistemàtiques i del manteniment de les dones en mans dels opressors.
A més, en 2022, a molts països les dones encara no tenim ple dret sobre el nostre propi cos. Allà on hi ha formalment accés a l’avortament o a altres anticonceptius, és qüestionat pels moviments d’extrema dreta o les polítiques d’austeritat. Al darrera d’aquests obstacles i reticències es troba la idea que no som realment persones responsables.
Per això l’accés a l’avortament és un dret indispensable i transformador. És el moment més evident en el qual una dona es tria lliurement a si mateixa abans que a qualsevol altra cosa. Les dones som éssers disitjants quan avortem. La lluita per l’avortament és fonamental per a l’emancipació de les dones. L’avortament ha de ser gratuït i accessible, a tot arreu, tot el temps!
Organitzar-se i lluitar contra el patriarcat, el capitalisme, l’Estat i els reaccionaris
Avui, a més de 50 països, les dones i les dissidències participem al moviment de vaga internacional del 8 de març. El moviment feminista de l’Argentina va contribuir decisivament a la seva renovació el 2017. Ens van dir aleshores que: “Les dones del món ens organitzem en un enfrontament i en un crit comú: l’Aturada Internacional de Dones. Nosaltres parem. Fem vaga. Posem en pràctica el món en el qual hi volem viure”.
Les nostres organitzacions abracen la lluita per l’emancipació de les dones i les dissidències i animen a totes i cadascuna de les nostres companyes a reforçar la lluita de classes invertint i ocupant el seu lloc a totes les organitzacions socials populars (sindicats, estudiantils, comunitàries, etc.) i polítiques.
La vaga feminista del 8 de març és una de les eines que proposem i defensem en aquesta lluita contra l’opressió cap a les de baix i, amb elles, totes les oprimides del món. Una instància construïda des de les bases a cadascuna de les nostres organitzacions sindicals i socials, posant de relleu el protagonisme, la força i el compromís de les que lluitem tots els dies per la revolució social. Confrontant els intents d’institucionalització de governs que busquen moderar, maquillar i, així, atorgar un caràcter reformista a la nostra lluita.
Contra la cultura de la violació i els feminicidis.
Contra la doble explotació de les dones treballadores.
Contra el patriarcat, els estats i el capitalisme.
Visca la lluita de les dones. 8 de març – Jornada de resistència i lluita
☆ Alternativa Libertaria (AL/FdCA) – Itàlia
☆ Αναρχική Ομοσπονδία (Anarchist Federation) – Grècia
☆ Aotearoa Workers Solidarity Movement (AWSM) – Aotearoa/Nova Zelanda
☆ CALA (☆ Coordenação Anarquista Brasileira – CAB, ☆ Federación Anarquista de Rosario – FAR, ☆ Federación Anarquista Uruguaya – FAU) – Amèrica Llatina
☆ Embat, Organització Llibertària de Catalunya – Catalunya
☆ Federación Anarquista de Santiago (FAS) – Xile
☆ Grupo Libertario Vía Libre – Colòmbia
☆ Libertäre Aktion (LA) – Suïssa
☆ Melbourne Anarchist Communist Group (MACG) – Austràlia
☆ Organización Anarquista de Córdoba (OAC) – Argentina
☆ Organización Anarquista de Santa Cruz (OASC) – Argentina
☆ Organización Anarquista de Tucumán (OAT) – Argentina
☆ Organisation Socialiste Libertaire (OSL) – Suïssa
☆ Roja y Negra – Organización Politíca Anarquista – Argentina
☆ Union Communiste Libertaire (UCL) – França, Bèlgica i Suïssa
